Archivo de la categoría: Advocats

Verdú Verdú, Paulino

paulinoverduverdu

Paulino Verdú Verdú va nàixer en 1888 al si d’una familia rica de Monòver amb propietats agrícoles en Lacy. El seu germà era Roque Verdú. Fill de Paulino Verdú Rico, propietari (Monòver 1858) i Dolores Verdú Sotorres (Monòver 1860). Net de Roque Verdú i Procesa Rico,  i José Verdú i Baradiles Sotorres. Ben prompte el van enviar a estudiar a Saragossa on es va llicenciar en dret i més tard es va doctorar en 1915. Verdú va ser un personatge prou influent als àmbits culturals i polítics del nostre poble. El jove doctor en dret ja destacava com un bon animador cultural i va hostatjar a casa seua al célebre escritor «Padre Sarmiento» en la seua visita a Monòver en desembre de 1915.

Seguir leyendo Verdú Verdú, Paulino

Ros Blanes, José

joserosblanes
José Ros amb la seua esposa Adela Pastor i el seu nebot Constantino Ros López.

Va nàixer a Moixent (València) Secretari Judicial del Jutjat de Monòver. Casat amb Adela Pastor. Un nebot seu, Constantino Ros López, va morir al front. José Ros Blanes va morir assassinat el 12 de novembre de 1936 al cementeri de Monòver.

Rico Vicent, Alfredo

alfredoricovicent
Alfredo Rico i la seua familia.

(Onil 1858-Monòver 31.08.1931) Va ser un personatge influent en la vida social i política de Monòver. Va nàixer el 1858 a Onil. Son pare era Antonio Rico Sánchez, oriünd d’Asp, també advocat i resident a Onil on va exercir algun temps de secretari de l’Ajuntament. Sa mare era Maria Vicent Villaplana descendent d’una família privilegiada d’Onil que posseïa extenses terres de cultiu. Seguir leyendo Rico Vicent, Alfredo

Pérez Verdú, Francisco

franpe5

(Monòver 1911) Doctor en dret i escriptor. Prestigiós advocat. Com a actor va interpertar el persontge d’Iborra en l’obra teatral Angelita d’Azorín en la seua estrena a Monòver el 1930. Va participar activament en la guerra civil com advocat defensor de molts presoners. La seua bona relació amb els dos bàndols el va impulsar a promoure l’intercanvi de pressoners. Va infomar a Negrín durant la guerra. Ha escrit nombrosos articles de diversos temas i ha donat moltes conferències sobre història. Fill d’Emiliano Pérez Juan. Germà de Lorenzo i Consuelo.

Ha publicat una llibre titulat:

Cuando Valencia fue capital de España. Conselleria de Cultura. Generalitat Valenciana. València, 1993.

Articles:

  • Monóvar y la literatura. Revista de Festes 1956
  • Monóvar y el agua de Salinas. Revista Monóvar 1959
  • Comidas Monoveras. El arroz y los gazpachos. Revista de Festes 1961
  • Los amigos de los peces. Revista de Festes 1965
  • Luis Antonio de Vega… Revista de Festes 1971
  • D. Emiliano, D. Manuel y D. José. Revista Monóvar nº1, 1985
  • Poveda Luz o la cortesia. Revista Monóvar nº2, 1986
  • El semanario Democracia y cosas de su época. Revista Monóvar nº3, 1987
  • Cuatro gobernadores en la guerra civil. Revista de Festes 1987
  • A los amigos de la Tertulia Azorín. El Veïnat, juliol 1988
  • En la calle de Monóvar. Revista Monóvar nº8, 1988
  • Las horas de la siesta. Revista Monóvar nº 15, 1990
  • Tertúlia amigos de Azorín. Revista Monóvar nº26, 1998

Pérez Verdú, José

jpv.ht1

(Monòver 4.01.1874-29-12-1937) Advocat i polític. En 1903 va ser president del Casino. En 1910 era jutge municipal a Monòver. Fill de Moisés i Maria. Es va casar amb Desamparados Brotons Poveda el 30 de gener de 1899. Ella 23 i ell 25.  Al morir en 1937 ja era víduo i va tenir 9 fills, dels quals li van sobreviure 7: DemetrioJoséAmparoMagdalenaCarmenCasimira i Nicandro. Germà de Maria. Vivia al carrer de l’Església, núm. 5-7

  • Sobre las Elecciones. El Pueblo, núm. 392, 8.05.1909
  • Cervantes. Nuestro Glosario. Impresión de lectura. Monóvar, núm. 20, 25.07.1915

Pérez Juan, Emiliano

ep.htm3 (1)

Emiliano Pérez i son pare el notari Bonifacio Pérez Vera

(Elda 1873-Monòver 6.12.1945) Advocat. Amic d’Azorín. Fill de Bonifacio i Maria Josefa. Es va casar amb Etelvina Verdú Payá el 26 d’abril de 1907. Pare de Francisco Pérez Verdú de Lorenzo i Consuelo. En 1898 va presentar Azorín i Blasco Ibáñez a Emilio Castelar a Sax. Es va casar amb Etelvina Verdú Payà en 1907. En 1910 va ser alcalde de Monòver i va patir un atemptat amb bomba de dinamita del qual va eixir idemne. Partidari de Canalejas, en 1911 va ser regidor lliberal. En 1911 va ser nomenat advocat de la companyia de ferrocarril «Madrid-Zaragoza-Alicante». En 1915 va predre la seua filla Ana. Vivia al carrer Colecta, 7. Va morir d’Asistòlia. De malnom «Carabanyola».

