TENÍEM UN POBLE BONIC
- D’on sou?
- De Monòver.
- Ah, Monòver, un dels pobles més bonics que conec.
Això opinava un home que vam trobar un dia d’excursió en un poble de l’Alacantí. Comentaris com l’anterior omplin d’orgull, però també estranyen, perquè la majoria de veïns de Monòver pensa tot el contrari. «Monòver és una merda», estem acostumats a escoltar des de fa temps en boca de les generacions més joves, sobretot. Que Monòver està «deprimit» en molts sentits és una veritat de la qual ens queixem tots amb un punt de ràbia.
La finalitat del nostre article és donar l’opinió sobre l’estat de deteriorament gravíssim que s’observa en la fisonomia de la part antiga del nostre municipi. No constitueix en absolut la visió d’uns experts en urbanisme, ni la de cap col·lectiu, sinó la d’uns veïns que, segons hem constatat, comparteix molta més gent. Si no, parleu amb les persones que viuen en les zones més afectades per aquest deteriorament urbanístic. Alguns ja s’han posat en contacte amb l’ajuntament perquè, com a mínim, netege la brutícia acumulada en molts carrers.
La degradació urbanística de la part antiga de Monòver (més o menys, carrer Major en amunt) es detecta en els aspectes següents:
- brutícia en les voreres (orins, taques, bosses, envasos)
- solars infestats de rates, plens de matolls i de brossa
- voreres en què encara es conserven lloses de pedra o « penyes » i ribes sense restaurar, simplement reblides amb pasterades de ciment
- jardins completament descuidats
- cases mig enderrocades
El motiu originari d’aquesta situació s’explica per l’evolució de la vida al poble, que ha comportat el desplaçament dels veïns als barris moderns, ubicats en la part plana. S’han abandonat moltes cases als barris antics una volta els propietaris han mort. Les generacions més joves prefereixen viure en uns carrers més amples sense problemes d’aparcament i de circulació. Actualment resulta més rendible comprar un pis, un bungalou o qualsevol habitatge modern que adquirir una casa i restaurar-la.
El govern municipal hauria d’haver previst, des de fa anys, l’abandonament progressiu dels barris antics i, en conseqüència, haver adoptat mesures que hagueren previngut i solucionat els problemes que actualment afecten la constitució urbanística de Santa Bàrbera, la Sénia o el Castell. A més, hauria d’haver restaurat tots els elements ornamentals o urbans com penyes, ribes, jardins o paviment de carrers que, ara, presenten un estat pèssim.
Pensem que no es tracta de donar solucions concretes a llocs concrets, sinó d’idear tot un pla de restauració i de rehabilitació de la part històrica de Monòver per evitar que es convertisca en una zona plena de cases enderrocades, solars plens de brutícia, jardins abandonats, ribes, escales i penyes deteriorades i mal conservades. Com ens comentava un amic, en un futur, la part històrica de Monòver té el perill de transformar-se en una enorme calba. Evidentment, som conscients que un pla d’aquestes característiques requereix unes bones dosis de finançament, però també una acció política coneixedora del problema, compromesa i disposada.
Algunes solucions possibles al greu deteriorament en què es troben els barris antics podrien ser:
- Donar ajudes econòmiques i restrigir al màxim les traves que actualment troba la gent que vol comprar cases velles i restaurar-les. Molts acaben abandonant el seu propòsit i comprant qualsevol pis o bungalou.
- Rehabilitar els solars resultants de l’enderrocament de cases i convertir-los en uns aparcaments ben construïts (que els veïns agraïrien molt segurament), un jardí o simplement un racó o eixample del carrer amb algun banc, font o arbre, és a dir, donar-li una certa funció respectant l’entorn urbanístic.
- Restaurar bé ribes, escales i penyes de pedra, elements distintius d’un poble costerut com Monòver. El treball de la pedra ha sigut molt important al llarg de la història i resulta lamentable observar les pasterades de ciment, els enlluïts o les reparacions tan mal fetes en molts carrers.
- Netejar periòdicament les zones ajardinades i posar papereres.
En general, es trata de conservar l’estètica de la part antiga, de netejar, de promoure la compra i rehabilitació de vivendes antigues i de donar solucions als problemes de la vida moderna com la circulació i l’aparcament. Pensem que cal mantenir el patrimoni urbanístic i evitar l’abandonament dels barris antics. A més, si mirem l’exemple d’altres ciutats, el nucli antic ha acabat transformant-se fins i tot en una zona socialment marginada.
Un capítol a part mereix la consideració dels edificis monumentals, alguns ja desgraciadament desapareguts, altres restaurats i, finalment, altres deteriorats com l’església del convent o l’ermita.
Els governants tenen l’obligació inexcusable de vigilar la conservació del nucli històric de les ciutats que regeixen.
Antoni Maestre, Lydia Sanz