VERDU I PÉREZ, JOAQUIN, alcalde liberal. Rafael Poveda

VERDU I PÉREZ, JOAQUIN, alcalde liberal

Va nàixer a Monòver a les 3 de la matinada del 16 d’agost de 1795, va ser batejat en l’esglesia de Sant Joan Baptista de Monòver amb els noms de Joaquin Jacinto Roque Verdú Pérez fill dels llauradors Joan Verdú Mirambell i Josefa Pérez. Els padrins van ser els avis paterns Joan Verdú i Mira i Clara Pérez i els materns Josep Pérez i Josefa Navarro.

Va oficiar la ceremonia el vicari D. Rosendo Blanquer.

Va quedar orfe als set anys i restà sota la tultel.la de son tio D. Josep Verdú «Sarmiento», entusiata lliberal.

En 1812 el 26 de Març amb 17 anys es va casar amb Prudencia Payà de 15 «hacen verdadero matrimonio, Joaquim Verdú, mancebo hijo de Joan y de Josefa Pérez consorte, y Prudencia Payá, doncella hija de Josef y de Angela Brotons también consortes(…)Fueron padrinos D. Josef Pérez y Navarro, y Florentina Paya: Testigos Damian Carrasco y Pedro Tormo. D. Vicente Asensio, cura.»Oyeron misa i recibieron las… bendición de N.S.M. Yglesia dia 6 de mayo del mismo año»

En 1813 el 14 de Març bateigen a la seua primera filla,

Florentina Prudencia Verdú Paya.

En 1815 el 13 de juny bateigen a la seua segona filla, Juana Ma.Antonia Verdú Payá.

El 16 de juny una carta des del Fondó a son tio Joan Llobregat de les Canyades. Assumpte de vins.

En 1817 el 9 de març bateigen al seu primer fill, Demetrio Joaquin Verdú Pérez.

En 1819 el 27 de gener bateigen a seua tercera filla, Prudencia Joana Antonia Verdú Payá.

En 1820 el 11 de juny bateigen a la seua quarta filla Aurora Josefa Joana Verdú Payá.

En abril de 1822 la reacció absolutista comandada pel famòs bandoler Jaume el barbut que en un intent d’integrarse en la vida civil havia pres part pels absolutistes va cremar les seues finques al camp i van destapar els tonells de vi. El comte de Casas-rojas va dir que havia dispersat a Jaume i a la seua «gavilla» i anuncia la tornada a casa dels milicians voluntaris comandats pels tinents Vicent Maluenda i Domènec Moró.

El 18 de juliol del mateix any la milicia monovera participa en el setge de la ciutat d’Oriola que s’havia convertit en baluart anticostitucionalista.

En 1825 va patir de nou la repressió. Eixe mateix any en un informe del bisbe d’Oriola Felix Herrero de Valverde adreçat al duc de l’Infantado li diu:

«En Monóvar se han advertido y notado disgustos y diferencias entre sus vecinos, y han sido maltratados algunos de los adictos al abolido sistema, y otros de la misma clase están ausentes desde que entraron la Tropas aliadas…»

«En Monóvar hay otra causa particular para el cuidado de los buenos y mucho recelo y desconfianza contra los constitucionales, y lo es el depósito que se halló en la casa de campo de uno de éstos después de la entrada de los aliados, de armas, tambores, municiones, camisas y sarmientos embreados, granadas de mano, ollas de campaña y muchos papeles y libros prohibidos…»

En l’informe del capita general de Valencia José Maria Carvajal y Urrutia adreçat també al duc de l’Infantado diu:

» El mismo(governador d’Alacant) y en oficio separado de la expresada fecha(24 d’agost 1825) me insertó el que recibió del Comandante de la partida en pesecución de malhechores en Crevillente, relativo a que los facinerosos de la Sierra, en numero de 13, estaban el dia 20 de agosto último en el término de de Aspe y Monóvar robando y vitoreando a Riego y a la abolida Constitucion con cinta verde por divisa, diciendo que dentro de poco volverían a sus casas con libertad, pues que los liberales les habían prometido que pronto cambiarían el Gobierno…»

Perseguit al mateix temps va tenir que emigrar a Madrid, on va permaneixer alguns anys.

A causa de la seua militancia lliberal va patir persecucions per part dels realistes, que fins i tot van ocasionar la mort de son tio D.José. ()

En 1833 es nomenat cap de la milicia nacional a Monòver

En 1834(any de l’epidemia de cólera) el marqués de Salamanca és substituït per Lucas de Pablos.