Articles:

  • Elogio de una fiesta antigua. Monóvar, núm. 26, 08.09.1915

Pérez Ferrer, Ciro

ciro.h4

(Monòver 1858 – 28.03.1920) Alcalde de Monòver en 1899. Llicenciat en Dret. Va ser el líder del Partit Liberal que havia presidit el seu oncle, i també alcalde  José Pérez Payà. Va ser president del Casino de Monòver en 1898, advocat i polític, un dels fundadors de la Unión Liberal, va ser gran amic del general O’Donell i Zabala, dues vegades diputat a corts i president de la Diputació Alacantina en 1871 i 1874, la segona oferida per Cánovas del Castillo. Va ser un dels propietaris i colliters més importants del segle XIX. Els seus vins foren premiats en diverses exposicions internacionals. Senador i diputat provincial va ser condecorat pel rei Amadeo de Saboya amb la gran Creu d’Isabel la Catòlica. El darrer càrrec que va ocupar va ser en la Junta de Defensa contra la Filoxera com a membre de la Asociación de General de Agricultores de España de la qual era membre fundador. Va ser l’únic subscriptor monover del llibre Las Décadas de Escolano y Perales. Fill de Ciro i Emilia. El 15 de maig de 1901 es va casar amb Juliana Pérez Gutiérrez. Vivia al carrer Sant Josep, 8. Va morir de pneumònia. Oncle de Joaquin Pérez Rico.

Martínez Pina, Tomas «Juanjuà»

tmp.ht2
Juanjuà retratat per Caneu

(Monòver 09.05.1883- 14.09.1946) Advocat. En 1911 va ser regidor lliberal. Va ser alcalde de Monòver en 1916-17. De malnom «Juanjuà». En 1908 es va casar amb Isabel Ayala Cantó de l’Alguenya. Va tenir un fill de nom Tomàs que ja havia mort en 1946. Fill del també alcalde Antonio Martínez Sansano i Concepción Pina Poveda. Net per línia paterna de Rafael Martinez i Vicenta Sansano d’Elx i per línia materna de Salvador Pina i Antònia Poveda de Monòver. Vivia al carrer Major, 66. Va morir de derrame cerebral.

 

Albert Verdú, Arturo

aav.ht1

(Monòver 1843-1906) Arturo Albert Verdú és un dels pocs exponents del monovers que van arribar a tenir un càrrec relativament important en la política del segle passat. Si exceptuem a don Antonio Verdú, primer senador per Alacant i a Joaquín Verdú Pérez primer diputat a corts de Monòver, trobarem poques persones que tingueren tant relleu social i polític com Artur Verdú. Va nàixer a Monòver en 1843, el 10 d’agost a les 3 de la matinada. Fill de Seferino Albert, un dels primers fabricants de sabates del nostre poble i Joana Verdú, una de les filles del primer alcalde democràtic de la nostra història Joaquim Verdú Pérez i Prudència Payà. El altres avis, els paterns van ser Celedonio i Antonia Ruiz, emparentada amb la família d’Azorín.
Artur es va criar en una família molt rica i poderosa en la qual havien convergit varies generacions de rics propietaris. D’acord amb la classe social a la que pertanyia va ser enviat a estudiar a Madrid on cursa dret. És molt probable que ja de ben jove es relacionara amb els ambients polítics de la capital- de fet el seu avi Joaquim era diputat. Es va casar amb Maria Capelo (morta de tuberculosi el 13 de setembre de 1888 als 35 anys) Maria era d’una importan família alacantina que provenia de l’aristocràcia italiana. Van tindre a Joaquín Albert Capelo.  Artur es tornà a casar el 13 de maig de 1892 amb una cosina, Visitació Payà, soltera de 40 anys quan ell tenia 48.
Artur era un gran seguidor del seu avi Joaquim Verdú Pérez, entusiasta lliberal i alcalde que succeí Salamanca. Com a net predilecte li va tocar assistir el seu avi quan aquest i altres preeminents lliberals -entre ells Aureliano Ibarra d’Elx l’alacantí Tomàs de España-, foren detinguts al castell de Santa Bàrbara en 1856. El 19 de desembre 1868 va ser nomenat pel General Prim vice-cònsol a la ciutat turca d’Esmirna. Aquest nomenament tenia a veure amb la bona amistat que unia als lliberals de Monòver amb Prim. El jove Artur va anar Turquia acompanyat de la seua esposa Maria. El títol -que encara conserven els seus descendents- firmat pel president de govern provisional Francisco Serrrano, facultava a Artur davant de l’emperador dels otomans a representar Espanya en totes les actuacions i de fet Artur va ser el màxim representant d’espanya a Turquia, ja que l’embaixador que estava a Constantinopla no era e la confiança de Serrano i Prim. Al ser assassinat Prim en 1870 va tornar a Monòver on va viure tranquilament fins el 28 de març de 1906 en que va morir a l’edat de 64 anys d’una infecció gripal i va ser soterrat al dia següent amb enterro «general».

Diu Azorin: «Don Juan Prim amigo personal de los liberales de Monóvar; Prim, pasando unos dias en el pueblo y jugando a la pelota en la calle; Prim que hace viceconsul de Smirna a un joven de la localidad; joven de atildada elegancia, que conserva su atildamiento hasta su postrimer instante»