25 de Novembre Santa Caterina d’Alexandria patrona de Monòver.

Santa Caterina d’Alexandria donzella, verge i màrtir, va morir en el 307. Va pertanyer a una familia distingida d’Alexandria que l’escriptor Metafrasto nomena reial. El seu nom prové de la coneguda Hecateria grega i segons el cardenal i historiador italià Cesareo Baronio correspon al de l’amazona a qui Eusebi va anomenar Hécate. Va rebre des de molt joveneta una ferma instrucció, estudiant amb profit filosofia i teologia. En l’any 307, quan Caterina tenia divuit anys, l’emperador Maxenci, que governava Egipte, va celebrar en Alexandria, on tenia temporalment la seua capital, en honor dels deus pagans, grans festes i sacrificis amb immolació de molts bous i moltons perseguint durament als cristians. Caterina va propagar la fe cristiana per tal d’evitar que els seus caigueren en l’idolatria i a més es va anar al temple d’Apis a parlar amb l’emperador per tal de recriminar-li la seua conducta idolatra. Caterina era de port delicat, d’esperit viu i de gran bellesa. Des d’un principi va interessar a l’emperador que es va quedar encantat davant l’audàcia de la jove i a la que no va poder rebatre per falta de coneixements. La va detindre en palau i va fer cridar cinquanta doctors d’Egipte als quals Caterina va impressionar amb els seus raonaments i cultura i va convertir a molts d’ells que més tard patirien la tortura amb ella. Després d’inútils ingents amb regals i declaracions d’amor l’emperador Maxenci la va condemnar a ser decapitada. Caterina encara va tenir temps de convertir a l’ esposa del emperador i al seu acompanyant i cap de les tropes Porfiri. El seu cap es conserva en el monestir del seu nom en Sinaí, el qual es va alçar en el segle VI per que segons la llegenda el seu cos va ser traslladat per dos àngels. És la patrona dels filòsofs i es considera un dels 14 sants de més influència en el cel. Santa Caterina d’Alexandria ha estat mil vegades representada plàsticament, la més famosa es el desposori de Santa Caterina amb Jesús infant de Memlig, el de Filippino Lippi que ho va fer de manera profana i el més pompòs de Corregio. Altres motius son la roda que simbolitza la que es va trencar miraculosament quant la martiritzaven, una creu menuda, un llibre i una ploma d’escriure. Altres llenços importants son «Santa Caterina» de Rafael Sanzio (Museu del Louvre, Paris) «Santa Caterina» de Rafael Sanzio (National Gallery Londres) «El cos de Santa Caterina portada al sepulcre per dos àngels» de Bernardino Luina, (Pinacoteca Brera, Milà). «Santa Caterina» de Simó Martini (Església de sant Francès d’Asís) «Santa Caterina» de F. Fiori el Baroccio (Galeria Borghese, Roma). «Santa Caterina» de Lucas de Leiden. «Santa Caterina» de Guido Real (Casa del Príncipe, Escorial, Madrid). «Santa Caterina» de Carvalho (Museu del Prado Madrid). «Santa Caterina» de Hans Baldung (Grün, Estrasbrug). També destaca el magnífic bust de Santa Caterina per Andreu della Robbla (Museu Nacional, Florència). I el retaule donat al Monestir de Sinaí pel cònsol de catalans a Damasc, Bernat Manresa, el 1387.

Al terme de Monòver, les estàtues més importants son les de l’Ermita del Fondó i la de la Església de Sant Joan Baptista de Monòver que es troba en la tercera capella de la part dreta de la nau central, incomprensiblement tot i ser la patrona de Monòver te el retaule més humil i auster de tot el temple i a més ha estat tapada fins fa pocs anys. A la ma dreta li falta una ploma d’au de les que s’utilitzaven per a escriure antigament.

Hem transcrit l’acta en la qual després d’un sorteig es nomena patrona de Monòver el 17 de Març de 1644.

«Consell i parroquia tenguda en rao de nomenar patrona en rao dels sant que l’any a de tenir i per aso es feren bolletes i hi hixque en primer lloch la gloriosa senta Cathalina.»