En 1835 se celebren les eleccions municipals el 24 de septembre on és elegit alcalde i cap de la milícia nacional Joaquim Verdú i Pérez amb 405 vots i regidors:

Pablo Antonio Pérez, amb 403

Alvaro Vidal, 391

Cecilio Yáñez, 381

Joaquim Pina de Gonzálvez, 379

Julio Rico de Rico, 378

Pasqual Albert Brotons, 379

Josep Maestre Marin, 380

Ramón Pina Oltra 379

i Josep Brotons Ruiz, 361

Altres que van obtindre vots però que es van quedar fora:

Estanislao Brotons, 23

Joaquin Amoros, 24

Bonifacio Verdú, 22

Roque albert, 20

Manuel Cerda, 20

José Rico de Ochoa, 19

Liborio Cañizares, 19

Vicente Poveda de Rico 18

y 30 més amb menys de 14 vots.

Per a síndic es triat Miguel Maria Pérez amb, 402

El 6 d’octubre, es pren un dels primers acords del nou ajuntament : «se pasa oficio al cavallero comandante de armas del canton de este partido para que en el dia de mañama y seis horas de ella se proporcione a esta corporacion, un sargento, un cabo y cuatro guardias nacionales, que armados convenientemente deberán presentarse en la casa consistorial» (…)»para exigir el pago por la via de apremio a los deudores, exigiendo ademas el pago de un real de vellon por cada hora que existan en casa de estos».

«Asimismo se cita a los individuosdel Ayuntamiento cesante que para las 3 horas de la tarde de este dia se presenten enla sala capitular a fin de dar contestaciones correspondientes del estado en que se halla las contribuciones y demas fondos pertenecientes a esta corporación.» La reunió es va resoldre sense cap problema.

El 20 d’octubre es nomenen celadors per a que contribuexquen a la tranquilitat i l’ordre de la vila.

Per al Fondó i Xinorlet es nomena a Juan Maestre Tortosa

per a Ubeda, José Vidal de Vidal

Per al collao de la Safra, Madara, Mañan, Solana i Cases del Senyor, a Andreu Sanchis.

per a la Romana a Joaquin Vidal

per a Xinorla, Antonio Marhuenda de Azorin

per al collao José Vidal de Pérez

ajudant de Andreu Sanchis a Benito Rico de Albert.

 Encarrregat del l’aigua de reg i sèquies a Jesús Rico de Verdú

a José Marhuenda per l’horta de dalt i a José Vidal, i per la de baix.

El 8 d’octubre es deixa nula l’obligatorietat de obtindre permís per a treballar els dies de festa. En temps de verema, sega, sembra i trilla.

També queda prohibit demanar almoina sense la papeleta firmada.

El 12 d’octubre es demana a l’ajuntament que habilite els fons necessaris per equipar al batallo de la guardia nacional de la vila d’armament i equip.

El 15 d’octubre davant les continues queixes sobre les desigualtats en els pesos i mesures del mercat, l’ajuntament acorda: «se les entregará su medida quedando la otra en el Ayto. y los que no lo cumplan se les multara con 20 reales de vellon, por la primera vez, y con 100 la segunda».

El 18 d’octubre s’acorda demanar al cura que la misa de l’alba la faça mes prompte, per a que els jornalers no arriben tard al tall.

El mateix dia es contesta a un ofici enviat pel Sr. governador sol.licitantn s’autoritze a l’abadesa del convent de caputxins d’Alacant per tal de demanar almoina en la vila i camp.

la resposta que copien literal dona idea de les relacions entre el poder i un sector de l’esgléssia. » En cuya vista y atendiendo este ayuntamiento a la mala conducta obrada por los frailes i pordosieros en la epoca desgraciada del 1823 hasta la muerte del difunto Rey Fernando VII, y en atención al fuerte odio que este vecindario profesa a semejante clase de gentes, pues que sus sermones y doctrinas exasperan a la clase baja del pueblo, la que fanatizada y llena de supersticiones seguia servilmente sus consejos, que estos se dirigian, a encender la tea de la discordia, a dar por lícito el robo, siempre y cuando se verificaran contra aquellos que havian manifestado opiniones libres, y atendiendo a las sospechas que llevan contra si estos mendicantes, que regularmente son los mensageros de los enemigos del trono actual, de que por desgracia tenemos tantos ejemplos y a fin de evitar cualquiera conveniencia contra la persona del hermano que presentó el oficio, en vista de las anteriores escusas alegadas por este ayto. Acordamos : se retire la licencia concedida por el Sr. presidente al expresado hermano para la cuestación y se de cuenta al sr. governador civil de esta provincia con testimonio de este cabildo para su conocimineto.»

