ESTIMATS TEULAÏNS

Joan Serrano

Entre els 245 escrits en valencià publicats al setmanari monover El Pueblo (1901-1914) hi apareix un tema, el dels xiquets pobres, el qual es repeteix durant tota l’existència del setmanari (1).

L’any 1906, entre els primers escrits que es publiquen en valencià, es troben 3 escrits on els protagonistes són els sagals pobres, sobre els quals El Pueblo havia organitzat una campanya benèfica «El abrigo de los niños. Els tres escrits fan referència a la penosa situació que viuen els sagals pobres i demanen la col·laboració en la campanya d’aquells que la poden aportar.

Més avant, i fins que s’acaba el setmanari, continuen publicant-se escrits sobre els xiquets pobres; el resultat d’aquests escrits és una barreja de tendresa i de denúncia, on es plasma la gràcia dels infants desprotegits, els seus jocs, les seues preferències… Però, on també apareix la fam que passen, la falta de roba que pateixen, les poques ganes que tenen d’anar a escola, el treball infantil i les ganes de fumar, és a dir, de fer-se majors.

Aquesta constant en els escrits en valencià publicats a El Pueblo es deu a la sensibilitat de Joaquim Amo Abad i dels seus més íntims col·laboradors vers aquesta problemàtica social del moment.

El poema Teulaïns(2) es va publicar al setmanari El Pueblo al número330, el dia 29 de febrer del 1908, apareix firmat per KAP, pseudònim de Queremón Alfonso Prats ( Monòver 1886-1936).

Queremón Alfonso va ser un habitual col·laborador del setmanari El Pueblo. Hi publicà 9 escrits, els anys 1901,1902 i 1903, els quals apareixen publicats sota el denominador comú de “Contrastes,” on de manera treballada presenten una prosa poètica sobre el fil d’una narració curta, la qual descriu; i sobre la qual reflexiona, amb temes com una boda o la bogeria; i on hi apareixen oníriques descripcions del poble; i on es parla de l’artista i de la fam. En definitiva, unes narracions en la forma dolces i treballades, i en el fons amb els elements, a voltes angoixants, de la realitat que vol contrastar. L’any 1906, torna a publicar dos escrits més com els citats.

Queremón Alfonso Prats, entre els anys 1906 i 1907 participà en l’aventura literària el Folletín de El Pueblo, publicat del no 252 al 291, com a redactor en la novel.la col·lectiva El Inglés de Betíes (3).

L’any 1908, concretament el mes de febrer, hi publicà, en tres ocasions, tres poemes firmats per KAP, els dos primers, Mi portfolio, i Con Violón, escrits en vers i en castellà, i el tercer, Teulaïns, escrit en vers i en valencià.

Queremón Alfonso és dels pocs empresaris del poble que contracten publicitat amb el setmanari de Joaquín Amo. Per això, l’autor dels escrits de Canyís, li’n dedica un que titula El anís de Queremón (El Pueblo 20-02-1910). Aquest escrit de Joaquín Amo dedicat a Queremón Alfonso, s’hi publicà al mateix temps que el fulletó de Canyís, i, de fet, és el personatge Canyís del fulletó, qui fa la propaganda de l’anís de Queremón; tot i que al final del mateix escrit, és el seu amic Joaquín Amo i no el personatge Canyís qui li acaba dient: En seguía mos van posà a parlà des coses del món i des llibres d’actualitat i, com no podía per menos se va enreà la conversacíó en es zagales del poble, en es tonteríes que aquí fa molta gent i atres cosetes que no poden escriure-se perquè jo sóc un home que m’agrà està bé en tot el món i no vullc faltar-li a dengú.

Teulaïns és un poema dialogat, escrit en valencià, i publicat quan era costum publicar en tots els números de El Pueblo un escrit en valencià. Aquest poema singular entre els escrits en valencià, per tractar-se d’un escrit que descriu una escena totalment dialogada i en vers, és el que li dona a Queremón Alfonso el mèrit de formar part de la producció literària en valencià que apareix publicada al setmanari monover El Pueblo.

El tema del poema és la descripció d’una escena protagonitzada per xiquets pobres. Queremón Alfonso, enTeulaïns,aconsegueix un poema tendre i denunciador; tendre, perquè, com Joaquín Amo, mostra la seua sensibilitat davant la penúria infantil, buscant-li la part poètica; i denunciador, perquè exposa un cas d’explotació infantil. En el poema dialogat, un xiquet i una xiqueta tracten sobre la compra-venda de Castanyola (4), com en un joc que no ho és tal.

