Paraueles de presentació de Rafael Poveda del llibre de José Mira Torregrosa,  ¿Qué serà de Yuri Gagarin?

Llegides en la carpa de la V Semana de la Salud de Monòver el 30.03.2003

 

 

Sr. Alcalde, sr. Regidor de Sanitat.

 

Bon dia tots moltes gràcies per haver vingut a la convocatoria que l’ajuntament de Mònover i la regidoria de Sanitat us han fet aprofitant la V setmana de la salud. Es tot aun aconteiximent que en un dia i en un mati es puguen presentar 3 publiacions que tenen que vore amb el nostre poble i amb el nostre àmbit històric i cultural.

 

Sabem que cada dia es més complicat reunir a la gent i es un goig vore un foro tan nombrós de persones interesades en la literatura i en les coses del nostre estimat poble.

 

Com diu el nostre paisà, el professor  Rafael Navarro, en este poble tot es diferent, de fet és el únic poble del mon que presenta els llibres a mig dia. Per això té més mèrit.

 

Destaque la presència de les autoritats polítiques, dels candidats a les proximes eleccions municipals, de representants de asociacions locals, d’amics que han vingut de fora, de Novelda, d’Alacant etc i a banda dels nostres incondicionals tinc que agrair també la presencia dels nostre crítcs, tan necessaris per a la nostra superació personal.

 

També resaltaré la presencia dels periòdistes, que no han dubtat en sacrificar un dia de descans per cubrir aquest acte, especialment el de la televisió i ràdio local que al llarg de la setmana ens han donat publicitat.  Per als que no puguem venir avui podran vore este acte per la televisió local proximament.

 

Ara fa casi un any que ens vam reunir per a presentar la segona novel·la de Juanjo Alcaraz. Ara tenim el privilegi de poder presentar de nou una novel·la. Ja sabeu que Monòver ha sigut un poble que ha donat molt escriptos i algun d’ells han cultivat aquesta disciplina literària, que ha juït del crítics és la més dificil. Jo mateix he fet 6 o 7 llibres i mai he segut capaç d’escriure una, em meravella la capacitat dels meus companys al hora de construir un relat amb personatges ficticis, donar-los una personalitat i desenrotllar una historia amb principi trama i desenllaç. .

 

Però abans de parlar de l’autor de de la novel·la, m’agradaria que ferem junt un repàs per la novelistica monovera per a que tinguem una idea clara del nostre potencial.

 

Si fem un repàs de la nostra microhistoria trobarem que el primer novelista va ser com no Azorín. El més important i universal dels nostres escriptors. Peró com ja sabeu les noveles d’Azorín no responen al cànon clàssic de la novel·la. De fet alguns critics posen en dubte que La Voluntat o Doña Inés siguen noveles en el sentit estricte del terme novel·la.

El propi editor d’Azorín -biblioteca nueva- baix del titul posa un subtitul que diu Novel·la.

Com si vullguera advertir al lector que -encara que li semble atra cosa- això es una novel·la. Alerta que no estic entrant en valoracions. Soles matisse.

 

-Altre novelista monover absent – no per que haja faltat- sino perque no vivia a Monòver i venia de tard en tard és Francisco Bonmatí de Codecido, (1901-1965) metge, fill de metge, cunyat de l’assessinat, José Calvo Sotelo i assistent de don Jaime de Borbón, el germà de don Juan. Este home a part d’unes biografies sobre la realesa i alguns guions cinematogràfics va escriure 10 novel·les que si podem calificar d’estructura clàssica, amb personatges ben definits, trama, tensió i desenllaç. El editor de Bonmatí enfatizava encara més el subtitul i posava  sota el tittol coses com Novel·la de amor y espionaje o novel·la de intriga y pasión.

 

Préviament Miguel Villalta Gisbert, (1902-1942) advocat i polític va escriure dos noveles Rapsodias Vulgares 1926 i Rumbos de anunciación 1931. Noveles de caràcter social, prou desconegudes i d’escassa difusió.

 

-Contemporani i amic de Bonmatí va ser altre escriptor monover. José Alfonso Vidal. -Pepe Alfonso per als amics- que a banda d’escriure tres biografies d’Azorin, i llibres de memòries i anecdotaris. Va escriure un llibre –Levante 36- que sense ser una novel·la clàsica està enmarcada en el génere de memoria autobiografica lleugerament novelada.

 

L’única dona novelista que ha donat Monòver ha segut Carmen Payà Mira (1917-1996) dóna revoluciònaria, feminista i política, primera regidora de la història a l’Ajuntament de Monòver. Va escriure 4 llibres encara que sols una novel·la en 1934. Un hombre tímido en París.

 

Menció especial hem de fer d’Antonio Montoro Sanchís, biógraf d’Azorin, periodista, assagista, poeta helenista. Va publicar 10 llibres però sols un d’ells podem calificar de novel·la concretament Agarista de Mantinea en 1949.

