Archivo de la categoría: Pintors

Vidal Pina, Enrique

enriquevidalpina

(Monòver 10.05.1930-22.02.2002) Va nàixer al carrer Fonament núm. 12 el 10 de maig de 1930. Va ser el tercer fill de Luís Vidal i Remedios Pina. Va tenir dos germans, Remedios i Luis, aquest últim mort en 1931. Son pare va ser un important industrial de la construcció i de la fabricació de mosaics hidràulics. Des de ben menut s’acostuma a arxivar moltes imatges que després li aprofitaran en la seua obra i que li evoquen records feliços de la infantesa. Té molt presents els carrers costeruts del vell Monòver, la Torre del rellotge, Santa Bàrbera, el Col·legi Cervantes i les veus dels xiquets en l’escola. Va estudiar al col·legi “Divina Pastora” de les monges Calasàncies de Monòver. En 1940 la seua família es veu obligada a marxar a Madrid, viu prop de l’estudi de Vázquez Díaz que visita vàries vegades. Allí comença el batxiller i les classes de dibuix i escultura amb el seu cosí, professor i llicenciat en belles arts per San Fernando, José Maria Alarcón Pina. Es diploma com a delineant, projectista y decorador d’interiors. Va treballar al estudis dels arquitectes Francisco Saínz de Oiza, Romany Sierra Nava, Eduardo Mangada, Luís Peral Buesa, Rafael Leoz i Roberto Pérez Guerras. Col·labora amb les revistes “Xun” del Hogar del Empleado, “Banesto” i “Hispano”. En les construccions realitzades a Madrid per l’arquitecte Antonio Querejeta, va fer una sèrie de murals de grans dimensions en els carrers Onésimo Redondo, 18 (actual cuesta de San Vicente); Rodríguez San Pedro, 24; Ardemans; Cartagena; Torre de Madrid i a petició del INI (Instituto Nacional de Industria), en les mines de fosfats de l’Aaiún (Sàhara). Va rebre la medalla d’or al millor stand que va realitzar per a l’empresa Calvo y Lunas S.A. en la Casa de Campo (Madrid).

També va dirigir una acadèmia de pintura a Monòver on s’han format la majoria dels joves pintors actuals. Darrerament va il·lustrar les portades d’algunes publicacions com El Fantasma de la Calle Mayor de Juanjo Alcaraz, Un sueño de nobleza de Demetrio Mallebrera i Visites de Rafael Poveda. Després d’una llarguísima i brillantísima llista d’exposicions que comença en 1958 preparava una col·lecció d’olis i aquarel·les que tenia que exposar al Casino d’Alacant i més tard al de Vilajoïosa.

Va morir de neumònia el divendres 22 de febrer de 2002.

Un text sobre Enrique per Benita Algarra.

  Exposicións:

  • 1958- Sala Cadarso, primera colectiva. Madrid
  • 1959- Primer Mural 15×3, mts. para el INI El Aaiún (Sahara)
  • 1960 Mural en Cuesta de San Vicente, 18 (Madrid)
  • 1961-Mural en Rodríguez San Pedro. (Madrid)
  • 192/76- Mural en las calles Cartagena. Ardemans, Individual en la Sala “Calles” (Madrid). Trabajos de perspectiva a varios Ayuntamientos de Madrid y Alicante.
  • 1977- Primera Colectiva. Primera Local d Pintura. Ajuntament de Monòver. El Palera.
  • 1987- Colectiva en Monóvar, Ajuntament. “Mostra d’Art del País Valencià”
  • 1979- Colectiva Ayuntamiento de Monóvar. Sala de la CAM d’Elda.
  • 1980- Primer mural en Monóvar. La Ponderosa.
  • 1981- Individual en el Casino de Monóvar.
  • 1982- Colectiva Salones Hogar del Pensionista. Monóvar. Seleccionado III Concurso de Pintura. Pintor Sorolla, CAPA de Elda.
  • 1983 -Colectiva Salones Hogar del Pensionista. Monóvar.
  • 1984-Segunda individual en el Casino de Monóvar.
  • 1985- Realización mural en Alicante calle Pintor Aparicio, 24. Primera colectiva con sus alumnos en Asociación de Estudios Monoveros.
  • 1986- Segundo Mural en Monóvar. Calle Mollana, 1 Seleccionado en el Certamen de Miniaturas “El Cadí” Elda.
  • 1987 Tercer mural en Monóvar, vestíbulo viviendas de la calle Exconvento. Cuarto Mural calle Exconvento. Individual en la CAM de Elda. Colectiva con sus alumnos en Monóvar AEM. Seleccionado Club de Campo de Elda. Seleccionado VIII Concurso de Pintura de la Comunidad Valenciana.
  • 1988- Cuarta colectiva con sus alumnos en AEM. Seleccionado en Certamen de Muro de Alcoy. Seleccionado Club de Campo de Elda. Seleccionado Miniaturas “El Cadí” de Elda. Exposiciones en el Casino de Monóvar con Eusebio Losa.
  • 1989-Casa de Cultura con Eusebio Losa. Quinta colectiva con sus alumnos en AEM. Varios temas monoveros por encargo del Casino.
  • 1990- Mural para el Casino de Monovar dedicado a las bellas artes. Seleccionado XXIII Concurso de Pintura Ayto. de San Juan.
  • 1991- Seleccionado Primera bienal Pintores de la Comunidad Europea. Novelda.
  • 1992-Sala Stephan, Casino Costa Blanca, La Vila,. Accésit XIII Concurso de Pintura de la comunidad Europea, Elda. Colectiva con sus alumnos en los Salones de la Asociación de Estudios Monoveros. Individual en la Casa de Cultura de Monóvar. Colectiva en “La Font” de Novelda con el “Col·lectiu Palera” Individual en la Sala de Exposiciones del Banco de Fomento, Castellana, 92 Madrid.
  • 1993- “Y ahora con vosotros” en el Casino coordinada por El Palera.
  • 1994- Colectiva con sus alumnos en la AEM. Exp. en el Casino de Monovar
  • 1995- Colectiva en Escuela Taller. Colectiva con sus alumnos en AEM.
  • 1996- Homenaje al pintor Enrique Cosin. Escuela taller. Colectiva con sus alumnos en AEM.
  • 1997- Exp. en Escuela Taller. Colectiva con sus alumnos en AEM.
  • 1998- Colectiva en Escuela Taller. Colectiva con sus alumnos en AEM.
  • 1999- Colectiva de Pintores monoveros en Escuela Taller. I exp. de Antiguos alumnos de Enrique Vidal Pina en la Sala de la Escuela Taller. Colectiva con sus alumnos en AEM
  • 2000- Exp. colectiva de Pintores Monoveros en AEM. Colectiva con sus alumnos en AEM.