El 22 d’octubre sén havien anat tots els frares del convent de caputxins es mana li donen les claus al sr. cura de la parrouqia.

El 29 d’octubre s’ordena que baixen 12 llits del convent a l´hospital el qual es troba en la més absoluta desidia.

El 30 d’octubre en vista de que no volen donar les claus del cnovent s’ordena vaja el comandant i les retire i les entregue al sr. cura de la parroquia.

També que hi ha abusos en el cobrament d’impostos als venedors de carn, i es fixa d’ara en davant le seguents taxes:»

«Por cada cabeza y pierna de macho 2 reales de vellon, por los de carnero 16 dineros, por cada asadura de macho o carnero 12 dineros, y 3 de la entre teta».

Un ofici sobre el correu que ve de Valencia a Montfort, que s’arreplegue en Monòver i se li pague al repartidor.

El 3 de Novembre s’acorda costejar la costura de sis pantalons de pany d’Alcoi per tal d’equipar a alguns menbres de la companyia de tiradors del batalló de la guardia nacional, que tenia que exixir cap a la Font de La Figuera, i fa molt fred.

El 17 de novembre es nomena estanquer de la Reial Hisenda a Josep Maestre de Marin en substitució de Giner Blanes.

El 13 de desembre una ordenança prohibint el contraband.

El 19 de desembre es nomenen depositaris de les contribucions als srs. Tomás Pérez Verdú, Antoliano Pérez, i Pablo Verdú Pérez.

El 21 de desembre cavien al porter del mercat per abusos en el cobrament d’impostos als venedors de peix i tonyina, els quals han deixat de venir a la vila, amb el consigüent perjuit.

Es nomena a José Bonastre nou porter, i es fixa la taxa en 2 reals de Vellón per carga de peix, tonyina i bonítol.

També hi ha una sol.licitut de la hospitalessa per a poder demanar almoina en temps de verema i trilla. S’acorda ajudar amb 5 reals de vellon al més d’ajuda.

El 10 de gener de 1836 el rector no pod predicar en quaresma per que pateix atacs, i es nomena a Fco. Verdú i Albert, presbíter, D. Máximo Rico i Sabater, i Frai Juan Durà de l’ordre dels descals per a que trien un nou predicador.

El 17 una acta dient que en 1833 va faltar Pablo Brotons, notari de la vila, i que es va nomenar a Manuel Cabó d’Alcoi el qual no ha pres encara possessió. S’insta per a que ocupe la notaria o la deixe vacant.

El 3 de febrer un asumpte de pagaments de bules enviades des de Oriola.

El 8 de febrer que es publique un «bando» per a les eleccions a diputat.

El 9 es va llegir el reial decret i es van donar les vives d’ordenança, i van repicar les campanes, tambe se repartiren per les plaçes publiques acompanyats de la musica del batalló i piquet de la guradia nacional donant vives a la reina Isabel II i a sa reial mare.

El 12 de es convoca als majors contribuents;

Salvador Pérez i Mira, José Pérez Navarro, Pablo Pérez Verdú, Francisco Pérez y Mira, Antoliano Pérez, Estanislao Brotons, Pablo Verdú de Paya, José Payá de Brotons. Pio Pérez Mira, Francisco Maestre, Domiciano Verdú.

El 19 es realitza la votació i Antonio Poveda sustitueix a Salvador Pérez que es troba absent.

Surt triat per majoria: Miguel Ma. Pérez, advocat i procurador del comú de l’actual ajuntament. Segon va eixir Pablo Antonio Pérez i Mira. Primer tinent d’alcalde de l’ajuntament.

El 19 un ofici al sr. governador dient- li que el convent de caputxins es va construir a expenses de donacions particulars, i que es troba a extramurs de la vila, i que no es pot utilitzar per a caserna, hospital, presó, fàbrica o vivendes, ja que cap veí gastaría els seus diners en un lloc fòra de la vila. Que únicament aprofita per a l’esenyament públic i casa de beneficença, afegint-li un terreny que existeix al costat.

També que l’església s’utilitze per que fa molta falta per que la vila ha creixcut molt en població.

