(Monòver 26 de Febrer de 1901-França 196…) Juan Corbí va ser polític i pintor. La seua figura controvertida està difuminada pel pas del temps i per la seua actuació política al llarg de la guerra civil. Va nàixer el 26 de Febrer de 1901 a Monòver. Era conegut amb el malnom de Frescoreta. Es va formar com a pintor en l’Academia Mallebrera on des de molt jovenet va aprendere a dibuixar i pintar sota la tutela de Juan Mallebrera “Llau”. Allí va coneixer a Magdalena Mallebrera, germana del seu mestre, i que més tard seria la seua esposa i companya política en Izquierda Republicana, partit que van fundar a Monòver. En 1915 va ingresar en la Escuela Especial de Pintura de San Fernando a Madrid. En 1916 va participar amb 17 obres en la gran exposició colectiva que es va inaugurar el 7 de setembre al Saló de l’Ajuntament organitzada per l’Academia Mallebrera. Tal i com arreplega el setmanari El Sembrador -que publica al mes següent la foto del quadre Encajera de Monóvar- en gener de 1917 i presidit per l’alcalde Tomàs Martínez i el diputat provincial Don Ciro Pérez, es va celebrar un gran banquet homenatge en el seu honor per l’èxit obtingut amb el quadre El Cuento de la abuelia. El 7 de setembre de 1924 sota la presidènca de l’alcalde Tomàs Pastor, va inaugurar una exposició monografica de pintura en l’Ajuntament de Monòver on va presentar 24 obres, algunes d’elles provenien del Saló de Primavera de Madrid. Destacaven entre altres El Bebedor i El cuento de la Abuelita. Els quadres en questió s’exhibeixen en l’actualitat en el Club de Convivència. Corbí tenia una gran activitat social i politica en el poble. En 1933, 34 i 35, va organitzar les Fogueres de Sant Joan, al carrer Pablo Iglesias (actual Salamanca) amb actes diversos de música, balls i combats de boxa. Tots els actes, així com el programa de mà amb publicitat escrita per primera vegada en valencià i portada dibuixada per ell mateix, estava sufragat pel comerç “El Barato Valenciano” tenda de roba que ell regentava. Corbí va ser escollit regidor en les eleccions de febrer de 1936 en les llistes del Front Popular representant Izquierda Republicana. També va ser regidor en octubre del mateix any i primer tinyent d’alcalde en 1937 i de nou regidor en 1938. Precisament en maig del 38 tal i com repleguen les actes de pleno, i cumplint la darrera voluntat del seu cunyant ja difunt Juan Mallebrera, va donar una sèrie de quadres al Poble de Monòver per a que foren penjats en La Sala del Consell. Corbí, que en els anys de la guerra es pasejava amb una pistola al cint, es va exiliar a Marroc al final de la guerra, escapant al consell de guerra comdemnatori de mort que de segur hauria patit. No va tenir la mateixa sort la seua dona Magdalena Mallebrera, mestra d’escola, que va ser detinguda i sotmesa a un consell de guerra en el qual va ser comdemnada a sis anys i un dia de presó amb els càrrecs de “excitación a la rebelión”. En 1951 Corbí es va poder reunir amb la seua esposa Magdalena en Marrakech, on ell vivia i es guanyava la vida treballant en una impremta i dibuixant postals. En abril de 1963 Corbí patia diabetes i amb la seua dona es va traslladar a Hyeres (França) on van viure a la residència per a refugiats “Maison de Repos Beausejur” que la Societat de les Nacions hi tenia. Ahí els perdem la pista, sense saber exactament en que any van morir.

Articles:

Con nuestros milicianos. Viaje a Madrid. Acero, núm 17, 2.01.1937