Vidal Maestre, Luis

luisvidalmaesre
En la Torrecilla, estiu del 1956. Foto de S. Poveda

(Monòver-1907- 3.04.1979) Pintor. Es va formar en l’Acadèmia Mallebrera. En 1927 ja apareix esposant en l’Ajuntament amb dos obres: Blas Mira i Mi gato. Més tard va estudiar Belles Arts a Madrid on va conèixer el seu amic Enrique Cossín. El més important pintor de la postguerra. Ànima mater del grup pictòric El Palera. Fill d’Andreu Vidal Poveda (Monòver 1874) i Luísa Maestre Maestre (Monòver 1875). Nét de Juan i Adelina, i de Julio i Josefa, aquesta última d’Elda. Es va casar amb Salvadora Gil Pola el 28.09.1939. Va nàixer al carrer Bohuero. 

Un text de Gerardo Diego sobre Luis.

Articles:

  • Comisión Pro-Palera. Maig 1965 (Full solt)
  • Aclaremos conceptos. Revista de Festes 1972

Rodriguez Ruiz, Mario M.

mariorodriguez

www.mariorodriguezruiz.com

(Monòver 1972) Gèminis. Fill de Mario i Isabel. Des de menut va començar dibuixar en casa i després en Vidal 1985. Mario va créixer en un ambient familiar on les converses sobre pintura i pintors era molt freqüent. Els seus pares, la seua tia Carmen i també son tio Esteban li parlaven sovint d’Enrique Cosin i del grup de Teatre Palera del qual aquest últim era membre i de les vicissituds que havien patit al principi i el gran suport i defensa que havien tingut per part del pintor Luís Vidal que els va acollir al estudi. L’altra gran influència que Mario va tenir va ser del seu avi Salvador Ruiz, el qual era agent comercial i soci de Luis Vidal. En aquella època quasi ningú tenia cotxe, i Salvador era sempre qui acompanyava a Luis i els altres pintors, Boix, Cosin etc. a totes les exposicions. L’avi li contava a Mario multituds d’anècdotes com per exemple que Luis Vidal el feia parar de sobte en mig de la carretera per tal de contemplar uns determinats colors. Seguir leyendo Rodriguez Ruiz, Mario M.

Molina Verdú, Ramón

ramon.2

(Monòver 1949) Ramon Molina Verdú va nàixer a Monòver en 1949. va mostrar un precoç interès pel dibuix i per totes les variants de les arts plàstiques. De ben menut ja feia dibuixos i destacava entre els seus companys de l’escola. Són pare, gran afeccionat a la música, deixeble de Daniel de Nueda, membre de la banda de Música de Monòver  i home sensible a les tendències artístiques de són fill, va recolzar sempre la seua passió. La seua formació artística està molt vinculada al estudi de pintura El Palera i a la ciutat de Madrid, on aprofitant llargues estades i sempre assessorat pels pares de El Palera –Cosin i Luis Vidal- assisteix al Círculo de Bellas Artes i freqüenta distints tallers de diferents artistes i artesans. De retorn a Monòver, va descobrir el mític estudi de pintura El Palera on va incrementar la seua relació amb Luís Vidal i Enrique Cosín, dos dels seus mestres més influents. Amb gran passió per la pintura va fundar i promoure grups pictòrics com el Palera Jove i El Pou. Allí va compartir inquietuds amb altres pintors de la seua generació com Daniel Gil, Camil Albert, Pepe Piqueras i altres que en l’actualitat al marge de les seues professions actuals amb més o menys fortuna han passat a l’historia com els pintors dels 70. Seguir leyendo Molina Verdú, Ramón