El 6 de març es nomena cobrador de les contribucions a Antonio Maestre de Martinez i se li paga 800 reals de vellon pel seu treball.

El 8 de març s’acorda obeir el manament de la reina reafirmant a Manuel Cabó d’Alcoi per a escrivà reial i notari de la vila i donant-li tots el privilegis.

El 11 es nomena depositari de les contribucions a Antolino Pérez per que l’anterior Tomás Pérez no pod ocuparse.

El 20 que es pague la lactancia dels nadons expòsits del fons de policia. També que es redueixca de 6 a 4 les companyies de la guardia nacional.

El 13 d’abril una reclamació des de Oriola per tal que es paguen les bules. El mateix dia es contesta que el depositari cobrador era Andreu Poveda i que al morir no va deixar comptes fets i per tant no se sap el que es deu.

En 1836 el 17 d’abril una carta de Miguel Ma. Pérez dient que esta malalt i que no pot anat a Alacant per a les elecions a diputats a corts.

El 18 d’abril es convoca als major contribuents per elegir un sustitut.

El 21 es nomena a José Pérez Payá, advocat i primer ajudant del batalló de la guardia nacional.

El 24 li paguen a Antonio Maestre 400 reals de vellon pel cobrament de contribucions i despeses de manutenció de pressoners.

El 9 de maig se li demanen comptes sobre cobrament de contribucions al comandant dels voluntaris realistes.

El 17 es nomenen a Antoliano Pérez, Antonio Maestre, i Vicent Peña. Assumpte de matricules sobre industries i comerç.

El 22 es mana que es redoble la vigilància. També es va donar ordre relativa al aprovisionament de sal, per a que el encarregat Antonio Maestre, en cas de que falte sal ho comunique al administrador general de la provincia.

El 22 de Juny sobre venda d’oli «Que se havia registrado el aceite para el consumo de este comun, que havia quedado a 16 quartos y medio cada libra, y teniendo en cuenta que a cada media libra corresponden 8 quartos y un maravedí; lo que no era posible y era precio que los tenderos cobrasen 8 cuartos y medio por cada media libra, quedando perjudicado el comun com 8 maravedis en cada media libra el que quedava a beneficio de los tenderos, pues era como si el registro se hubiera hecho a 17 quartos; Acordaron: Que vendan la mitat a 16 quartos y la otra a 17».

El 29 de Julio es fa un acta explicant el seguent:que es te noticia de que la facció comandada pel capitost Quiles es troba en la vila de Cabdet, a dues jornades de Monòver, i que la seua direcció es cap a aquesta provincia. Va ser indispensable movilitzar al batalló de la guardia nacional i autoritats de Sax i Villena per a operar simultàniament. La facció va continuar adelantant-se i el dia 27 es va situar en Villena, la guardia nacional d’aquest poble, la de Sax, Salines, Elda i Petrer, es van veure forçades a retirar-se a Monòver, -únic poble amurallat-per tal de traçar el pla de defensa, però al fer-ho tan precipitadament no va donar temps a les autoritats locals de cada poble a proveir de fons a les seues respectives guradies nacionals, quedant totes sota la tutela i manutenció de les de Monòver, les quals escriuen al governador demanant que envie fons o que diga d’on poden traure’ls. La resposta arriba deseguida i s’ordena que els batallons continuen movilitzats fins nova ordre, proveint-se els fons de qualsevol lloc, prometent el governador que els tornarà sense demora.

Per tant s’acorda que com els fons públics s’han tret del poble i s’han amagat en lloc segur per evitar que puga ser furtat pels facciosos, es tirarà ma de les persones acaudalades del poble ordenant que adelanten els diners en qualitat de reintegrament, i així poder sostindre a la força movilitzada. Es distribueix de la seguent manera:

Antoliano Pérez……..3.000 reals de vellon

Tomás Pérez…………2.000

Vicente Asensio, cura..3.000

Gaspar de Cañas……..1.000

Silvestre Brotons……1.000

Blai Ruiz…………..1.000

Tomás Poveda………..1.000

________

12.000

Que en el plaç de 6 hores li entreguen les dites quantitats a Pablo Antonio Pérez, i que si no ho fan o es retrasen serán responsables de les consequències.

L’1 d’agost un ofici del alcalde de Novelda justificant els motius de no haver-se celebrat les eleccions de dos diputats que no havien tret la majoria absoluta el dia 27 de juliol(presència del a facció entre Villena i Cabdet) i convocant als alcaldes d’aquest partit per als dies 31, 1 i 2 per a celebrarles. Li contesten que les suspenga fins que el governador ho decideixca.

