Presentació per a l’exposició de Xavier García al Casal Jaume I de Monòver.

2-Abril-2004

Bona nit

En primer lloc vaja per davant el reconeiximent al casal Jaume I de Monòver per posar a l’abast de tothom un lloc per a descobrir la nostra cultura i a més a més donar la possibilitat d’apropar l’art al nostre poble.

A vegades es presenten situacions com aquesta, grates i sorprenents alhora. He d’agrair a Xavier  el que m’haja fet  retrobar-me de nou amb el llenguatge de la pintura.

M’he sorprés a mi mateixa disfrutant, com anys enrere, amb la contemplació gràcil i relaxada d’una pintura on la força del gest i l’ús del llenguatge escrit ens transporta als nostres orígens, a la nostra identitat, al nostre món quotidià.

El recorregut visual que ens planteja Xavier, a cadascú dels seus quadres, es ric en textures i en superposicions matèriques, es una narració visual de l’existència, no excempta de records.

Els patis, les cases, les teulades, mostren la intimitat d’un poble i la visió personal d’un artista vinculat a la seua terra  i al mateix temps amb una visió conceptual i actual de tractar el paisatge.

La valentia amb què s’enfronta a la síntesi figurativa, a vegades onírica en alguna de les seues obres, es digna de tindre en compte; fàcilment ens transporta a un món de fantasia, sense perdre, al mateix temps, la sensació d’estar xapant terra ferma.

El diàleg que manté l’artista amb la seua pròpia obra arriba a l’observador d’una forma càlida i propera, on el bagatge cultural i el coneixement del món de la pintura enriqueix aquesta comunicació.

No més dir-vos, per acabar, que disfruteu d’aquesta exposició igual que ho he fet jo a l’hora d’intentar fer-vos partícips d’aquestes grates sensacions.

Gràcies.

Cándida Pérez