Archivo de la categoría: Personatges

G

Garbi Tortosa, Begoña

García Belando, Fernanda

García Belando, Remedios

García Ferrer, Alejandro

García García, Xavier

García Pastor, José

García Pastor, Tomasito

García Rubio, Tomàs

García Sánchez, Esteban

García Sánchez, José

García Soler, Virtudes

García Tolmos, Encarnación

García Verdú, José

García Verdú, Magdalena

García Verdú, Remedios

García Verdú, Remedios

García Yuste, María

García, Evaristo

Gat per llebre. Rafael Poveda

Gil Amorós, Juan

Gil Monzó, Juan

Gil Pérez, Tomasa

Gil Plaza, Antonio “Carretilla”

Gil Santa, Luis

Gil Silvestre, Francisco

Gil, Francisca

Giménez Berenguer, Ramón

Giménez Maestre, Ramón

Giménez Mallebrera, Emilia

Giménez Masós, Matías

Giménez Samper, Antonio “Pere el Bandero”

Gimeno Brotons, Luis

Gimeno Cartagena, Maria

Gimeno Soler, Vedasto

Giner Baldó, José

Giner Botella, José

Ginés Rico, José

González Giménez, Ana

GRACIAS

Gran Alfonso, Blai

Gran Alfonso, Francisca

Gran Amorós, Isidro

Gran Corbí, Feli

Gran Molina, Dolores

Gran Payà, Juan

Gran Rico, Irene

Gran Ródenas, Venancio

Gran Samper, Remedios

Gran Tortosa, Venancio

Gran Vidal, Elia

Grup de Teatre Palera

Guardiola Pérez, Remedios

Guardiola Santa, Lluís

Guillén Martínez, Dolores “La Corrala”

GUIÓ DE L’ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS DEL II CONCURS JUVENIL DE LITERATURA LA ROSA ALS LLAVIS

 

 

Les publicacions periòdiques a Monòver

Les publicacions periòdiques a Monòver

El Termómetro: periódico semanal, científico y de intereses materiales. Núm. 1(10 oct.,1886)- núm. 24 (20 mar., 1887). Primer periòdic de Monòver. Fundat pel metge José Pérez Bernabeu. L’administrador era Ramon Gimeno Rico i van col·laborar Leandro Limorti Gómez, Antonio Alfonso Prats, Ciro Pérez Ferrer, Calixto Verdú García i Sixto Pina, i des de Madrid, Agapito Ochoa Albert i A. Tortosa Vidal, probablement veïns del Pinós perquè escriuen nostàlgicament sobre aquest poble.La redacció i administració es trobava al carrer Major, 21. Primerament s’imprimia en Alacant, en la Imprenta de Bernardo Samper,al carrer Santos Médicos, 2. Aquest impressor deu establir-se a Monóver, perquè des del núm. 6, el lloc d’impressió es troba al carrer Colecta, 3, passant després al carrer Major, 123. El setmanari consistia en dos fulles de 44x31cm, de les quals la segona era únicament per a la publicitat. En la fulla de portada,  a més dues seccions fixes : Revista de vinos i Crónica local. El preu del exemplar era de 10 cèntims, però la suscripció mensual costava 1,75ptas. La redacció admitia llibres dels quals oferia fer la ressenya gratuïtament. El dijous, 25 de novembre de 1886 va sortir un número extraordinari amb motiu de la fira d’una fulla només.

termometro

El Diario de Monóvar : periódico de noticias e intereses locales. Núm. 1 (1, abr. 1887)-núm. 18 (23, abr. 1887) . Tan sols onze dies després de la desaparició del Temómetro, el 1 d’abril de 1887 va aparèixer l’única publicació amb vocació de diari de la història de Monòver. En teoria tenia que eixir tots els dies però sembla que no va ser així, i no va durar ni un mes. El 23 d’abril va eixir l’últim número. No consta qui fou el director ni el consell de redacció, però tal i com explica José Payá (Revista de Festes 1986) és molt probable que fora el mateix José Pérez Bernabeu. A més a més, té igual preu que el seu predecessor, i l’adreça de l’administració així com la impremta el publica són les mateixes que l’esmentat periòdic. El format era de  44×31 cm. i tan sols tenia una fulla (2 pàgines), la última per a la publicitat. A la primera fulla, a més de la capçalera, dos seccions fixes: : Sección de noticias, on es troben notícies barrejades del poble i d’altres localitats, i la secció Ultima hora, on s’insertaven una sèrie de notícies donades per la anomenada Agencia madrileña, i que eren rebudes a l’administració del periòdic per telegrama.

El Terremoto. (1897) Setmanari, va durar uns mesos.

Elterremoto

El Monovarense. De periodicitat quincenal va durar tan sols uns mesos.

El Eco de Monóvar. Setmanari, va durar dos o tres anys.

Monóvar Alegre. Sols va publicar un número.

La luz de Monóvar. Setmanari sols va publicar un número.

El neutral. Setmanari, va durar uns mesos.

Redención. Setmanari, va durar uns mesos.

El Loro. Setmanari bilingüe, va durar uns mesos.

El Monovarense. Setmanari, va durar uns mesos.

El Relámpago. Setmanari, va durar uns mesos.

El Pueblo (1901-19015)Setmanari, va començar a l’any 1900 dirigit per Joaquim Amo amb l’ajuda de Ramón i Amancio Martínez Ruiz. Sens dubte el més important dels setmanaris monovers on van apareixer els treballs en valencià que sota el seudònim de Canyís van popularitzar Amo i Amancio. Es va deixar d’editar per la mort del seu director i ànima mater Joaquim Amo.