En 1836 el 10 dagost avantçant-se a la majoria de pobles de la província, l’ajuntament presidit per Verdú, acata la Constitució de 1812. Que en Alacant s’ha proclamat la constitució i acorden que es publique, que s’ilumine el poble, i repiquen les campanes.

L’11 un informe dels regidors dient que el poble no vol pagar arbitris sobre articles de menjar, beure, i combustibles. Que es compensarà el déficit amb fons del padró i repartiment veinal.

També que es publique la Constitució de la Monarquia Espanyola de 1812 demà al finalitzar la misa major, i que estiguen presents els comandants d’armes de la guardia nacional, jutge de 1ª. instància, cura i clero.

El 12 tots reunits es van donar vives i es va legir a la població amb gran solemnitat al finalitzar la misa amb volteig de campanes, més tard es va formar a la plaça de la Malva on es va repetir la mateixa operació.

Sense data però lligat a l’acta anterior un ofici el governador d’Alacant alertant a Verdú sobre el comportament del governador d’Oriola i dient-li que avise si hi ha desordres.

El 9 d’agost Verdú envia una carta al comandant d’armes ordenant-li que movilitze a una companyia de tiradors i un altra del batalló de la guardia nacional, i que amb 20 cavalls s’en vaja cap a Elx per a reunirse amb les demés forces que marxaran sobre Oriola, i que si en arribar a Elx no els troba continue cap a Albatera.

El 15 escriu al governador i li diu que no te fons per que els va gastar tots quan la facció de Quiles, i que sols te fons per a socòrrer a la guardia nacional dos dies.

El 10 d’octubre un assumpte d’impostos amb la real hisenda de València

El 12 que en agraiment a Josep Fuster, actual agutzil, que ha demostrat una gran adhesió i fidelitat s´el deixa viure en la casa escorxador sense pagar cap lloguer i podra cobrar un quart per cada venedor que vinga a la vila els dies de mercat i els altres dies. Té l’obligació de fer els bans, netejar la casa consistorial, i plaça de la constitució, i es pod quedar el fem.

El 15 es nomena a Vicent Pina Alfardí ? recaptador del delme que es cobra per la collita de panís.

El 30 es nomena a Josep i el seu fill Pablo Escolano secretaris d’aquest ajuntament.

El 31 d’octubrer de 1836 Joaquin Verdú cessa com alcalde, i passa a ser regidor. El nou alcalde és Antonio Verdú.

Es nomena a Silvestre Verdú encarregat de revisar els càrrecs sobre armes, opinions polítiques i persones detingudes per l’anterior alcalde Joaquin Verdú. També i per tal de millorar l’ordre públic i tranquilitat es nomenen nous alcaldes de barri i diputats que deuran perseguir als malfactors.

Alcalde del barri 1er- Pedro Pasqual Segura i Joan Martí de Verdú

barri 2on- Gregorio Borrell i

Josep Corbí de Jaén

barri 3er- Avelino Poveda i

Josep Esteve

barri4art- JosepPérez i

Salvador Pomares

barri5é- Joan Vila Marcos i

Vicente ?

Alcalde de la Hermandad :Juan Maestre Tortosa

Diputats: Per Ubeda: Miquel Albert

per Madara: Andreu Sanchis

per La Romana: Joaquin Vidal

per Xinorla: Antonio Marhuenda

pel Collao: Josep Vidal de Pérez

per agutzil Major: Andru Alfonso de Vañón

per a depositaris dels fons de l’ajuntament: Antoliano Pérez, Pablo Verdú,

cobradors de contribucions: Antonio Maestre de Maestre.

També que done compte l’anterior ajuntament de les contribucions.

Que es vigile el mercat i la venda de carn i es posen les multes necessàries.

També s’ordena s’envien 130 fusils, una càrrega de guerra i una corneta a la ciutat d’Alacant.

Es nomena a Francisco Maestre jutge d’aigues, amb l’auxiliar Josep Martí per l’horta de dalt i Josep Vidal per la de baix, que cuidaran de la neteja, i conservació de les sèquies i canyeries que duen l’aigua a les fonts i regs de la vila.

