Molina Verdú, Ramón

ramon.2

(Monòver 1949) Ramon Molina Verdú va nàixer a Monòver en 1949. va mostrar un precoç interès pel dibuix i per totes les variants de les arts plàstiques. De ben menut ja feia dibuixos i destacava entre els seus companys de l’escola. Són pare, gran afeccionat a la música, deixeble de Daniel de Nueda, membre de la banda de Música de Monòver  i home sensible a les tendències artístiques de són fill, va recolzar sempre la seua passió. La seua formació artística està molt vinculada al estudi de pintura El Palera i a la ciutat de Madrid, on aprofitant llargues estades i sempre assessorat pels pares de El Palera –Cosin i Luis Vidal- assisteix al Círculo de Bellas Artes i freqüenta distints tallers de diferents artistes i artesans. De retorn a Monòver, va descobrir el mític estudi de pintura El Palera on va incrementar la seua relació amb Luís Vidal i Enrique Cosín, dos dels seus mestres més influents. Amb gran passió per la pintura va fundar i promoure grups pictòrics com el Palera Jove i El Pou. Allí va compartir inquietuds amb altres pintors de la seua generació com Daniel Gil, Camil Albert, Pepe Piqueras i altres que en l’actualitat al marge de les seues professions actuals amb més o menys fortuna han passat a l’historia com els pintors dels 70.

A banda d’organitzar moltes exposicions individuals i col·lectives, es va relacionar intensament amb tots els pintors foranis que visitaven El Palera. Pancho Cossío, Benjamín Palencia, Francesc Alberola, Reidar Kolberg, i molts altres. Probablement és al final de la dècada dels 70 quan Ramon troba definitivament el seu estil i és per això que en l’any 1978 presentà la seua primera exposició individual, “Per la llibertat d’expressió” a la qual seguiran “Reixes 82″ i “Temps de Temps” 1985. Curiós e inquiet investigador de noves tècniques i materials comença un prolífic treball amb gravats i aiguaforts i ha produït magnífiques carpetes d’àmbit general i també altres molt suggerents dedicades a Monòver. Participa en incomptables exposicions col·lectives i mostra la seua obra a l’estranger. Al principi de la mà del seu indiscutible i influent amic i artista Francesc Alberola i més tard caminant ell soles, penja els seus quadres a vàries exposicions franceses: Sisteron en 1985 i 1989, Château-Arnoux en 1988, 89, 90 i 94, La Seyne-sur-Mer, i Castellet en 1994 i Martiques en 1995 on rep la consideració de la crítica i de pas substancials vendes que ajuden i estimulen la seua creativitat.

Després d’exitoses exposicions individuals com Paisatges ferits, Branques, Mare Mediterrània i Natura viva, treballa en l’actualitat amb una nova sèrie titulada Mitologies així com un projecte de carpetes d’aiguaforts que titularà “Monòver, paisatge sentimental” La sua pintura evoluciona amb el temps sense deixar de banda mai els temes que la dominen: denúncia social, ecologia, llibertat i sobretot una mirada ben fonda i compromesa al cor de del seu País.

L’obra artística de Ramon Molina està ara mateix en un moment de gran maduresa i es vorà reflectida en les pròximes exposicions i treballs. Això que no és poc i mereix l’admiració dels seus paisans -encara que ja se sap que ningú és profeta a casa- no és prou en el meu cas. Si be em considere un devot admirador seu i li he demanat les portades d’alguns dels meus llibres, encara ho soc més de l’homenot que hi ha darrere de l’artista. Josep Pla va escriure les millors planes de la nostra literatura parlant dels seus admirats amics, es a dir del seus homenots, Fuster, Espriu etc. Si jo sapiera minimament lligar quatre frases coherents i sentides se’l dedicaria al meu, íntegre, ètic i infal·lible amic Ramon Molina.

Guia completa d’exposcions i treballs.

Compartir


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>