Fill de Jaime Ferrer Arnau i Isabel Cerdà Rico. Germà de Jaime, Salvador, Enrique, María, Ventura i Isabel (1903-Barcelona 11.12.1922)

(Monòver 1901 ?19…) Fadrí. Fill de Luis. Va arribar a Ellis Island, port de Nova York als 19 anys el dia 30 d’octubre de 1920 amb el vaixell La Lorraine procedent del port francés de Le Havre amb destinació final declarada a Waterville, Connetica

(Monòver 17.12.1982) Escriptor. Le seues lectures preferides són de caràcter históric

Monòver 19…)

• La discordia. Revista de Festes 2002

(Monòver 15.03.1884-25.01.1967) Casada amb Eduardo Pérez Gutiérrez el 20 de juliol de 1910. Germana de José i Luís. Filla de Joaquín Calpena Vidal. (mort el 21.05.1904) i Francisca Martí. Va morir d’Infart.

(Monòver 19…) Escriptora. Filla de Miguel i … Germana de Miguel. Es va casar amb Fulgencio Rubio Soriano, de Elda.

Nació en La Laguna, provincia de Santa Cruz de Tenerife, en 1971; hijo de don Estanislao Brotons de Ascanio y doña Micaela López y Marrero.

Bachiller en 1989. Diploma de «Formador de Formadores», del INEM, en 1997.

Obtiene el Título de Ingeniero en Informática, por el Centro Superior de Informática de la Universidad de La Laguna, en 1998.

Estaba en posesión del Título de «First Certificate in English», University of Cambridge, concedido en 1998.

En 1998 realiza un Master en Dirección y Administración de Empresas, en el Instituto Universitario de la Empresa de la Universidad de La Laguna.

Asimismo, se le conceden el Master en Ingeniería de Sistema de Microsoft «Professional Training», de 1998; y los Títulos de Microsoft «Certified Professional Internet» y «Certified Sistems Engineer», en 1999.

Ingresa, como Técnico y por oposición, en el Servicio de Informática del Organismo Autónomo «Hospitales del Excmo. Cabildo Insular de Tenerife», en el año 1998; y participa, por encargo de este Organismo y en Madrid, en los Cursos «Industry Solutions for Hospitals» e «Industry Solutions Hospitals MED».

En 1997 se incorporó al servicio militar en el Regimiento Mixto de Artillería de Tenerife que mandó su bisabuelo don Estanislao Brotons y en donde también estuvo su abuelo don Gerardo Brotons. Es ascendido a Cabo y destinado a la Escuadra de Gastadores; concediéndosele, al finalizar aquel servicio, el «Diploma de Honor» por su amor a la responsabilidad y por haberse mostrado digno de la confianza y aprecio de sus jefes.

Falleció, soltero, en La Laguna en el año 1999

(Monòver 19…) Fill de Ramón i Pepita. Germà de Remedios, Francisco, Juan i Juliana. Pare de Ramón.

Inés amb les seues filles Inés i Àngeles.

(Elda 1923) Viuda de José Martínez. Filla de José Joaquin Bañon i Inés Millan.