 

Donem un bot important en el temps, 25 anys i arribem a altre novelista monover molt recient i inmediatament predecesor d’Alcaraz i José Mira que es Demetrio Mallebrera Verdú que va publicar en l’any 1999 La fuerza incomprendida–  una novel·la –a la cual no li pose ningun pero-   interessant i innovadora  i que encara que Demetrio, no esta d’acord, alguns de nosaltres –sobretot Marcial Poveda- pensem que reflecteix, encara que subtilment i de forma difusa el Monover dels anys 70.

 

José  Mira Torregrossa va nàixer a Monòver en 1970, es per tant un escriptor jove, i de al dia de hui el últim novelista que ha publicat. Si les dades no me fallen és el novelista que fa nou. No està mal. Molts de vostens no el coneguen massa, probablement degut a la seua juventut. També sorpén que el seu primer llibre publicat siga un llarg relat. Però és que ja des de menut va tenir afició a les arts, i va cultivar altres generes com la fotografia i la pintura. En 1994 publica per primera volta al periodic local el Veïnat Llanto al dolor y a la pobreza i ja es destaca per un estil absolutament innovador que ja apuntava una desboradant personalitat.

Désprés va anar publicant altres escrits ininterumpidament  tant al Veinat com a la revista de festes. Destacaria sobretot alguns articles denuncia i sobre tot el seu poemari del final dels noranta amb alguns poemes que recorde . Al guns d’ells impactants com Alas caidas o Santuario de Làgrimas sota el seudònim de Kaos o Roy, sobrenoms que ara ha abandonat.

 

Ara mateixa dos llibres de poemes que estan acabats i que trobe que per la seua coesió mereixen ser publicats estan inèdits per que el propi autor- com si patira la sindròme de Rimbaud- considera que no han de vore la llum. Deixame que te bonegue: deus de publicar-los.

 

A propòsit d’això li recordaré a José la contestació de Troski al poeta Vladimir Mayawoski quan aquest últim va anar a protestar per l’ús propagandistic que es feia dels seus llibres mentre ell estava represaliat pel règim… Una vegada escrita, la teua obra ja no és teua, és del poble.

Bromes a part reclame la publicació dels inèdits, sobretot de Amaneceres de Cristal.

 

Bé ara tenim aquesta novel·la entre mans, Es titula ¿Qué serà de Yuri Gagarin? I està bellament editata per l’ajuntament e impressa per l’imprenta Mondejar que ha fet un gran treball. El dibuix de la portada és de Ramon Molina.

Ramón Molina ja sabeu que és ara el nostre pintor de referència. Morts Luis Vidal, Peiró  i Enrique Vidal, Molina s’ha converit en la màxima autoritat i a banda de la seua producció artística, que combina amb la docència, representa el nexe de conexió entre les antigues generacions ja esmentades i les noves, represntades per Xavier Garcia i Mario Rodriguez. És per tant un luxe que el nostre estimat amic Ramón haja dedicat el seu art a ilustrar la coberta d’este volum.

 

 

 

Este llibre conta la historia d’una jove que pateix l’anorexia. No fa falta que vos diga el que ja sabeu: que es una malaltia que consisteix en una alteració greu de la percepció de la pròpia imatge, amb una por morbosa a la obesitat i per tant un condicionant de la conducta que fa que el malalt rebutge el menjar o es provoque vòmits o faça un exercici excessiu. L’origen de la malaltia pot ser genètic, psíquic o el més cruel de tots que és el social. Les modes, una visió moderna de la bellesa estètica i les influències o expectatives fan que alguns joves siguen víctimes.

 

José mira ha descrit amb prou detall el drama familiar que suposa per als afectats i per a les famílies- normalment el pares són els més implicats- la aparició del símptomes, la malaltia i la possible rehabilitació.

El llibre a banda de ser una lectura té també un aprofitament terapèutic i m’atreviria a dir que també preventiu, ja que dona algunes de les claus de per que alguns joves cauen en la trampa de l’anorexia.

 

Recomane la lectura als més  joves i sobretot als pares.

 

El títol de la novel·la ¿Qué serà de Yuri Gagarin? M’evoca la meua infantesa, quan escoltava parlar d’aquest astronauta soviètic. Gagarin que va nàixer en Rússia en 1934 i va morir al estrellar-se mentre provava un avió mig en 1968- va ser el primer home en realitzar un vol espacial en 1961. Al tornar a la terra va tenir la gosadia de dir: No he vist a Déu!!!

Aquelles paraules van ferir profundament als creients i especialment a les autoritat d’aquí on com ja sabeu Esgléssia i estat es confonien un sols estament.

Però bé anècdotes a part vos preguntareu?

 

Que te que vore l’anorexia amb Yuri Gagarin?

 

No seré jo qui ho revele. La resposta la teniu en estes pagines i espere que la obtingueu en llegir-lo.

Que disfruteu molt amb el llibre i que l’autor s’anime a escriure més i no tarde molt en publicarne altra.