(Monòver 1872 -1915). Impressor, periodista, escriptor i polític. Director dels setmanaris «Independiente» i «Bólido», però va ser com a responsable d'»El Pueblo» on va assolir el seu major èxit. Al seu voltant aparegué el grup més important d´escriptors d l’època: Amancio Martinez, Queremón Alfonso, Marcolán, Montoro, Peñataro, Garcia Verdú i el mateix Azorín, entre altres.

També va ser col·laborador dels periòdics alacantins «La Federación» des de 1896-1908 i «Las Germanias» des de 1882 a 1885.

Va militar en el partit republicà federalista. Bon orador i compromès amb el seu líder polític Nicolás Salmerón, va rebutjar una sol·licitud d’aquest últim per a dedicar-se plenament a la política.

«El Pueblo» es va mantenir durant 14 anys, des de 1900 fins poc després de la seua mort. Home polifacètic, va estudiar dret. Va escriure un monòleg teatral antimilitarista inèdit titulat Yo soldado Al setmanari El Pueblo va escriure innumerables articles on deixava veure clarament la seua ideologia. Va encetar juntament amb Amancio Martínez Ruiz una llarga sèrie d’articles en valencià amb el pseudònim Canyís que pel seu estil costumista i el seu contingut representen un llegat d’incalculable valor per als monovers actuals. Les seues descripcions i situacions singulars són la millor crònica del Monòver noucentista i constitueixen un tresor lingüístic de primer ordre. Fill de José Amo. Germà de Juan Amo.

Articles:

Contestación. (Para Antonio Montoro). El Pueblo, núm. 432, 26.02.1910