Archivo de la categoría: Fotògrafs

Verdú Monzó, Juan

juanverdumonzo

(Monòver 1912) Conegut per «Pilotes» Fotógraf amateur. El ser arxiu s’ha conservat i es composa d’un miler de negatius 6×9 en blanc i negre fets amb una càmera econòmica i amb escassos recursos. L’interés de la seua obra no és artístic però si històric perquè arreplega molts retrats de gent del poble i dels ambients polítics de la preguerra i de la guerra civil a Monòver. La seua obra arriba fins els anys 60. Casat amb Maria Colomer Brotons. Pare de Juan i Bárbara.

 

Roman Mira, Maria Luisa

marialuisaroman

mlromanmira@hotmail.com

(Monòver 6-5-1944) Fotògrafa i escriptora.  Neta de Joaquin Roman Deltell. i Luisa Crespo Prats.

Articles:

  • Cuatro generaciones de Nanos. Revista de Festes 1998
  • Salvador Deltell Berenguer, «Barril». (Monòver 1863-Madrid 1923). Revista de Festes 1999
  • L’era de l’Onque Pepe el Paneto. Revista de Festes 2000
  • De la Teulera al Casinet. Revista de Festes 2001
  • Els últims algepsers. Revista de Festes 2002

Pérez Cambra, Claudio

perezc1

(Monòver 13.04.1896 – 7.03.1984) Pintor i escriptor. Fotògraf professional. En 1927 es va casar amb Luisa Picó. Com a conseqüència de la seua afiliació republicana va ser comdenat a 30 anys i empresonat a Santoña en 1939 i més tard desterrat a La Font de la Figuera on residí. Durant aquest temps va ser corresponsal del diari Levante de València. En aquest poble va descobrir un llenç de Juan de Juanes a l’església parroquial. Va escriure diverses obres que es van representar durant la guerra: Per menjar carn de burroPan, amor y abastecimiento i l’opereta Rosarito. La seua filla Reme conserva una gran quantitat d’obra inèdita. Més tard es va establir a Monòver on es va dedicar a la fotografia. També va ser un dels pocs monovers que va escriure en valencià a la postguerra. Fill d’Enrique Pérez Corbí i de Fausta Cambra Sanz. Pare de l’alcalde Luis Fernando Pérez Picó. Gendre de l’alcalde José Picó Martínez

Àlbum Claudio Pérez Cambra

Articles:

  • A poqueta nit. Programa de Festes de Santa Bárbara 1961
  • L’agüelo i el xiprer. El Veïnat nº4, 8.06.1979
  • El pas del temps. El Veïnat, juliol 1979
  • Desde Fernando VII al general Franco. El Veïnat, setembre 1979.
  • Història d’un despertador vell i rovellat. El Veïnat, novembre 1979
  • El mar, el sauce y la rosa. El Veïnat, juliol 1980
  • Evocación. Revista de Festes 1980

Martínez Mallebrera, Mariano

mmm.ht3

(Monòver 20.03.1912 – 07.10.1998) El seu llegat més destacable és l’immens arxiu fotogràfic que al llarg dels anys ens ha deixat. Fotògraf alternatiu, va retratar en nombrosos llocs del poble i ha multitud de persones. Són memorables les seues fotografies de Mona i també de les corregudes de bous i partits de futbol. Va ser tallador de calçat i modelista. Futbolista, nadador i gran atleta. Amant de la natura. Entrenador d’equips de futbol com l’Amanecer i Iberia. Filatèlic i numismàtic. Col·laborador de «Convivència» on ha escrit diversos articles amb el pseudònim «Perdigón». Casat amb Juana Marhuenda Albert, va enviudar en 195.. i es va casar de nou amb Margarita Giménez va tenir una filla, Remedios, en l’actualitat mestra. Germà de Francisco.

Giner Botella, José

3giner.1

(Monòver 195…) Destacat fotógraf. S’ha especialitat en tècniques fotogràfiques avanzades i combina la seua producció creativa amb la docència donant clases i cursos d’iniciació a la fotografia per a aficionats novels. Pertany a la nova generació de fotógrafs naixcuts de la escola de José Martíenz Limorti «Caneu».

  • Foto-Cine. Revista Monóvar nº1, 1985
  • Foto-Cine. Revista Monóvar nº6, 1987
  • Foto-Cine. Revista Monóvar nº7, 1988
  • 1839 – 1989. 150 años de fotografia. Revista Monóvar nº10, 1989
  • Rama de fotografia. Revista Monóvar nº 11, 1989
  • Mostra de fotografia local. Revista Monóvar nº12, 1990
  • Foto-Cine. Revista Monóvar nº19, 1993

Poveda Luz, Salvador

povedas1

(Monòver 1924-1981) Professor mercantil per l’Escuela de Comercio d’Alacant i Enòleg per la Escuela de Enologia de Requena. Industrial vinater. Va fundar amb altres el Rolde Literario, El Palera i va potenciar l’exposició de pintura de Setembre. Va ser regidor de cultura des de 1955 a 1963. En 1956 va promocionar la concessió de la medalla d’or de la ciutat a Azorín. Va gestionar la creació del Museu Azorín i va anar a Madrid a negociar la tornada de la biblioteca i els objectes personals de l’escriptor a Monòver. La seua obra més interessant és la producció fotogràfica que va des de 1948 a 1964. Deixeble del mestre fotògraf José Maria Martínez Limorti «Caneu», es va interessar pel retrat i el paisatge, captant amb prou sensibilitat artística, llocs i tipus del seu Monòver. En 1979 va rebre la «Cruz al Mérito Agrícola«. Seguir leyendo Poveda Luz, Salvador

Martínez Limorti, José María «Pepe Caneu»

caneu.1

(Monòver 5.10.1909-1980) Va ser el primer gran fotògraf no professional de Monòver. De caràcter genial i inconformista, la seua fidelitat a la fotografia al llarg del temps i el seu estil peculiar va fer que molts monovers s’afeccionaren i practicaren la fotografia sota els seus ensenyaments. Caneu va crear una escola d’autodidactes basada en la més pulcra tècnica fotogràfica. Encara que la seua temàtica és molt variada i abasta tots els gèneres, els seus retrats es consideren autèntiques lliçons magistrals de domini de la llum. En 1984 es va fer una exposició pòstuma a iniciativa del seu nebot i deixeble  Tito MartinezFill de José Mª Martínez Sánchez i Victoriana Limorti Rico. El 18 de maig de 1936 es va casar amb Encarnación Pérez Peinado de qui va enviduar en 1954. Germà de Luis i Vicente i Antonia

Cerdà Rico, Arturo

arturo6

Arturo Cerdà Rico va nàixer a Monòver el 11 de octubre de 1844. Va morir en 1921 a l’edat de 77 anys a Cabra de Santo Cristo (Jaén). Cerdà era fill de Salvador Cerdà i Aureliana Rico, rics propietaris i comerciants de Monòver. Encara en la adolescència va ser enviat a estudiar al col·legi dels Agustinos de San Lorenzo del Escorial (Madrid). Més tard va estudiar medicina a València i Madrid. Un dels seus germans era home de confiança del Marqués de Salamanca, -que aleshores estava construint el ferrocarril entre Granada i Ubeda- s’ocupava de les innumerables contractacions que l’empresa ferroviària efectuava. Eixa relació tenia el seu origen en el fet de que Salamanca havia sigut Seguir leyendo Cerdà Rico, Arturo