Antoni Maestre i Brotons
GUIÓ DE L’ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS DEL II CONCURS JUVENIL DE LITERATURA
LA ROSA ALS LLAVIS
HOMENATGE A AUSIÀS MARC
Edicions El Bull
Monòver, 23 d’abril de 1997
Personatges:
-el bufó
-el rei Alfons el Magnànim
-Pere Carnisser, patge d’Ausiàs Marc
-una dama
-el cavaller i poeta Jordi de Sant Jordi
-la Mort
-el jurat
-quatre músics: dues flautes, una guitarra i un pandero.
València, segle XV. Interior de palau medieval. Del sostre pengen crespons amb motius heràldics. Al mig, un vitrall gòtic de colors il·luminat. A la banda esquerra, tres cadires i faristols per als músics de la cort (dues flautes i una guitarra). A la banda dreta, una cadira.
Tres punts de llum:
1. la banda esquerra: el lloc dels músics. Els focus s’hauran d’encendre i d’apagar progressivament al compàs de les primeres i les darreres notes. Quan no sone la música, la llum desapareixerà.
2. el centre: el lloc del bufó. Quan el bufó es retire a un apartat a la part esquerra (al costat dels músics) els focus s’hauran d’apagar.
3. la banda dreta: el lloc dels personatges i del jurat quan isca a donar el veredicte.
Per tant, quan parle el bufó, hauran d’estar encesos els focus del centre i de la dreta. Quan reciten els personatges i toquen els músics, hauran d’il·luminar els focus de l’esquerra i de la dreta. Al principi i al final de l’espectacle, hauran d’estar encesos tots els focus de l’escena.
Micròfons:
– un per als músics.
– un per als personatges.
Entrades i eixides:
– banda esquerra: els músics.
– banda dreta: els personatges i el jurat.
El bufó, conductor de l’espectacle, haurà de romandre tothora a escena. Quan reciten els personatges, haurà de retirar-se al costat dels músics, en la penombra, amagant-se.
Al començament de l’espectacle, escenari sense il·luminació. Sonen les notes de la guitarra i s’encenen a poc a poc els focus de la part dels músics.
El bufó entra a escena per la banda dreta, seduït per la melodia. Quan hi haja penetrat totalment, s’encendran tots els focus de l’escenari.
Al cap d’una estona, el bufó s’adona de la presència del públic i l’investiga corrent de punta a punta de l’escenari, fent ganyotes de sorpresa i dubte.
La guitarra deixa de tocar lentament alhora que els focus que il·luminen els músics s’apaguen de mica en mica.
El bufó, una vegada segur de la presència del públic, fa un parell de saltirons i comença a parlar.
BUFÓ: Benvinguts a la cort de Sa Excelsa i Magnànima Majestat el Rei Alfons, sobirà d’Aragó i Catalunya, Còrsega, Sicília i Nàpols per la gràcia de Déu, paladí de la fe cristiana i assot d’infidels, amant de l’art de la caça i amic de poetes i cavallers. El Nostre Eximi Senyor acaba d’arribar de les costes africanes, victoriós de les guerres hagudes amb els vils moros negres com el carbó i amb ulls de foc iguals que els dimonis que habiten l’infern. Ha vingut a celebrar les festes del nostre patró Sant Jordi i a reposar a la vora de l’espill del riu Túria, recolzat en el tronc de les espigades palmeres i embriagat amb el dolç perfum dels tarongers dels jardins del palau. En havent dinat, Sa Altesa sol retirar-se a aquesta cambra per escoltar les sublims melodies dels músics de la cort i llegir versos inflamats d’amor i tendresa, oh, que el porten a la falda de les belles muses que viuen al mont Parnàs. I és que al nostre monarca agraden molt les faldes… ha ha.
