Cerdà Rico, Arturo

arturo6

Arturo Cerdà Rico va nàixer a Monòver el 11 de octubre de 1844. Va morir en 1921 a l’edat de 77 anys a Cabra de Santo Cristo (Jaén). Cerdà era fill de Salvador Cerdà i Aureliana Rico, rics propietaris i comerciants de Monòver. Encara en la adolescència va ser enviat a estudiar al col·legi dels Agustinos de San Lorenzo del Escorial (Madrid). Més tard va estudiar medicina a València i Madrid. Un dels seus germans era home de confiança del Marqués de Salamanca, -que aleshores estava construint el ferrocarril entre Granada i Ubeda- s’ocupava de les innumerables contractacions que l’empresa ferroviària efectuava. Eixa relació tenia el seu origen en el fet de que Salamanca havia sigut alcalde de Monòver en 1834 i els Cerdàs sempre havien estat lliberals, amics i correligionaris de Salamanca. Era un poc major que Artur i va patir una repentina malaltia que va requerir la presència del seu germà metge al seu costat. No sabem amb certesa que va passar amb el germà malalt però la visita i permanència d’Artur en terres andaluses va marcar definitivament la seua vida. El jove i Artur va conèixer i es va enamorar de Rosario Serrano Caro, una rica hereva d’Ubeda (Jaén) que posseïa moltes finques i una gran fortuna. Cerdà i la seua esposa es traslladaren a viure a Cabra de Santo Cristo, un dels poblets de la serrania jienense on la família tenia propietats. Allí va exercir sense massa passió la seua professió de metge i forense, ocupant-se principalment d’administrar les riques hisendes que tenia. Un detall que explica la seua personalitat és que fart de fer les autòpsies en les cases particulars dels difunts, de la seua pròpia fortuna va construir la morgue del cementiri de Cabra dotant-la d’una enginyosa taula articulada de marbre que era d’allò més avançat per al seu temps.

La seua dedicació a la fotografia va ser intenssíssima, de tal manera que va dedicar tot el seu temps i fortuna a la seua pràctica. Va construir una casa d’estil modernista pensada i dissenyada per a la fer fotografies. Aquest edifici el van construir obrers de Monòver expressament traslladats per a tal efecte i estava inspirada en una bellísima casa sevillana. Avui encara es conserva en bon estat i presenta una planta quadrada amb una immensa claraboia central que il·lumina un pati central on s’aboquen totes les habitacions. L’estudi fotogràfic i laboratori era una de les millors estances, tenia tres finestres, una amb vidres rojos, altra verds i la tercera blancs, de tal manera que podia conseguir efectes diferents sobre els negatius. Cerdà va participar en multitud de concursos on va obtenir molts premis i guardons entre els que destaquen els primers premis de València en 1906, Madrid, 1908, i Londres, 1909. El propi Joaquim Amo es fa ressò d’aquestos èxits i també d’altres aspectes de la seua vida social -com les infal·libles visites estiuenques a Monòver, quasi sempre acompanyat de la seua «encantadora y bella hija Purita»- en el setmanari monover El Pueblo.

Cerdà, home culte i inquiet va estar molt interessat per l’art en general, organitzava velades literàries a sa casa i es rodejava d’artistes i escriptors de la seua època. Va mantenir una interessant correspondència amb pintors com Sorolla, Cecilio Pla, López Mezquita, o Rodriguez Acosta.

La seu preferència tècnica era sobretot la esteroscopía -amb el veràscopo de Richard i el taxiphote- on es demostrà com un mestre. També es va recrear en altres tècniques com l’autocroma de Lumière. Va ser pioner en la fotografia de color. Va col·laborar amb moltes publicacions sobretot amb la revista londinenca Photograms of the Year amb temes com el retrat, paisatge, costumisme, composicions i fins i tot acudits absurds d’estil surrealista, molts d’ells realitzats amb el seu gos.

Arturo tenia un germà Enrique, i dos germanas Isabel i Dolores.

Cerdà va tenir tretze fills, dels quals sobrevisqueren 6, Salvador, Julio, Purita, Enrique i dos que foren enviats a viure a Monòver amb el seu oncle Enrique, que no tenia fills. El primer, Saturnino, alcalde en 1929 i el segon Telesforo, comerciant- on regentaven els negocis familiars i les més que abundants propietats agrícoles repartides per tot el terme, entre les que destacava la finca l’Altet.