El 2 novembre alguns veins dels barris 3er, 4art, i 5é van demanar poder obrir la porta tapiada del ex-convent de capuchins, per tal de poder celebrar la misa. L’ajuntament va acordar que si es presentava un home de confiança que es fera responsable del enderroc i col.locació d’una porta, i tenir sempre preparat algeps i material per tornar-la a tancar en cas de que s’ho manaren, accederia. Es va presentar Antonio Nebleza, home de garantia per a l’ajuntament, el qual es va obligar a tot i a obrir la porta pel mati i tancarla per la nit, així com a custodiar l’església.

També una sollicitut per a poder obrir algunes portes en la tanca que rodeja el poble per tal de poder eixir a l’horta amb més comoditat.

La resposta de l’ajuntamnet és que el poble esta tancat per por a un atac sorpresa per part de la facció de Gomez, el qual es troba en el cor de la serra de Monòver. Que no es poden obrir massa portes fins que Gómez s’haja allunyat.

De la mateixa manera i para concloure un millor tancament del poble es reparen i col.loque portes en les principals eixides, això és: La del camp, la de la Sènia, la de Paradetes, i la d’Alacant. S’encarrega al mestre fuster Espinosa dels treballs, i la supervisió al regidor Joaquin Verdú i Pérez.

En Març de 1837 i segons explica Pascual Madoz en el seu famós diccionari van ocorrer els seguents fets;

«Aunque en la expedición que hizo Forcadell á Orihuela á últimos de marzo de 1837 no se atrevió á atacar la v. de Monóvar, defendida entonces por una milicia entusiasta y unos hab. decididos por la causa de Isabel II y de la libertat. tuvo aquella que lamentar sin embargo la muerte de 6 de sus nacionales llamados Francisco Maestre, Mauricio Pérez, José Alfonso, Tomas Pérez, Joaquin Limorte y José Aguilar, con otro de Novelda, los cuales conducian varios presos a la c.de Alicante; y al estar en una pequeña altura a la vista de las fuerzas carlistas mandadas por Forcadell, creyeron que eran tropas de la reina y las vitorearon con entusiasmo; pero aquel error les causó la muerte, habiendo sido atacados por la caballeria enemiga que los acuchillo, quedando todos sin vida en el mismo sitio que ellos se proponian defender»

Respecte al comentari anterior, Antonio Sereix diu:

«Que se formó una columna de 5.000 infantes y 300 caballos que se concentró en Monóvar, pueblo patriota, encerrándose en sus muros, contribuyendo así a que la facción abandonase Orihuela»

«que haciendo algunas excepciones el pueblo de Orihuela es ignorante, es supersticioso, y, por que es ignorante y supersticioso, es servil y carlista; lo ha sido el año 20; lo ha sido en tiempo del absolutismo y lo es hoy más que nunca; pero se halla situado entre Alicante, Murcia y Monóvar, y no puede manifestar lo que quisiera…»

El 13 d’abril i de nou en les actes de l’ajuntament, podem llegir que a la facció de Forcadell es van unir els monovers

Benito Oncina casat amb Vidal, i Lorenzo Sanchis, escolà teòleg, resident en el col.legi de Sant Miquel d’Oriola, fill del difunt Lorenzo Vidal i Asunción Verdú. Als quals s’els va manar es presenten en el plaç de sis dies i s’adverteix als familiars de la greu responsabilitat que tenen.

El 23 d’abril s’acorda que els fons recollits pel clero i la guardia nacional per a la invicta Bilbao es destinen a socòrrer a les families -totes pobres-de de les víctimes monoveres de Forcadell.

El 30 de Juliol l’alcalde 1er Antonio Verdú entrega 17.180 reals de Vellón remitits pel governador i cap politic de la provincia en un solemne acte en la casa consistorial a les families dels martirs:

a Fca. Molera vda. de Mauricio Pérez amb dos fills i en cinta de 8 mesos 2.180 rv.

a Agueda Deltell vda de Antonio Aguilar amb set fills i en cinta de 7 mesos 3.340rv.

a Valentina Rubio vda. de Joaquin Limorti amb un fill i en cinta de 9 mesos 1.960rv.

a Remigia Poveda vda. de Eugenio Plaza amb un fill 1.730 rv.

a Vicenta Campos vda. de Andres Segura 1.500rv.

a Serafina Silvestre vda. de Pedro Gil amb dos fills 11.960

a Antonio Maestre i Josefa Maestre pares de Francisco, 1.500rv.

a Salvadora Corbí mare de Tomas Pérez 1.500rv.