Oh, calleu! Algú s’apropa a la cambra! Crec que és ell, el rei Alfons d’Aragó i Catalunya, Còrsega, Sícilia i Nàpols!!! (moviments neguitosos per tot l’escenari) Oh, Déu meu! Espere que no haja sentit el meu comentari! Altrament, em farà tallar el cap i llançar a la gàbia dels lleons! Xst! Xst!
El bufó s’aparta al costat dels músics mig amagant-se. Per la banda dreta entra Alfons el Magnànim amb un llibre en la mà. S’asseu en la cadira i comença a fullejar el llibre.
BUFÓ: Ah, sí! Porta els poemes del seu estrenu i valerós cavaller Ausiàs Marc, molt estimat i preuat per Sa Majestat. Oh, sí! Acompanyà el seu senyor Rei en les expedicions militars de Sardenya i Còrsega contra el vescomte de Narbona i, pel seu coratge i servei a la Corona, el nomenà Senyor de Beniarjó i Falconer Major de la Casa Reial. Sens dubte és un poeta molt refinat i culte que compon uns versos filosòfics i força complicats sobre l’amor. Oh! I quant plau al rei Alfons l’amor delitós…!
El bufó s’aparta de nou. El rei ordena als músics que comencen a interpretar. Sona una guitarra lleu. El rei recita el poema XLVI. La llum il·lumina el lloc dels músics i el del rei. S’apaguen els focus del mig. Quan acaba la recitació, la música s’atenua a poc a poc fins a desaparéixer. Aleshores el rei ix d’escena. S’apaguen els focus dels músics.
Part central i dreta il·luminada. Tot seguit entra el jurat i declara el premi de poesia, categoria A. En acabar, torna a anar-se’n.
BUFÓ: Oh, quin bell i dur poema! Segurament mossèn Ausiàs Marc deuria escriure’l camí de la guerra enmig d’una horrible tempesta que alçava el mar i el posava a l’inrevés per jurar fidelitat a la seua dama en el moment de major perill.(Abocant-se al vitrall) Monsenyor el rei Alfons ha partit cap a l’Albufera de València, on fa criar els seus reials ocells de caça i els seus reials gossos. Allà es troba tota la cort de falconers, sots-falconers, curadors de gossos i patges. Tots reben ordres del Falconer Major, mossèn Marc. Ah! Però qui ve ara? Oh! (nerviós) Amaguem-nos, no siga cas que entre la reina Maria de Castella, muller del nostre Rei Magnànim, tota furiosa buscant el seu espòs que no té temps mai per a atendre-la entre tantes guerres, caces i dames! Oh!
Per la banda dreta apareix el patge d’Ausiàs Marc, Pere Carnisser, pres d’un notable cansament. A la mà porta un llibre de poemes. S’asseu en la cadira, bastant fatigat.
BUFÓ: Oh! Però si es tracta del petit Pere Carnisser, el patge del cavaller mossèn Marc. Oh! Pobret, deu haver-se escapolit de la caça de hui. Els servents tenen tanta feina sempre, que no poden descansar mai: «Peret, neteja’m els escarpins. Peret, trau llustre a l’armadura. Peret, raspalla el cavall per al torneig. Peret, Peret, Peret…!» Probablement ve de la impremta de deixar-hi els manuscrits del seu senyor. Vegem el que diu.
El bufó es retira. S’encenen els focus dels músics, que comencen a tocar (flauta i guitarra). El patge recita el poema LXVIII. Una vegada finalitza la recitació, el patge s’alça i ix de l’escenari, mig arrossegant-se. S’apaguen els llums dels músics. A continuació, el jurat apareix i dóna el veredicte del premi de poesia, categoria B.
