Pròleg als Llibres de Claveria de Monòver 1652-1698
El 1652 Monòver, tal com avui el concebem, tot just acabava de nàixer i feia les seues primeres passes. El 1614 eren expulsats els moriscos i les terres es repoblaven amb gent provinent d’altres llocs. Aquesta gent que a poc a poc s’hi instal.lava, constituïa una societat que actualment hem de percebre com la base de la nostra cultura. Els Llibres de Claveries ens permeten seguir aquest procés lent i continuat; les notícies que ens aporten són, des de tots els punts de vista, interessantíssimes, ja que ens permeten conèixer el fonament d’una cultura i entendre els processos posteriors que a poc a poc ens han conduït cap al que és la nostra societat actual.
Els Llibres de Claveries arrepleguen les despeses municipals des de 1652 fins a 1694. Des del punt de vista administratiu i polític aquests documents ens presenten una organització i un funcionament de la vila que es mantindria tot just fins la implantació del Decret de Nova Planta a principis del segle XVIII. Regint-se pels furs de València, els justícies, jurats i clavaris de la vila portaven a terme les tasques d’administració. La forma de govern que trobem en aquestes claveries ens mostra un reduït control de la Corona i, per tant, una gran autonomia de la vila respecte a la gestió dels recursos propis. Aquesta autonomia és reflecteix també en l’ús lingüístic. La totalitat de documents que es publiquen en aquest volum apareixen escrits en català. Fins a principis del segle XVIII la llengua de l’administració funciona en català. Amb el triomf del Felip V i el Decret de Nova Planta comencen a aparèixer a Monòver, com una conseqüència més del fort control del poder central, els primers documents en castellà.
Des del punt de vista cultural podem trobar-hi les primeres manifestacions de molts costums i referents actuals: el 1652 el clavari de Monòver donava 5 lliures per a la festa de santa Caterina, el 1653 es gastaven 5 lliures i 7 sous en la de sant Roc i 5 lliures en la de sant Joan, el 1694 es construïa l’ermita de santa Bàrbara i el 30 de març de 1654 es gastaven 18 lliures i 14 sous foradant la torre i assentant un rellotge «per a lo bon govern» de la vila… Resseguint aquests textos podem comprovar quines eren les necessitats i els interessos més immediats d’aquests habitants i conèixer l’origen de molts aspectes que ara ens són habituals, aspectes que en molts casos haurem de relacionar amb la procedència dels primers habitants monovers. Les llistes de noms i cognoms que apareixen són una bona font per a fer estudis d’aquests tipus.
Les claveries d’aquests anys, escrites íntegrament en català, ens permeten també estudiar l’estat lingüístic del moment i percebre quina era la realitat sociolingüística del poble. Monòver ha sigut sempre zona fronterera i de pas cap a terres castellanes; les conseqüències s’aprecien ja en aquests textos. El contacte amb gent i pobles castellanoparlants (Iecla, Villena…) és bastant freqüent. La introducció sobtada de frases en castellà en un text íntegrament en català és una prova de les interferències lingüístiques que aquest contacte havia de provocar.
Tota aquesta informació fa que Els Llibres de Claveries siguen un document de gran vàlua per a completar la visió històrica de la nostra societat. Aquesta publicació ens facilitarà l’accés a uns documents que d’altra manera haurien estat difícils de consultar i ens dóna una base important per a realitzar estudis posteriors. Aquesta publicació ens ajudarà a conèixer i a estimar l’essència de moltes coses insignificants que veiem i ignorem cada dia: paratges, edificis, costums, carrers, paraules… Amb la lectura de Claveries podem donar a tota aquesta informació el valor que realment té: el de fonament d’una cultura i d’una societat.
Esther Limorti. Hivern 1994