TEULAÏNS (5)
– Escolta, castanyolera.
– ¡Castanyyoléee..! ¿En voleu? – ¿En lleves d’a cèntim gran?
– ¿D’a céntim? golejareu; s’han acabat es d’a cèntim
i són totes d’a gallet; crompeu-ne una entre es dos.

-¡Xe! mos falta un centimet,
¿mo’n vens una en quatre cèntims? un centimet no li fa.
– No que l’ama me bonega
i no em deixa vendre’n ja.
– ¿Pos vols que fem una cosa?
D’a compte una llepaïca
te donem un centimico.
– Mare es galimes…¡ La quina!
– Xa diu que galimes, mare…
Pos no estàs tu molt moneta perquè lleves castanyoles.
¡Vinga… Una llepaeta… !
– Pos no hu teniu que xarrà
i doneu-me el cèntim ans.
– Primé la xuplaré jo,
dona-li el teu cèntim.
– Nyas.
– Mare que primica és eixa; aquella que és més grandona.
– D’aquella no xuplareu,
– ¡Xa, diu que no, la bacora!
Deixa que xuplem aquella,
sinós te tirem la llanda.

– Vinga, vos donaré aquella,
i com la trenques apanya’t.
– Xico prou! que en mig des morros te n’has llevat la mitat.
No la fuixgues, cotxineta,
pos si a penes l’ha tastat;
xupla tu apressa, Marcial.

– ¡Xare, que bona que està! Pero la fuig enseguia.
¡Fa un gustet més bo de mel…! – Pos no podia fugi-la…

que vos la menjareu tota…
– Pos mos tornaràs el cèntim. – No te farà mal, bacora.
– ¡La bacora seràs tu…!
Com no em tornes es dinés
te pegaré una patà.
– ¿Patà..? ¿No tendrás tu fiet? Si m’aplegues a tocà
t’agarre des morros eixos
que pareixen un cresol… ¡Castanyoléee..! arrimeu-vos! – Juano, no faces cas

que a mi ma mare m’ha dit
que estiren es castanyoles
posan escopinyà as dits,
– Xa, si que és, i quin gust que fan! ¿I pa què m’hu has dit después? Ara tendríem un cèntim

pa boletes.
– ¡Xa, sí que és!
– En això de l’escopinyà
casi me fas gomità.
– ¡Si te se n’ix l’animeta… !
– ¡Nem, que ve un monecipal.!

Por la copia

Kap

1. Els escrits en valencià protagonitzats pels sagalets pobres es publiquen als següents números del setmanari monover El Pueblo: 264, 267,271, 273, 280, 312, 317, 330, 368. 427, 460. 469, 471,, 474, 49ó, 577, 634, de 1906 a 1914.

2. El títol del poema l’agafa Queremón del seu anic Joaquin Amo que havia publicat en un escrit titolat Es sagalets la següent conparació : ¡Pero es zagalets, com es teulaïns, tenen molta llíbertat i pocs dínés,.( no 264) L’any 1950, Amancio Martínez Ruiz, en publicar el seu llibretCanyís y cañissaes, inclou un escrit de Joaquín Amo sobre els sagalets, al que li afegeix una introdució on diu: Viuen una vída de teulaïns, picán aquí i allí . (pàg. 27) Així doncs, la comparació d’Amo, Queremón la converteix en metàfora: Teulaïns= sagalets pobres.

3. El Inglés de Beties. Títol de la novel·leta publicada per entregues, setmanalment, i escrita alternativament per Amancio Martínez Ruíz, Ramón Martínez Ruiz i Queremón Alfonso. Publicada entre 1906 i 1907 consta de IX capítols, tres de cada autor. El Inglés de Beties conta la història de com, a Monòver, arriba un globus amb el senyor John Richard Harrison, a qui els autors li mostren el poble, el Casino, la Taberna de Brujas, la indústria, els parcs, el camp, el Collao de Salines … És una novel·leta recomanable per als qui desitgen conèixer con era el Monòver de primers de segle i con els seus habitants feien literatura.

4. Castanyola: Segons els mateixos escrits en valencià publícats a El Pueblo aquesta llepolia la feien de vergues de regalíssia ben reblides de mel (EL PUEBLO no 496, i Cañís y cañisaes 1950, pag. 27)

5. En la transcripció del poema només he canviat l’ortografia, usant en cada cas la grafia actual corresponent, així com aplicant les normes d’accentuació actuals.