Archivo de la categoría: Personatges

Ródenas Marhuenda, Antoni

dazorinielpaismeu2dazorinielpaismeu antonirodenas

(Monòver 1937-Barcelona 19-05.2018) El seu interès per l’escriptura s’ha desplegat en dues línies: la poesia i el periodisme. La major part de la seua breu obra poètica ha restat inèdita. L’any 1971 va guanyar el Premi de Poesia «Marisa Picó» d’Alcoi. Alguns poemes seus foren inclosos en l’antologia Els darrers. Generación del 70 (1972). Ha publicat articles a les revistes Gorg i Canigó. L’any 1976 va guanyar el Premi de periodisme «Gaziel», convocat per Destino amb un article titulat El «Tirant lo Blanc» i el meu poble.

Te publicat un llibre D’Azorín i el País meu. L’Estel. València 1973 reeditat al 1997 per l’institut Gil-Albert. Aquest últim amb un pròleg del professor Biel Sansano.

Un epistolàri inèdit amb el seu amic Pasqual Maragall.

Una ressenya de Paül Limorti sobre aquest llibre

 

Articles:

  • Els jocs de pallissa. Revista de Festes 1974
  • El «Tirant lo Blanc» i el meu poble. Revista de Festes 1976
  • El Carrer de Sant Josep. Revista de Festes 1978
  • El Mar. El Veïnat, juliol 1979
  • Divagacions Gastronòmiques. Revista de Festes 1979
  • La meua comarca de les Valls del Vinalopó. Revista de Festes 1980
  • Les llengües maternes. El Veïnat, febrer 1985
  • Azorín i la cultura catalana. La Rella, núm 8 desembre 1989
  • El cinqué centenari del Tirant lo Blanc. Revista de Festes 1990
  • El Marquès, el Cañís i el Tirant. Revista de Festes 1991
  • Blasco, Azorín i fuster. (Unes notes «renaixentistes») Revista de Festes 1992
  • El carro de la brossa. Revista de Festes 1993
  • Unes notes teatrals. El Veïnat, desembre 1993
  • Azorín i Pla parlen de Blasco Revista de Festes 1998

Rico Vidal, Juan

juanricovidal

(Monòver 1773-1847) Frare de Sant Francesc. En 1802 apareix proclamat protector del poble valencià. Va defensar la independència espanyola davant l’invasor francès. Quan va acabar la guerra va retornar al convent a València fins l’arribada de l’absolutisme al poder on es va vore obligat a marxar a Londres i després a Alabama on va fundar una colònia. En 1821 amb l’arribada dels constitucionalistes va tornar a Espanya i va estar nomenat representant dels valencians a les Corts. Dissoltes les Corts va tornar a Londres i més tard al tornar ocupà un seient en la Diputació Provincial d’Alacant. Els últims dies els va passar a la seua casa del carrer Major de Monòver. Va morir d’aplopegia.

Va escriure un opuscle:

Memorias históricas sobre la Revolución de Valencia, que comprehenden desde el 23 de mayo de 1808 hasta fines del mismo año, y sobre la causa criminal formada contra el P.F. Juan Rico, el brigadier D. Vicente González Moreno, ..

Cádiz : Manuel Santiago de Quintana, 1811 (Cádiz : Imprenta de D. José María Guerrero, 1811)

Rico i Verdú, Empar

(Cases del Senyor 1962) Llicenciada en Filologia Catalana per La Universitat d’Alacant.

Articles:

  • 4ª Tertúlia Amics d’Azorín. El Veïnat, octubre 1987
  • A propòsit de D’Azorín i el país meu. Revista Monóvar nº7, 1988
  • Sobre el nostre parlar monover. Revista Monóvar nº8, 1988
  • Narració. Revista de Festes 1988
  • L’engendrament del Rei En Jaume I segons la Crònica de Ramon Muntaner. Revista de Festes 1994
  • Pensar és divertit. Revista de Festes 1996