Marcolan per Caneu
(Monòver 1871-Petrer 1957) Pseudònim de Silvestre Verdú Verdú, Condeixeble i amic d’Azorín, advocat i escriptor monover va participar en diversos periòdics d’Alacant i Monòver: «El Eco de Monóvar», «El Pueblo», «El Cronista», «Los Pueblos», «Monóvar» «El Sembrador», «La Cháchara» etc. fou autor del llibre Un Poeta español (1895) sobre el duc de Rivas. Seguir leyendo Verdú Verdú, Silvestre «Marcolán»
(Monòver 18..-19…) Mare d’Antonio Verdú Verdú, Pío, José, Gregorín i Concha. Esposa de Gregorio Verdú. Germana de Mariana Verdú Verdú.
En 1906 era el cap del partit «Canajelista» Cap del Partit Lliberal a Monòver.
Gregorio Verdú i Verdú
(Monòver 27.04.1818 – Dima, Navarra 30.01.1876) En 1836 va ingressar en l’Acadèmia d’Ingenieros i en 1829, va combatre en el Maestrat amb el grau de tinent. Quan acaba la guerra sent capità d’Infanteria, va prestar servei de guarnició en Palma de Mallorca, Maó i Barcelona, on va ser ascendit a capità de l’Arma i destinat a Madrid en 1842. En 1843 es va fer càrrec de la càtedra de l’Acadèmia d’Enginyers. Entre 1847 i 1851 va residir a París on va ampliar estudis; en 1851 va visitar l’exposició universal a Londres. Va tornar a Paris y de nou a Londres en 1854. En 1855 va tornar a Espanya obtenint diversos graus. Com a tinent coronel va ser destinat a Filipines encarregant-se de l’arma en Manila. La seua carrera continua al retornar a Espanya participant en els successos ocorreguts a Cartagena. Va morir en el camp de batalla com a director subinspector de l’Arma en Navarra i comandant general d’enginyers de l’exèrcit de la esquerra en el nord. Seguir leyendo Verdú Verdú, Gregorio General
Verdú -primer per l’esquerra- encara capità -en algun lloc de Marroc.
(Monòver 1882- Barcelona 1957) Coronel de la legió. Va estudiar en l’Academia d’Infanteria de Toledo. Com a Tinent entra en combat en Marroc i en 1911 és ferit a Melilla on obté el grau de capità en 1912. El 9 de juliol de 1922 reb un homenatge i es dona un banquet en el saló de l’Ajuntament de Monòver presiditi per l’alcalde i tota la corporació. En setembre de 1925 i amb el grau de Comandant pren part en el «Desembarco de Alhucemas» on pateix una greu ferida en el cap que l’acompanyara tota la vida. El mateix any obté la gran creu de «San Hermenegildo». Es retira amb el grau de Tintent Coronel i fixa la seua residència a Cartagena. En començar la guerra es manté fidel a la República i es nomenat «Jefe del Estado Mayor» amb el grau de Coronel. En juny de 1938 causa baixa i es trasllada a Masnou. En acabar la guerra es detingut, jutjat i condemant a vint anys. En 1942 és indultat i després d’una curta estança a Monòver on es recupera de la pressó, es trasallada a Barcelona on es dedica a diversos negocis. Fill de Pío i Luisa. Es va casar amb Maria Verdú Verdú. Pare de José, Antonio, Pío, Gregorín i Concha.
(Monòver 1905-Campo de Criptana 27.01.1964) Hijo de Faustino i Mariana. Casat amb Amparo Pérez Brotons. Pare de Amparo, Maria del Carmen, María Victoria, Faustino (mort en 2001) y Manuel. Germà de Juan i Carmen.
Monòver (21.09.1881- 19.08.1908) Estudiant. Col·laborador d’El Pueblo i de La Correspondencia de Alicante. Fil de Silvestre Verdú Verdú, advocat i Concepció Verdú Verdú d’Enguera. Nét de Silvestre Verdú Verdú i Eduvigis Verdú Payà, i de Luís Verdú Payà (de El Carpio, Córdoba) i Victoriana Verdú Albert de Llíria. Va nàixer al carrer batlle Mollana. Seguir leyendo Verdú Verdú, Enrique «Guimbirliot»
(Monòver 18..-19..) Procurador dels tribunals. Pare de Dolores Verdú Cabanes. Consuelo, Alejandro, José, Gloria, Paco i Ernesto. Es va casar amb Consuelo Cabanes.
(Monòver 3.02.1899-¿19…) Pianista i Pintora, va participar en la Exposició de Juan Mallebrera de 1916. Musa de Manuel Tomé. Filla de Gregorio Verdú, propietari (Monòver 1856) i d’Ana Tormo (El (Pinós 1864). Néta de Luís Verdú i Victoriana Verdú, i de Antenor Tormo i Leandra Calpena els dos últims d’El Pinós. Germana d’Ana. Seguir leyendo Verdú Tormo, Pura
(Monòver 1876-19..) Casada amb José García Sánchez. Filla de Justo Verdú Escobedo (mort 1894) i Magdalena. Germana de Juan i Justo. Mare de Magdalena, José i Remedios.