Andreu Alfonso i Magdalena Vañon pares de Josep 1.500rv.

En 1838 és nomenat alcalde Pablo Verdú. Joaquim Verdú és nomenat regidor.

El 1839 és apartat de nou dels càrrecs de responsabilitat.

i perseguit de nou i desterrat a la seua finca del Fondó.

En 1841 Espartero convoca les eleccions per a l’1 de febrer i Verdú obté 5.125vots.»Joaquin Maria López optó por Valencia, le relevó el suplente Joaquim Verdú Pérez, abogado, de Monóvar.

El 20 de Juliol en companyia d’altres diputats va sometre a la deliberació del congrés de diputats un projecte de llei que destinaba els ingresos per taxes postals a la construcció d’una carretera entre Alacant i València al seu pas per Xàtiva i Alcoi.

En 1843 el 10 d’agost va naixer el més important dels seus nets, Arturo Albert Verdú, que anys després seria nomenat viceconsol a Esmirna. Era fill de Ceferino i de Juana Ma.

També en 1843 amb la caiguda d’Espartero es elegit diputat provincial i Diputat a Corts el abogado Joaquim Verdú. El 15 de septembre amb 8.628 vots d’un cens provincial de 18.781 dels quals van participar 12.392 és el diputat més votat de la província. Més tard, amb la validació del districte de Villena i Castalla va ocupar amb 8.897 el segon lloc darrere de Joaquin Maria López (9.200).

Tenim una carta del 12 de desembre del mateix any a la seua esposa Prudencia Payà des de Madrid donant-li instruccions sobre la venda de vi.

 En 1844 Pantaleon Boné i vint-i-tres progressistes més van ser afusellats per l’esquena al malecó del port d’Alacant. Un d’ells era el monover Josep Calpena i Peinado , sot-tinent de Milicia a Monòver.

En 1844 coincidint amb el pronunciament de Pantaleó Boné a Alacant, el govern de Gonzalez Bravo va decretar la presó d’un grup de progressistes destacats, residents a Madrid. Concretament el 31 de gener va ser detingut Joaquim Verdú amb set més. Un d’ells el famós Pasqual Madoz que escrivia «Señores redactores del Eco del Comercio: Son las siete de la mañana y se me conduce bastante enfermo a la cárcel. Nunca, lo confieso, tuve más orgullo que en este momento; inútil es que yo diga a mis amigos que mi conciencia está tranquila y que confundiré a los viles e infames calumniadores y daré una lección severa a mis perseguidores que son los enemigos de la libertad.»

Els presoners van recobrar la llibertat a primers d’abril.

El 1845 el 7 de juliol el jutge de primera instància de Madrid dicta un auto en el que «se les absuelve libremente y sin costas»

però apel.len a l’audiència de Madrid per tal que «se hagan las pertinentes declaraciones favorables a su buen nombre y para que puedan ser en tribunales de justicia perseguidos los miserables calumniadores, que han dado motivo o pretexto a la formación de estos autos»

Davant la sala tercera van fer ús de la paraula Pasqual Madoz, en nom de Joaquim verdú i Pérez, de Mamés Benedicto i d’ell mateix; Manuel Seijas Lozano ho va fer en els de Manuel Cortina, Juan Antonio Garnica i Joaquin Garrido, i el villenense Joaquin Maria López va dur la defensa de la seua pròpia causa començant la seua disertació amb les següents paraules: «que solo el maquiavelismo mas horroroso de una política destructora, sólo la inmoralidad más cínica y la ingratitud más pérfida han sido ocultos resortes de este malhadado proceso. ¡Amarga lección de la experiencia y de la historia!»

El 6 d’octubre una sentencia favorable els exculpava totalment

En 1855 el 1 de gener és nomenat alcalde de Monòver

Alcalde 1er: Joaquin Verdú i Pérez

regidors: Gaspar Rico, Tomás Garcia, Antonio Berenguer, José Vidal, León Deltell, Salvador Berenguer, Juan Corbí.

El 6 de gener s’aumenten els impostos.

Que s’habilite un presupost per erigir un monument a les víctimes de 1844.

El 11 un assumpte de venda de carn.

El 13 es renoven els celadors de barri i diputats per a major tranquilitat i impediment de robatori de fruits.

per al 1er: Tomás Picó i Josep Albert Poveda

2on: Juan Maria Paya i Josep Tendero

3er: Mariano Blanes de Martí i Joan Martí de Blanes

4at: Josep Mallebrera i Antonio Marhuenda Azorin

5é: Vicent Martinez de Vidal, Joan Vicent, Josep Sotorres de Romero, Pasqual Molina.

