(Benilloba 1882- Monòver 19…) Farmacèutic. Regidor de l’Ajuntament de Monòver en 1910. Pare de Luis. El 18 d’agost de 1909 es va casar amb Luisa Verdú Pérez (Monòver 1888). Fill de Lorenzo Vicent, metge i Milagros Giner.

Pintant al barri de la Goletja. Octubre 1956 (foto de S. Poveda)

(Oriola 4.07.1908- Monòver 23.09.1990) Metge. Va estudiar Medicina a la Universitat de Zaragoza. Membre del Rolde Literario. Pintor i fotògraf. Es va casar amb Carmen Ballesteros Pérez. Fill de Gregorio i Maria. Germà de José, Gregorín, Pio i Concha.

Àlbum Antonio Verdú.
Seguir leyendo Verdú Verdú, Antonio →

Rico Jara fotografiat per Salvador Poveda

(Monòver 16.10.1901-10.05.1997) Metge i cirurjà. Va estudiar la seua carrera a Madrid on va exercir al Hospital de San José y Santa Adela. Al tornar a Monòver va fundar una clínica, en l’actualitat de propietat municipal. Va ser un dels fundadors Partido Republicano a Monòver. Fill d’Alfredo i Leocadia. Germá de Rafael, Alfredo, Glòria i Amparo.

(Monòver 1840-8.12.1907) Metge, va ser el cap mèdic de Pasqual Molina Tormos. Germà del destacat líder lliberal Francisco Poveda Escolano. Viva al carrer major. Al morir ja era vidu d’Eulogia Miralles. Fill de Tomàs i de Margarita.

(Monòver 28.09.1906- Alacant 1992) Metge. Fill de José Pérez Verdú (advocat) i de Desamparados Brotons Poveda. Es va casar amb Remedios Bellot Ibáñez. Fills: Nicandro (sacerdot) i Mené (Remedios) Germà de Demetrio, José, Amparo, Magdalena, Carmen, i Casimira. 

Articles:

• Estampas monoveras. Recordando. Personaje incógnita. El Veïnat, febrer 1985
• El S… del Calamote. Revista Monóvar nº2, 1986.
• Estampas monoveras. Félix. La santa Bárbara de Monóvar ¿Hizo un milagro? Revista de Festes 1987

(Monòver 27.12.1847 -Verdolay, Múrcia 23-03-1902) . Fill de Miguel Mas Estarlich de Crevillent i Isabel Soler Marco d’Elx. Es va graduar batxiller el 15 de juny de 1863 en l’institut de Múrcia. Va estudiar en La Universitat de València. Es va llicenciar el vint de maig de 1869 es va doctorar el vuit de novembre de 1869. Va ocupar la plaça d’interí en el Clínic de la Facultat de Medicina i més tard va aprovar l’oposició per a Professor Clínic. Al finalitzar la carrera va obtenir la plaça de metge titular en Cehegín (Múrcia), on es va casar amb Maria de Béjar Ciller deixant-la en 1874 per pertànyer al partit republicà i tenir que marxar a Orà. En 1875 va obtenir la titularia de Caravaca (Múrcia) i més tard es va instal·lar a València. En Caravaca va ser redactor de «El Argos», en València de «La Gaceta de los Hospitales». Va dirigir el «Boletin del Instituto Médico valenciano», on en el seu centre i en el Ateneu va destacar com a orador i va donar gran quantitat de conferències. En 1864 es va quedar totalment sord. El primer de febrer de 1889 va inaugurar en València una casa de Salut. Ja jubilat es va traslladar a Múrcia on va fixar la seua residència morint més tard. En 1902 l’Ajuntament de Monòver li va dedicar el carrer on va nàixer al barri de la Goletja. Va ser mestre del metge monover Antonio Alfonso Prats.

Va publicar:

• Discurso leído en la sesión inaugural del Instituto Medico Valenciano celebrada el 31.03.1886, 4º, 96pp.
• Recuerdo apologético del Doctor don Juan Bautista Orinay y de Manuel. Discurso pronunciado en la sesión inaugural extraordinaria dedicada al objeto en 20.12.1881, Valencia, Imp. Ferrer de Ortega, 1882, 4o, 44pp.
• La Urectretomia. Discurso leído al ingresar en la Real de Medicina y Cirugía de Valencia el 18.12.1892, Valencia., Imp.A. Cortés, 1892, 4o , 62pp.
• Solidaridad criminal. Discurso leído en la sesión inaugural del curso de 1892 a 1893 del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Valencia, Valencia, Imp. A. Cortés, 1892, 4o , 48pp.
• Las suturas.Discurso leído en la sesión inaugural en el Instituto Médico Valenciano el 31.03.86, Valencia, Imp. Ferrer de Orga, 1886, 4º, 72pp.
• Discurso apologético de Figueras Gambeta leído en la tenida que les dedicó la Logia Severidade num. 44 al Oriente de Valencia en enero del año posterior a su fallecimiento, s.d. 8º, 32pp.

Inèdits:

• Del empirismo y del racionalismo en Medicina. Discurs legit en el solemne acte de investidura del Doctorat.
• Uretrectomia. Discurs de recepció en la Real Academia de Medicina legit en abril de 1891.
• La nefrectomia. Discurs presentat en el Congrés Medic-Farmacèutic de Barcelona.

(Monòver 1926) Metge, escriptor i pintor. Va utilitzar el seudònim de «Iro-nico» i «Lear» en la publicació «Cruzada» de la qual és l’autor de la capçalera. Fill de  Gregorio i Remedios. Germà de Tomàs i Remedios. Seguir leyendo Martinez Mallebrera, Gregorio →

(Monòver 12-11-1910 – Madrid 25-07-1975) Farmacèutic.

(Gandía 1945) Metge. Fill d’Arturo i Rosario. Germà de Salvador i Juan. Besnet d’Arturo Cerdà Rico.

• Un día de infancia en Monóvar. Revista de Festes 2000
• Pròleg a la segona edició de Geografia Médica de la ciudad de Monóvar de José Pérez Bernabeu (2001)
• Pregón de Festes de Setembre 2001
• El Pasado y Monóvar. Revista de Festes 2001
• Carta a Arturo Cerdá y Rico. Revista de Festes 2002

(Monòver 1873-21.05.1937) Metge. Pare de Francisco Bonmatí de Codecido, de Micaela i de Mercedes, esta última casó con Gonzalo de Merás y Ximénez (+1958). Mercedes falleció años más tarde en Barcelona. 

En 1907 va obrir un consultori mèdic en companyia de Juan Pérez Rico al carrer Major 135. Es va casar amb Micaela de Codecido Bremón (naixcuda en 1874) amb la qual va tenir tres fills. Fill de Dimas Bonmatí Cerdà del Fondó de les Neus i de Josefa Mª Verdú Rico de Monòver. Germà de Dimas, José Mª i Consuelo. Vivia al carrer major 118. Va morir de carcinoma de fetge.