Archivo de la categoría: Personatges

Poveda Corbí, José

jpc.ht1

(Monòver 7.08.1904 – 4.03.1976) Va ser alumne del l’acadèmia de pintura Mallebrera i membre de la banda de música «La Herbeta». Va estudiar contabilitat i va treballar al Banc Popular de Monòver fins abril de 1939 que fou despedit per motius polítics. Es va casar amb Luisa Quiles López de qui va tenir tres fills Mª Luisa, José i Enrique. Germà de Francisco, Salvador, Luís i Enrique. Fill de Francisco i Filomena

Poveda Corbí, Salvador

spcorb2

(Monòver 24-06.1894-1987) Vinater. Va fundar les Bodegues Salvador Poveda en 1919. Fundador d’Izquierda Republicana a Monòver. Després de la guerra va ser represaliat per motius polítics. Als anys 60 va construir un barri amb 102 cases. Conegut popularment amb el malnom de «Borrasca». Es va casar amb Salustiana Luz Rico. Pare de Salvador. Avi de Rafael. Germà de Francisco, Luís  José, i Enrique. Fill de Francisco i Filomena. Va ser un destacat colombaire.

Albert Cabanes, Matilde

mac.ht1

(Monòver 27-9-1888 – 7-11-1936) Es va casar en 1911 amb Queremón Alfonso Prats, mare de Queremón. Va morir assassinada el 7 de novembre de 1936 en la carretera de Monòver a Novelda. Filla d’Antoliano Albert Rico (advocat) i Antonia Cabanes Sempere (Monòver 1865). Neta de José Albert Hurtado (propietari) i Tomasa Rico Pérez, i Vicente Cabanes Socias i Cayetana Sempere Colomer. Germana d’Elena, Vicent, i Maria.

Alfonso Vidal, José

alfons1

(Monòver 1899-1976) Escriptor, periodista i conferenciant, un dels més prolífics de Monòver. Va fundar el periòdic la Cháchara i va dirigir el setmanari Democracia, órgan del Partido Republicano Radical. Apologista i biògraf d’Azorín, va escriure infinitats d’articles i va donar moltes conferències de temàtica taurina i literària. Va viure temporades a Madrid i els últims anys de sa vida a Alfafar. Seguir leyendo Alfonso Vidal, José →

Martínez Ruiz, Amancio

amanci1

(Monòver 1878-1967) El segon germà d’Azorín va ser el seu corrector ortogràfic i el seu secretari. Romangué llargues temporades a Madrid, prop la casa del carrer Zorrilla o vivia el seu germà. En 1906 feia de jutge municipal. Va publicar el seu primer llibre Epítome del caletrismo (1934) i una segona edició revisada i augmentada Caletre o Epítome del caletrismo (1939) influenciat per Ramón Gómez de la Serna. Després publicà en valencià Cañís y Cañisaes. (Vda. de Manuel Vidal. Monòver 1950). un resum dels articles publicats dualment amb Joaquim Amo al setmanari «El Pueblo» a primers de segle. Resta inèdita una autobiografia Una Menestrea. Sobrevisqué tan sols un mes al seu germà. Quan morí van dir d’ell «Ha mort l’altre Azorín». Seguir leyendo Martínez Ruiz, Amancio →