Mira Pastor, Fabian

(Monòver 1972) Pintor i dissenyador. Llicenciat en belles arts. Es va inicar des de molt menut a l’estudi de Cecilia Hijón fins 1982 on canvia al taller de d’Enrique Vidal fins 1989. El 1985 pinta a l’estudi “El Palera” i exie mateix any participa en una exposició col·lectiva a la Llar del Pensionista de Monòver. Ha format part del col·lectiu palera jove. En l’actualitat dirigeix la companyia de disseny Punt de Mira.

Corbí Esteve, Juan “Frescoreta”

corbij3corbij7

(Monòver 26 de Febrer de 1901-França 196…) Juan Corbí va ser polític i pintor. La seua figura controvertida està difuminada pel pas del temps i per la seua actuació política al llarg de la guerra civil. Va nàixer el 26 de Febrer de 1901 a Monòver. Era conegut amb el malnom de Frescoreta. Es va formar com a pintor en l’Academia Mallebrera on des de molt jovenet va aprendere a dibuixar i pintar sota la tutela de Juan Mallebrera “Llau”. Allí va coneixer a Magdalena Mallebrera, germana del seu mestre, i que més tard seria la seua esposa i companya política en Izquierda Republicana, partit que van fundar a Monòver. En 1915 va ingresar en la Escuela Especial de Pintura de San Fernando a Madrid. En 1916 va participar amb 17 obres en la gran exposició colectiva que es va inaugurar el 7 de setembre al Saló de l’Ajuntament organitzada per l’Academia Mallebrera. Tal i com arreplega el setmanari El Sembrador -que publica al mes següent la foto del quadre Encajera de Monóvar- en gener de 1917 i presidit per l’alcalde Tomàs Martínez i el diputat provincial Don Ciro Pérez, es va celebrar un gran banquet homenatge en el seu honor per l’èxit obtingut amb el quadre El Cuento de la abuelia. El 7 de setembre de 1924 sota la presidènca de l’alcalde Tomàs Pastor, va inaugurar una exposició monografica de pintura en l’Ajuntament de Monòver on va presentar 24 obres, algunes d’elles provenien del Saló de Primavera de Madrid. Destacaven entre altres El Bebedor i El cuento de la Abuelita. Els quadres en questió s’exhibeixen en l’actualitat en el Club de Convivència. Corbí tenia una gran activitat social i politica en el poble. En 1933, 34 i 35, va organitzar les Fogueres de Sant Joan, al carrer Pablo Iglesias (actual Salamanca) amb actes diversos de música, balls i combats de boxa. Tots els actes, així com el programa de mà amb publicitat escrita per primera vegada en valencià i portada dibuixada per ell mateix, estava sufragat pel comerç “El Barato Valenciano” tenda de roba que ell regentava. Corbí va ser escollit regidor en les eleccions de febrer de 1936 en les llistes del Front Popular representant Izquierda Republicana. També va ser regidor en octubre del mateix any i primer tinyent d’alcalde en 1937 i de nou regidor en 1938. Precisament en maig del 38 tal i com repleguen les actes de pleno, i cumplint la darrera voluntat del seu cunyant ja difunt Juan Mallebrera, va donar una sèrie de quadres al Poble de Monòver per a que foren penjats en La Sala del Consell. Corbí, que en els anys de la guerra es pasejava amb una pistola al cint, es va exiliar a Marroc al final de la guerra, escapant al consell de guerra comdemnatori de mort que de segur hauria patit. No va tenir la mateixa sort la seua dona Magdalena Mallebrera, mestra d’escola, que va ser detinguda i sotmesa a un consell de guerra en el qual va ser comdemnada a sis anys i un dia de presó amb els càrrecs de “excitación a la rebelión”. En 1951 Corbí es va poder reunir amb la seua esposa Magdalena en Marrakech, on ell vivia i es guanyava la vida treballant en una impremta i dibuixant postals. En abril de 1963 Corbí patia diabetes i amb la seua dona es va traslladar a Hyeres (França) on van viure a la residència per a refugiats “Maison de Repos Beausejur” que la Societat de les Nacions hi tenia. Ahí els perdem la pista, sense saber exactament en que any van morir.

Articles:

Con nuestros milicianos. Viaje a Madrid. Acero, núm 17, 2.01.1937