Arturo Cerdà va sobreviure molts anys a la seua esposa Rosario. Va decidir repartir la herència entre els seus fills a canvi d’un sou mensual. Això li va permetre disposar de tot el temps i els recursos suficients per a dedicar-se en cos i ànima a la fotografia i a viatjar.

Al morir l’incommensurable arxiu fotogràfic va ser trossejat entre els descendents. L’immensa majoria dels negatius i positius de cristall, -prop de 6.000- es troben repartits entre els seus hereus andalusos -Don Julio Cerdà Puignaire d’Ecija (Sevilla) i el Museo de Artes y Costumbres Populares de Jaén. Altra part molt menys quantiosa, però molt més interessant per a nosaltres la van heretar els fills que visqueren a Monòver i que afortunadament s’han conservat en la seua majoria fins als nostres dies.

A banda dels aproximadament 6.000 vidres negatius nomenats abans, Cerdà va deixar a Telesforo, 11 vidres d’Alacant, 8 de Barcelona, 14 de València, 1 de Xàtiva, 1 de Bocairent, 9 de Sevilla, 130 de Monòver.

Totes estan fetes entre 1899 i 1901.

Les fotos de la ciutat d’Elx. Estan realitzades en agost de 1900 quan el nostre autor acudí a presenciar l’eclipsi total de sol. De les de Barcelona destaquen les del monument al general Prim. Les de València mostren el Parterre i Vivers. En Alacant podem veure el port i el Casino. Les fotos de Monòver són de l’església, de l’Ajuntament, de la Rambla, de la Rafa, de la Safra, de l’estació, de la Gralla, de Xinorla, de Garrintxo, del Belix, del Casino. També hi fotos de gent treballant al bancal o a les primeres fàbriques de sabates. En defintiva una col·lecció meravellosa.

Artur Cerdà tenia la costum de embolicar cada vidre negatiu en un paper sobre el qual anotava un núm., la data i el motiu. Alguns vidres han perdut el seu emboltori i altres estan en perill com a consequència del despreniment de l’emulsió, encara que en general i tenint en compte que tenen un segle estan prou be conservats i nítids.

Cerdà home meticulós i amb una bona formació científica, es va adonar de la importància que la fotografia tenia des de el punt de mira cultural i antropològic. A diferència d’altres fotògrafs del seu temps, que es van quedar amb aspectes merament artístics de l’art fotogràfic, Cerdà va insistir en retratar el poble pla, els oficis, els treballs, les festes, i els esdeveniments meteorològics del seu temps amb una obsessió per fixar amb la seua màquina l’instant precís i concret. Eixa necessitat de salvaguardar la memòria visual que Artur Cerdà va tenir ara fa exactament cent anys, ens fa deutors amb ell d’aquest homenatge.

A hores d’ara estem ultimant una publicació que arreplegue les fotografies monoveres d’aquest gran fotògraf. La seua publicació tindrà una doble finalitat: reparar la injustícia que s’ha comès amb aquest fill de Monòver fins ara ignorat i plagiat de mala manera- les seues fotos s’han publicat i comercialitzat sense ni tan sols nomenar-lo, i mostrar als monovers les imatges del nostre poble ara fa un segle.

Gràcies a la seua neta Rosario Cerdà, els seus besnets Salvador, Enrique i Juan Cerdà Cerdà, i el també besnet Julio Cerdà Puignaire han arribat fins els nostres dies una col·lecció d’imatges que expliquen visualment la nostra historia particular. Hem d’estar profundament agraïts per la oportunitat tan gran que ens ofereixen amb la cessió d’aquest material.

Esperem que prompte totes estes imatges puguen ser publicades per a goig de tots nosaltres.

Rafael Poveda & Tito Martínez «Caneu»

2 comentarios en “Cerdà Rico, Arturo

  1. Necesito ponerme en contacto con cualquier persona que pudiese proporcionar fotografía de nuestro Cte. Verdu Verdu. La Legion te lo agradecerá.

  2. Busco fotografía del Cte. Gregorio Verdu Verdu, que fue el Jefe fundador de la VII Bandera de La Legion. A la unidad le falta y quisiera ponerla donde merece.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.