Juan Rico Mallebrera amb la seua esposa Clara. Monterrey, Mèxic 1956
El professor Juan Rico va nàixer a Monòver el 4 d’abril de 1904. El seus pares eren casers a la finca de Madara que poseïa Paulino Verdú Verdú. Allí va creixer i va rebre les primeres lliçons dún mestre ambulant de les Cases del Senyor nomenat José Albert. Al onze anys els seus pares es traslladaren a servir a casa de Don Ciro i donya Juliana Pérez Gutiérrez i ell va començar a treballar d’espardenyer i per la nit acudia a l’escola del mestre José Ferri. En 1918 tornant de l’Estació el dia de mona va coneixer la que més tard seria la seua esposa Clara Bernabé. Malgrat l’oferta que va rebre de Micaela Pérez Gutiérrez de pagar-li els estudis si ingressava al seminari d’Oriola, en 1922 va decidir estudiar magisteri en la «Escuela Normal de Maestros de Múrcia», estudis que van costejar els seus pares amb gran sacrifici Va obtindre el títol de mestre nacional en 1926 i en 1929 va ingressar interí les escoles Cervantes de Monòver on alternava les clasesa amb el seu treball al departament d’estadistica de l’Ajuntament de Monòver. En 1931 va constituir amb altres militants republicans com don Antonio Rico Jara o don José Picó “Ravalet” un comité revolucionari previ a les eleccions. Va ser nomenat delegat guvernatiu en el gran míting republicà del 5 d’abril en la plaça de bous de Monòver. Despres de les eleccions tornà al magisteri i des de 1932 a 1934 va exrecir la docencia a Benicarló. En 1934 va ser destinat a Momedíano de Losa (Burgos). Al arribar la guerra va lluitar amb l’exercit de la República i sobrevisqué al bombardeig de Gernica on estava designat mestre. En 1938 recorregué vàries presons del nord Espanya, Larrinaga en Bilbao, Burgos i Astorga com a presoner de guerra. En maig de 1939 va tornar a Monòver i des de 1940 a 1948 va dirigir l’Acadèmia Rico on desenvolupà una gran tasca pedagògica amb els joves monovers. Rico va arribar a tenir fins 50 alumnes i donava clases primer a sa casa i més tard a la plaça de la Malva. Després d’una curta estança a Elda, en novembre de 1949 emigrà a França on va treballar al camp i en indústries de tot tipus per poder subsistir. En març de 1951 marxà a Mèxic a representar una companyia farmacèutica. També al país asteca va fundar una Acadèmia de Matemàtiques per a estudiants d’enginyeria mecànica en la «Universitat Autònoma de Mexico». En 1962 col·laborà amb el règim cubà coma professor de matemàtiques en la Universidad de Sta. Clara. En 1970 va tornar a Elda on obrí una Acadèmia amb el seu nom Rico fins el 1974 que es va jubilar. Es va traslladar a viure a Alacant on en 1984 va faltar a l’edat de 80 anys.
Va publicar un llibre de memòries autobiogràfiques titulat:
«Memorias de un setentón – Des de Monóvar a México» Imprenta Peral Sempere. Alicante, 1977.