Presentación del Centro Europeo de Intercambio y Adaptación Teatral en la SGAE

Pilar Algarra va nàixer a Xinorlet en 1964. Va estudiar al col·legi Divina Pastora del nostre poble i després a l’Institut d’Elda. Va treballar en Ràdio Vivir. Es Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat de València. Ha escrit i dirigit nombrosos programes de televisió i al llarg de 10 anys ha estat la presentadora més important dels noticiaris de la Televisió Valenciana Canal 9. En l’actualitat presenta el programa “Europa al dia”.
La seua experiència teatral es remunta a quan tenia 18 anys quan ella va estar escollida per al personatge principal en Els perses d’Eurípide, dins d’un congrés de teatre on participaven importants personalitats de les arts escèniques. En 1987 ingressa a la companyia Bambalina Titelles per a la creació de Pinocchio, en el qual va interpretar diversos papers i també va aprendre a manipular les titelles,
La vida d’un artista és la seua primera obra com autora i directora dramàtica. El onze de juny de 1998 es va estrenar en versió castellana a Elda i més tard, en octubre i novembre del mateix any a Monòver i a la Universitat d’Alacant respectivament es va representar en versió valenciana. En març de l’any 1999 de nou es va tornar a realitzar amb prou èxit al Teatre Arniches d’Alacant.
Ara, per primera vegada en la historia, una obra escrita per una persona del nostre poble estrena una obra de teatre en la capital parisina. Pilar ha escollit com actor principal a Lionel Rocheman, un del autors i actors més veterans i consagrats del teatre francès. Rocheman, ha estat productor de televisió i ha escrit sis llibres de temàtica diversa, poesia, contes i assajos. En 35 anys de carrera ha tingut grans èxits amb l’obra Hootennany a l’American Center i l’Olympia i també amb el monòleg Grand-père Scholomo.
El valencià Rodolf Sirera, un dels principals escriptors teatrals actuals, ha dit de l’obra La vida d’un artista que poques vegades la opera prima d’un escriptor li havia agradat tant ha escrit d’ella frases tant elogioses com: La simplicitat i l’eficàcia dels diàlegs, la humanitat del personatge i l’efecte que ens revela, són el fruït d’un treball minuciós que confirma l’evident vocació i les excel·lents capacitats per a l’escena de Pila Algarra.
A nosaltres, entusiastes seguidors de Pilar sols ens queda, a banda d’animar-la a seguir treballant, felicitar-la per aquest èxit que de segur serà el principi d’una llarga i fructífera vida creativa.

L’onze de juny de 1998, a la casa de Cultura d’Elda es va presentar la seua primera obra de teatre: “Está Nislavsky? La vida de un actor”.

També s’ha representat a:

• Monòver (octubre 98)
• Universitat d’Alacant (novembre 98)
• Teatre Arniches d’Alacant (18 de març 1999)

En setembre de 1998 es van llegir unes parauels seues: A propòsit de l’exaltació de la Reina de les Festes de Monòver 1998

Articles:

Gràcies Xinorlet. Revista de Festes del Xinorlet 1998

Presentación del Centro Europeo de Intercambio y Adaptación Teatral en la SGAE

(Monòver 1950) EX- Regidora socialista de l’Ajuntament de Monòver.

(Xinorlet-Monòver 1925) Pintora, de jove va actuar en algunes obres de teatre. Mare d’Inmaculada, Pilar i Carlos.

Un text de Benita sobre el pintor Enrique Vidal:

«El día 22 de febrero, al medio día, una llamada telefónica me hizo sentir como un aldabonazo en mi corazón. Enrique Vidal había muerto, sin avisar, sin despedirse; quizás con una sonrisa irónica de las suyas. Mi profesor, el que a mi tardía edad despertó la inquietud de aprender a pintar, se había ido. Pero no del todo porque aún percibo en cada uno de mis cuadros su mirada y escucho su voz corrigiendo algún color o alguna sombra. Creo que para todos tus alumnos sigues estando en tus óleos, en tus acuarelas, en tus caricaturas, y, muy especialmente, en la que le hiciste a mi nieto Adrià, en la que plasmaste todo su candor y belleza infantil. Seguro que allá donde estés ahora habrás abierto otro estudio, y tus alumnos, tal vez, sean los ángeles. Pero yo te ruego que cuando coja el pincel para emborronar algún lienzo y levante la mirada para pedirte consejo, sigas diciéndome qué azul le va al cielo de mi paisaje y entre qué sombras puedo seguir encontrándote. Gracias por tus lecciones, por tu amabilidad, por tus atenciones y, sobre todo, por tu generosidad.» Benita Algarra Yañez. En Xinorlet, un día de marzo del 2002