Assedegat d’amor i del plaer del desig

encetà mil camins que havia cregut revolts

de viaranys obscurs. Traí el seu passat

i potser alguns amics però servà, covard i pur,

els sentiments callats de qui es creu sense enemics.

Desesmat, acceptà càrrecs fàcils, la grisor

moderada, els vicis induïts pels alcohols.

S’arraulí ben de gust en qualsevol llit desfet

per la sola tebior fugissera d’una nit.

Ha deixat pensaments i fragments interromputs

d’escrits i dietaris d’interès força dubtós.

La casa, malvenuda, us costaria trobar-la:

al jardí abandonat creix la brossa altre cop.

El seu màxim orgull, una bona biblioteca,

fa anys fou subhastada i s’esbarrià pertot.

Mai no hauria pensat que el seu record

pogués arribar a escampar-se tant.

Francesc Parcerisas, «Poètica»