(Monòver 1843-1906) Arturo Albert Verdú és un dels pocs exponents del monovers que van arribar a tenir un càrrec relativament important en la política del segle passat. Si exceptuem a don Antonio Verdú, primer senador per Alacant i a Joaquín Verdú Pérez primer diputat a corts de Monòver, trobarem poques persones que tingueren tant relleu social i polític com Artur Verdú. Va nàixer a Monòver en 1843, el 10 d’agost a les 3 de la matinada. Fill de Seferino Albert, un dels primers fabricants de sabates del nostre poble i Joana Verdú, una de les filles del primer alcalde democràtic de la nostra història Joaquim Verdú Pérez i Prudència Payà. El altres avis, els paterns van ser Celedonio i Antonia Ruiz, emparentada amb la família d’Azorín.
Artur es va criar en una família molt rica i poderosa en la qual havien convergit varies generacions de rics propietaris. D’acord amb la classe social a la que pertanyia va ser enviat a estudiar a Madrid on cursa dret. És molt probable que ja de ben jove es relacionara amb els ambients polítics de la capital- de fet el seu avi Joaquim era diputat. Es va casar amb Maria Capelo (morta de tuberculosi el 13 de setembre de 1888 als 35 anys) Maria era d’una importan família alacantina que provenia de l’aristocràcia italiana. Van tindre a Joaquín Albert Capelo. Artur es tornà a casar el 13 de maig de 1892 amb una cosina, Visitació Payà, soltera de 40 anys quan ell tenia 48.
Artur era un gran seguidor del seu avi Joaquim Verdú Pérez, entusiasta lliberal i alcalde que succeí Salamanca. Com a net predilecte li va tocar assistir el seu avi quan aquest i altres preeminents lliberals -entre ells Aureliano Ibarra d’Elx l’alacantí Tomàs de España-, foren detinguts al castell de Santa Bàrbara en 1856. El 19 de desembre 1868 va ser nomenat pel General Prim vice-cònsol a la ciutat turca d’Esmirna. Aquest nomenament tenia a veure amb la bona amistat que unia als lliberals de Monòver amb Prim. El jove Artur va anar Turquia acompanyat de la seua esposa Maria. El títol -que encara conserven els seus descendents- firmat pel president de govern provisional Francisco Serrrano, facultava a Artur davant de l’emperador dels otomans a representar Espanya en totes les actuacions i de fet Artur va ser el màxim representant d’espanya a Turquia, ja que l’embaixador que estava a Constantinopla no era e la confiança de Serrano i Prim. Al ser assassinat Prim en 1870 va tornar a Monòver on va viure tranquilament fins el 28 de març de 1906 en que va morir a l’edat de 64 anys d’una infecció gripal i va ser soterrat al dia següent amb enterro «general».
Diu Azorin: «Don Juan Prim amigo personal de los liberales de Monóvar; Prim, pasando unos dias en el pueblo y jugando a la pelota en la calle; Prim que hace viceconsul de Smirna a un joven de la localidad; joven de atildada elegancia, que conserva su atildamiento hasta su postrimer instante»