Pueblo

El Cimbalillo. (1901) Setmanari. Va durar tan sols un mes.

El Regional : Semanario liberal-conservador (1911). Es presentava com a  «Defensor de los intereses morales y materiales del distrito de Monóvar». Tenia la redacció al carrer Bohuero, 20, mentre que la administració apareix localitzada al carrer Major, 55. El format era de  39×28 cm.i constava de dues fulles (4 pàgines). Les dades han estat recollides del núm. 5 amb data del 15 d’octubre de 1911, encara que a l’original s’aprecia una errada en la data apareixen l’any 1191.

Elregional

Monóvar (1915). Setmanari dirigit per Vicente Peñataro. Es presentava com a «Indepediente, literario y de Noticias» Els seus col·laboradors habituals van ser Antonio Montoro, Silvestre Verdú «Marcolan», Remedios Picó, Luis Albert «Luveral», José Capilla «L. Giaco», Paulino Verdú Verdú.

Monovar

El Cronista (1916). Fundat per José Villalta Nebleza tenia la seua seu al carrer Luís Martí, 14. En la capçalera deia «Revista de información regional». De caràcter conservador. Es va imprimir a l’impremta de Manuel Vidal, excepte alguns núm. que va imprimir Juan Sansano al carrer Mossèn Joan, 4(avui Queremón Alfonso). Va incloure una secció en valencià titulada «En Broma» signada per «Pere Chepa». Tenim constància de 40 números. L’últim va eixir el 11 de març de 1917.

El Sembrador (1916). Fundat per Juan Sansano Benisa tenia la seu al carrer Mossèn Joan, 4. S’autotitulava «semanario imparcial» De pensament lliberal. Sembla que arribà a 69 núm.

sembrador

Los Pueblos (1922) Dirigit per Juan Sansano Benisa. Tenia la redacció al carrer Yedra, 5

Lospueblos

Renovación (1925) Dirigit per José Tarí i Pascual Carrasco. 

Trabajo (1926) Setmanari del Partit Socialista va estar dirigit per Ramón Morán fins setembre de 1933 que va assumir la direcció Juan Berenguer, fins aquell moment el redactor en cap. Tenim constància de que van arribar al núm. 151 (maig de 1934). A sota de la capçalera es definia com «Semanario socialista de doctrina, literaratura y noticias. Defensor de la clase trabajadora y de los intereses del pueblo» Es va imprimir en Novelda, primer en l’Impremta Sucesor de viuda de Cantó i més tard en impremta José Vidal de Novelda.

trabajo

La Cháchara. Setmanari dirigit per José Alfonso. 

Democracia: órgano del partido republicano radical (1932).Setmanari d’aparició els dissabtes. Periòdic de 2 fulles (4 pàgines) l’ultima pàgina de les quals era per a publicitat. El seu director era José Alfonso. La redacció i administració es trovaven al carrer Major, 146 i s’imprimia a la imprenta de Manuel Vidal.  El preu del exemplar era de 15 cèntims, però la suscripció mensual costava a Monòver 0’60 ptes, mentre que la subscripció trimestral fóra del poble era de 2’50 ptes. Els números anteriors es venien a 25 cts.

democracia

Acero (1936) El primer director   va ser Juan Antonio Miralles Carrasco i després per Francisco Deltell Martínez. Publicacions de la Juventud Socialista Unificada. «Se edita cuando sea necesario». Aquest periòdic es va imprimir en la impremta Manuel Vidal fins novembre del 36. Després d’incautar-se del taller, van posar un peu d’impremta que deia Imprenta Popular.

Acero

Cruzada (1946)Periòdic de la Falange a Monòver. «Centúria Matías Giménez». Va durar 12 núm. des de 12 de octubre de 1946 al 20 de abril 1947. El va dirigir José Vidal Iborra i contava amb col·laboradors com José Alfonso, Antonio Alfonso, i altres com Manuel Vidal o Gregorio Martínez que signaven amb pseudònims com Stop o Lear. S’imprimia en la impremta Vda. de Manuel Vidal.

Monhauar 

monhauar

La Fulla del PoblePublicació dels anys 70 amb articles de Joan SerranoDemetrio Mallebrera, etc.

fulladelpoble

El Veïnat: Butlletí municipal editat per l’Ajuntament de Monòver. Va comença en l’any 1979. 

 

Sogorb Tortosa, José María

José María Sogorb Tortosa naix a Monòver en 1867. Fill de Cecilio Sogorb Tendero (Monòver, 1835-¿?) i de Maria Dolores Tortosa (probablement nascuda a El Pinós en 1844). Son pare tenia magatzem i fabricació d’aiguardents a finals del segle XIX en Monòver al carrer Pescaderia, 6 de qui hereta el negoci, ja que a partir de 1901 el tenim documentat ja com a propietat de José Maria. Amic d’Azorín, apareix als seus escrits nomenat.

jose sogorb tortosa intimo amigo de azorin

 

 

Vidal García, José

pepe

pepe

JOSÉ VIDAL GARCÍA  Nacido 8 de Junio de 1950 en Monóvar

Hijo de José Vidal Jimenez «El vicari» y Montserrat García Mallebrera
Casado con Paqui Limorti Aracil. Padre de Elena, Mercedes y Jose Juan.
Colaboración en la Revista de Fiestas 2001 «La casita del tío Joaquín».
Colaboración en la Revista de Fiestas 2002  «Mi familia, mis recuerdos»