Els artífex de la construcció de l’església de Sant Joan Baptista de Monòver.
Rafael Poveda (Publicat en Revista Monóvar 1990) L’obra arquitectònica de més importància que té Monòver, és sens dubte l’església de Sant Joan Baptista. La que hui coneixem està edificada sobre les restes de la primitiva. En la seva construcció participaren moltíssimes persones durant molts anys. Els noms i els oficis d’alguns d’ells han quedat registrats en els llibres de l’arxiu parroquial i en algunes publicacions d’autors locals i forasters. D’aquestes últimes fonts he tret una relació curiosa dels participants, on he exclós els promotors, rectors, bisbes i altres autoritas civils i eclesiàstiques, els quals espere arreplegar en altre estudi. Josep Artigués, escultor i mestre de canteria, junt a son fill Tomàs va realitzar a partir d’octubre de 1719 la talla dels arcs, columnes i capitells, també la trona de núvols i altres ornaments. Artigués és autor de diversos treballs en el temple de Santa Maria d’Elx; de l’altar major, del tenebrari,de l’aiguamans,(2) així com del disseny de la portada del Sol i molt probablement de la portada de S.Joan Baptista en el mateix temple. (1)En 1652 començà la construcció de la capella de la Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats en València. De l’any 1657 al 1659 es va encarregar de les obres de l’església de Nostra Senyora dels Angels en Xelva.(4). Artigués, que havia nascut a Muro del Comtat, s’hi va traslladar en agost de 1733 a passar les festes, i hi va morir d’apoplegia.(3) Tomàs Belando, pintor i daurador del retaule modern i del combregatori, va cobrar 35 lliures en 1787.(2) Joaquim Bernabeu, mestre de canteria, natural de Carcaixent, va cobrar 10 lliures per la planta i figura de l’ església antiga en 1655 (5). Bernabeu va ser reconstructor del importantíssim monestir de La Valldigna en 1648 (4). Francesc Cambra, mestre canter de Monòver, comissonat pel Consell de la vila per viatjar a Novelda a prendre la planta i mesura de l’església que es volia fabricar a Monòver.(1655)(5) Tomàs Durà, pintor, autor en 1724 del pavelló del retaule que existia en el cambril de la verge.(2) Roc Felip, pintor i daurador de València, autor dels treballs del retaule readaptat.(1774)(2) Vicent Galcerán, gravador, autor del gravat realitzat per Guisart en 1782.(6). Pere Joan Guisart, escultor i pintor, va dibuixar el retaule de la Mare de Déu del Remei de Monòver en 1782.(6) Va tallar estàtues en l’església-convent del Carme de València abans de 1783. També va treballar en l’església de les Escoles Pies de València.(4). Vicent Inssà, arquitecte, autor dels plànols de la portada i de l’església, també dissenyà la portada de la capella de la Mare de Déu del Remei. Va treballar des de el 19 d’abril del 1751 fins al 24 de desembre de 1755. El 7 d’abril de 1757 li van pagar 240 lliures i un sou.(1) Inssà també és autor com a mestre d’obres de la torre de l’església de Santa Maria d’Ontinyent en 1745.(4). Joan Marin, mestre ferrer, autor del penell de plom en març de 1790.(2) Francesc Mira de Ochoa, escultor de Monòver, autor, en 1765, de la talla més important que és la imatge de pedra crema que presideix la plaça de la verge. Va tallar i readaptar el retaule més modern de la capella en 1774 i les petxines dels altars de Sant Francesc i Santa Rosa en 1787 per 10 lliures. Probablement l’actual carrrer de l’Escultor era el lloc on tenia la casa-taller.(2) Gabriel Mira, mestre d’obres natural de la vila d’Asp, iniciador de la segona capella de la verge.(23 d’agost del 1717).(2) Joaquim Oltra, fuster, va cobrar 19 lliures i 13 sous per tornejar quaranta-nou balustres de la barana que existeix actualment.(Desembre de 1790).(2) Vicent Pastor, pintor i daurador, autor de la reparació de la mitja taronja , dels carcanyols i dels àngels claus dels arcs torals. Va treballar des de juny a desembre de 1790.(2) Vicent Picó, proveïdor dels més de cinc-cents pans d’or que per un preu de 16 lliures van ser necessaris per a daurar la mitja taronja de la capella de la verge. Treballs que es van realitzar entre el 14 de maig i el 24 de desembre del 1721.(2) Antoni Pérez, pintor de Monòver, autor dels llenços del «bocaporte», va cobrar 8 lliures.(2) Tomàs Planes,(València 1707), gravador, autor el 1733 d’un gravat sobre planxa de coure del retaule de la verge.(2) Joan Prats, mestre ferrer, de Monòver, autor del magnífic enreixat que tanca el pas desde la nau central a la capella. Va cobrar 25 lliures el 13 de novembre de 1741.(2) Miquel Simarro, talla la pedra del base del penell en 1790.(2) El seu parent Joan Simarro va participar com a mestre canter en la construcció de l’església de les Escoles Pies de València.1767-1771.(4)
Bibliografia consultada:
- (1) Vidal Bernabé, Inmaculada, La escultura monumental barroca en la diócesis de Orihuela-Alicante, Dip.Alicante. 1981.
- (2) Corbí, José Vicente, Nuestra señora del Remedio y su capilla de Monóvar, Asociación estudios monoveros.1988
- (3) Navarro Mallebrera, Rafael, Los arquitectos del templo de Santa Maria de Elche, Publicaciones de la C.A.P.A. 1980
- (4) Catàleg de monuments de la comunitat valenciana, Conselleria de cultura.1983
- (5) Sanz Sainz, Carmelo, La ciudad de Monóvar, memória sobre administración local,1947
- (6) Programa de festes de Monòver 1975