(Monòver 1900-1972) Filla de Pedro i Francisca. Casada amb Pascual Carrasco Gras. Germana de Joaquín, Pedro, Caridad i Ernesto.

(Monòver 17.05.1912- 12.02.1939) Militant de la CNT. Va ser membre del Consell Municipal des del 15 d’octubre de 1936. El 3 de març de 1937 va ser elegit primer tinent d’alcalde. Va abandandonar el Consell amb els demés membres de la CNT el 30 de gener de 1938. Fill de Pedro i Francisca. Es va casar amb Emilia Albert Corbí. Pare de Mireia Román Albert. Germà de Francisca, Joaquín, Pedro i Caridad.

(Monòver 1910-199…) Filla de Pedro i Francisca. Casada amb Felipe Sabater. Germana de Francisca, Joaquín, Pedro i Ernesto. Mare d’Ernesto i Caridad.

(Monòver 1935) Filla d’Ernesto i Emilia. Casada amb Matias Luz. Mare de Dulce, Mireya, Almudena, Ernesto i Graciela.

(Monòver 1937-Barcelona 19-05.2018) El seu interès per l’escriptura s’ha desplegat en dues línies: la poesia i el periodisme. La major part de la seua breu obra poètica ha restat inèdita. L’any 1971 va guanyar el Premi de Poesia «Marisa Picó» d’Alcoi. Alguns poemes seus foren inclosos en l’antologia Els darrers. Generación del 70 (1972). Ha publicat articles a les revistes Gorg i Canigó. L’any 1976 va guanyar el Premi de periodisme «Gaziel», convocat per Destino amb un article titulat El «Tirant lo Blanc» i el meu poble.

Te publicat un llibre D’Azorín i el País meu. L’Estel. València 1973 reeditat al 1997 per l’institut Gil-Albert. Aquest últim amb un pròleg del professor Biel Sansano.

Un epistolàri inèdit amb el seu amic Pasqual Maragall.

Una ressenya de Paül Limorti sobre aquest llibre

Articles:

• Els jocs de pallissa. Revista de Festes 1974
• El «Tirant lo Blanc» i el meu poble. Revista de Festes 1976
• El Carrer de Sant Josep. Revista de Festes 1978
• El Mar. El Veïnat, juliol 1979
• Divagacions Gastronòmiques. Revista de Festes 1979
• La meua comarca de les Valls del Vinalopó. Revista de Festes 1980
• Les llengües maternes. El Veïnat, febrer 1985
• Azorín i la cultura catalana. La Rella, núm 8 desembre 1989
• El cinqué centenari del Tirant lo Blanc. Revista de Festes 1990
• El Marquès, el Cañís i el Tirant. Revista de Festes 1991
• Blasco, Azorín i fuster. (Unes notes «renaixentistes») Revista de Festes 1992
• El carro de la brossa. Revista de Festes 1993
• Unes notes teatrals. El Veïnat, desembre 1993
• Azorín i Pla parlen de Blasco Revista de Festes 1998

(Monòver 1977) És Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Germana d’Ana.

Curriculum

• Recull de literatura popular monovera. Revista de Festes 2002

anaricot@wanadoo.es

(Monòver 197…) Arquitecta Tècnica. Germana d’Eva.

Se levanta el Telón. Revista de Festes 2000

(Monòver 1773-1847) Frare de Sant Francesc. En 1802 apareix proclamat protector del poble valencià. Va defensar la independència espanyola davant l’invasor francès. Quan va acabar la guerra va retornar al convent a València fins l’arribada de l’absolutisme al poder on es va vore obligat a marxar a Londres i després a Alabama on va fundar una colònia. En 1821 amb l’arribada dels constitucionalistes va tornar a Espanya i va estar nomenat representant dels valencians a les Corts. Dissoltes les Corts va tornar a Londres i més tard al tornar ocupà un seient en la Diputació Provincial d’Alacant. Els últims dies els va passar a la seua casa del carrer Major de Monòver. Va morir d’aplopegia.

Va escriure un opuscle:

Memorias históricas sobre la Revolución de Valencia, que comprehenden desde el 23 de mayo de 1808 hasta fines del mismo año, y sobre la causa criminal formada contra el P.F. Juan Rico, el brigadier D. Vicente González Moreno, ..

Cádiz : Manuel Santiago de Quintana, 1811 (Cádiz : Imprenta de D. José María Guerrero, 1811)

(Cases del Senyor 1962) Llicenciada en Filologia Catalana per La Universitat d’Alacant.

Articles:

• 4ª Tertúlia Amics d’Azorín. El Veïnat, octubre 1987
• A propòsit de D’Azorín i el país meu. Revista Monóvar nº7, 1988
• Sobre el nostre parlar monover. Revista Monóvar nº8, 1988
• Narració. Revista de Festes 1988
• L’engendrament del Rei En Jaume I segons la Crònica de Ramon Muntaner. Revista de Festes 1994
• Pensar és divertit. Revista de Festes 1996

Remedios amb el seu germà José

(Monòver 06.01.1901- 1998) Va ser la encarregada del taller de randa de  i més tard es va independitzar. El 31 de juliol de 1924 es va casar amb amb Daniel Romero Amorós «Toni Barrancos». Filla de Bernardo i Ormesinda. Germana de José i Emilia.

J. Rico retratat per Ramón López 1922

(Monòver 17.12.1897-1979) Administrador de les finques de la Familia «Azorín». És autor d’uns dietaris encetats pel seu pare Bernardo Rico. Conegut pel «Mecànic». Pare de José, Remedios i Asunción. Germà de Remedios i Emilia.

(Monòver 1891 – 19..) Germana de Remedios i José. Filla de Bernardo i Ormesinda. El 18 de febrer de 1911 es va casar amb Salustiano Monzó Sanchís (Monòver 1886, fill de Salustiano i Concepció). Mare de José, Bernardo i Salustiano.