BUFÓ: Pobret, aquest vailet. (Abocant-se a l’entrada) Vés a gitar-te i descansa, fillet! (El bufó roman en silenci i dubitatiu durant uns instants) Qui deu ser la dama per qui el poeta se sacrifica i es plany donant mostra d’un amor tan gran?(Mostrant-se confident amb el públic) De segur que no es tracta de la seua muller, que deu ser grossa com un elefant i plena de berrugues, però amb un bon bagul de diners, ha ha. Ai! Aquests cavallers guerrers sempre s’enamoren de damissel.les joves i belles com una flor i per elles sospiren totes les nits i maleeixen el marit ja vel que jau al seu costat en el llit. Oh! Sent passos una altra volta! Qui deu ser? Oh! Déu meu! Quin trànsit hi ha hui a palau! (Amagant-se)
Apareix una dama que no para de mirar cap enrere com si no volgués ser vista. En entrar a escena inspecciona l’estança amb quatre colps d’ull ràpids i desenrotlla àvida un pergamí encintat que duia ocult sota les vestidures. La música comença a sonar (flauta i guitarra) alhora que els llums s’encenen sobre els músics. La dama resta dreta al centre de l’escenari. Recita vivament emocionada el poema LXXVII, amb una mà sobre el pit. Quan acaba, es desploma sobre la cadira, presa d’una mena d’èxtasi. Però de seguida s’alça espantada i marxa corrents. Cessa la música. Entra el jurat i declara el premi de narrativa, categoria A.
BUFÓ: Oh! Oh! Oh! (perseguint la dama a l’entrada) Mare de Déu del Cel! Què han vist els meus ulls! Però, però… Però, sabeu qui és aquest delicat capoll de rosa?! Oh, Senyor! (Aleshores esclata a riure) Ha ha ha. Aquests cavallers no tenen remei… Ha ha ha. Ai! Perdoneu, però tot plegat em fa riure molt. Espereu. Ha ha ha. (Acaba de riure) Sí, respectable públic. És la dama que ha robat el cor a mossèn Jordi de Sant Jordi, company de mossèn Ausiàs Marc en les batalles de Sardenya i Còrsega. I ara, aquest li l’ha furtat com si fos un simple florí. (Més greu) No vull imaginar què passaria si mossèn Sant Jordi ho sapigués, ell que tant estima el seu amic! Oh, Déu meu! Quanta desgràcia! Oh! Algú recorre el passadís! Qui pot ser?(Abocant-se a l’entrada) Oh, mare meua! El mateix cavaller Jordi de Sant Jordi, company de batalles i rival en amors d’Ausiàs Marc!!! Segurament ve a buscar-los per clavar-los l’espasa en el cor i enviar-los a l’altre món!!! Oh! Jo no vull trobar-me aquí! Me’n vaig!
El bufó desapareix per l’esquerra. Entra Jordi de Sant Jordi per la dreta portant un llibre i es planta en el centre de l’escenari. S’apaguen totes les llums, excepte la dels músics i la del centre, molt tènues. Comença a sonar la guitarra. Alhora que el cavaller recita el poema XI, un personatge que representa la Mort i que ha entrat per l’esquerra, dansa al seu voltant. En acabar, la Mort desapareix. El cavaller ix d’escena. S’encenen els focus de la dreta i del centre. Entra el jurat i llig el veredicte respecte al premi de narrativa, categoria B. Després apareix el bufó per la dreta.
BUFÓ: Oh! «L’hora sent acostada». Al principi pensava que hi hauria un assassinat per engany amorós. Però no! El poeta estima tan fortament que, com que la dama no li correspon, se sent morir. Serà la bella jove que ha vingut abans la qui el menysprea? No sé. Que terrible…! (El bufó s’asseu a la vora de l’escenari, apenat i pensarós. Però tot d’un plegat s’alça) Que diantre! No pot haver-hi tanta desgràcia en aquesta vida tan curta! Riguem-nos de les penes i els mals! Visca el riure!(Anant a punt i punta de l’escenari i cridant els personatges en veu alta) Magestat, Missenyora Dama, patge fidel, valerós cavaller! Vingueu tots! Ballem i fruïm de les delícies de la vida!
Comença a sonar la música (flautes, guitarres i pandero). Tots els focus s’encenen. Un patge retira la cadira. Apareixen els personatges i dansen tots junts.