«Die XVII menssis Marcis anno anativitate domini MDCXXXXIIII.

Don Jusep Garcia de Ursino procurador general al present batle de la vila de Monnover. Pere Paia justicia. Juan Rico de Melchor Pau Serda dos dels jurats de la vila de Monnover = Pere Rois, Andreu Cortes = Andreu Molina = Joan Frances Mira = Vicent Cortes = Gaspar Serda = Roch Reig = i tota la de mes gent de la parrochia de dita vila que se a tengut per a haver de nomenar patro per a dita vila, per a lo qual se feu dos redolins ab los noms del glorios sent Roch i senta Catarina i sacant lo primer redoli fon la gloriosa santa Catarina i aixi es nomena per patrona de dita vila=» (Primer Llibre de consells, F. 208v.i 209. Ajuntament de Monòver).

Ja en el segle XVII als llibres de claveria de l’ajuntament de Monnover troben profusió de notícies sobre despeses fetes en festes dedicades a la santa. En 1658 trobem la primera notícia que diu que els majordoms gastaren 6 lliures. Mes tard en 1687 apareix la mes extensa i detallada notícia sobre la festa:

«Extraordinaris. Demanament i provisio de ses merces de dits oficials provixen que Frances Sans clavari done i pague asi mateix vint i quine lliures tres sous, que es lo que ha gastat la present vila en la festa de la gloriosa santa Caterina martir nostra patrona que es feu en 30 de agost de este corrent any per que es gasta en dita festa dosentes quaranta sis lliures i dotze sous de moneda so es en els focs de coheterio i // es pagaren Asuar de la vila de Elda sinquanta quatre lliures dos sous i huit, i a Roch Reig per la artilleria trenta tres lliures i vint lliures i dos sous per lo valor de dosentes i una lliura de polvora que repartiren als soldats del alarda la qual reparti Pau Mira per orde de ses merces dits oficials// sinquanta sinch lliures que costaren els dos dies de toros i cabestraje. Item vint lliures quatre sous i set que es donaren als torejadors gasto de menchar els vaqueros fer los taulats per a les comedies i toros fer els torils i portar i llevar la fusta i corda per a els torils i taulats. Item vint i huit lliures dihuit sous i nou que es gastaren en la almoina que es dona als predicadors que foren el pare presentado frai Thomas Corregea dominico i el reverend pare mestre frai Manuel Albustante de nostra senyora de la merced per que sels dona a deu peses de a huit cada uno, que monten deneu lliures i deu sous i les nou lliures i huit sous es gastaren en el sustento dels dits pares predicadors per atres propis que es feren al Orito Elig Ontinent i Alacant. Item vint i huit lliures deu sous que es gastaren en la musica so es vint i quatre lliures que es tocaren als musics i les quatre lliures i deu sous en la sivada que es dona a Andreu Cortes per portarlos i lo que es paga a Miquel Gonsalves menor per tornarlos a Villena. Item sis lliures catorze sous que es gastaren en dos antorches que compra la present vila gasto de sera en la proseso do//e als que els donaren als cuheters per son sustento i en quatre cuhets que es feen nous per desparar i lo que es paga a un home que ajuda de arreplegar la almoina que feren los vehins, que totes les dites partides prene i fan suma de les dites dosentes quaranta sis lliures dotse sous de les quals es rebajen sent trenta una lliura nou sous per lo valor de setze cafisos i sis barselles de forment que se arreplega per los vehins de la present vila que venuts a diferents preus per fer dines es trague dells sent tres lliures denau sous i huit lliures i quatre sous que es trague en diner i nou lliures i sis sous de valor de sinc cafisos i dos barselles de civada que tambe es replega de almoina de dits vehins venuda a dihuit reals lo cafis que les dites tres partides pren i fan suma de sent trenta una lliura nou sous rebaxades de les dites dozentes quaranta sis lliures i dotze sous es vist haver posat dits oficials ab vot de consell celebrat lo dia 14 de juliol i lo dia primer de setembre de este present i corrent any i que guarde la present datis Monover die 14 mensis octobris 1687. 115L 3S.»(Llibres de Claveria, arxiu municipal de Monòver)