Per al Collao de Novelda: Joan Tomás i Alfonso,

auxiliar: Josep Ruiz de Alfonso, Vicente Marhuenda de Román

Joaquin Vidal de Alfonso.

per l’Alquebla: Josep Cerdà de Sanchis

aux: Fasutino Poveda de Vicent, Gaspar Rico, Antonio Monzó, Estanislao Marhuenda

per La Solana: Josep Peinado de Vidal

pel Fondó: Juan Poveda de Rico

aux: Pedro Pérez Verdú, Francisco Pérez i Albert, Josep Colonell

per les Canyades: Eugenio Paya Albert,

aux: Lorenzo Poveda, Francisco Berenguer, Josep Berenguer de Poveda,

per Xinorlet: Joaquin Brotons Rico,

aux:Francisco Rico Poveda, Juan Poveda de Rico.

per Madara: Benito Rico de Albert

per La Romana: Camilo Pastor de Vidal

aux: Lorenzo Gil, Mariano Pastor, Antonio Pastor de Vidal.

El 21 de gener : Que cada veí te que fer dues jornades de treballs per tal d’arreglar els camins del terme que les pluges han fet malbé. O bé pagar l’equivalent en diners.

Reunits els majors contribuents:

Luís Verdú, Joaquin Amoros, Pablo Verdú de Paya, Rafael Calpena, Josep Navarro de Marhuenda, Josep Pérez vdo. de Bermnabeu, marcial Verdú, Joaquin Pina, antimo Verdú, Ceferino albert, Manuel Amo de Vañon, Domiciano Verdú.

Acorden els impostos seguents:

per cada carro de 1 mula 19rv.

» » » » 2 mules 26rv.

3 » 32rv.

per cada 1 cavalleria major 10rv.

» » 2 cavalleries majors 14rv.

1 cavalleria menor 6rv.

2 cavalleries menors 10rv.

El 28 de gener, que s’avançen diners per les obres dels camins. Que es publique un ban prohibint als venedors de pa o tortes que alteren el preu previst. Que es revisen els pesos i mesures. Que es porte a efecte l ácord de l’anterior corporació sobre el enderoc del habitatges del ex-convent.

El 20 de Febrer després de escoltar l’informe de la comisió d’ornament públic, sobre la part del ex-convent que cau el l’hort i limítrof de les escoles d’instrucció primaria, i atenent al seu estat ruinós i el perill que comporta es demana permís al governador per a enderrodar-la.

El 22 es nomena cobrador de contribucions a José Hernadez amb el 1,5% de comissió. I es nomena depositàri a José Vidal Pérez.

El 27 es va presentar comptes de pressupostos de la Milicia Nacional.

El 1 de Març hi ha un informe de de la polica local sobre el coto en el qual es va observar la presència de gran quantitat de ramats, la qual cosa es roin per al creiximent dels pins. Es mana que vagen a altres monts. L’informe diu que així millorarà la qüalitat de la carn amb el consegüent benefici per al comú. Es delimita els nous pastos:

1er.-Des de la Moscarda al corral de Gregorio, i des de la Fontanella pel barranc ample a la vinya de dels hereus de Josep Sanchis.

2on.-Des de la Fontanella a l’Almorquí, i des del Reclot a Madara.

3er.-De l’Almorquí al terme de Pinós, i des de la Cavafria a la casa anomenada de Venturo.

4art.-De la senda que va a la Cavafria a la casa de Venturo en direcció als Alforins.

També que s’esporguen els pins per a facilitar el seu creiximent, i es fa responsables a Salvador Berenguer i Trinitario Ripoll, advertint-los que amb l’escusa de la neteja no es tallen pins jovens.

El 4 de Març la corporació a petició de la junta de instrucció primaria, va trobar molt encertat que s’habiliten dues habitacions decents en l’exconvent per als mestres abilitats, Tomas Rico i Pedro Sabater. S’aprova el presupost.

El 11 de Març es destinen 12.390 reals de velló per a la Milicia Nacional.

El 18 de Març s’aproven nous arbitris:

Per cada cànter de ví que un foraster extrega del terme 2 Per cada cànter d’aiguardent de 20graus………………….8

» » » 24 » …………………12

» » » 30 » …………………16

Per cada cànter de vinagre……………………………..2

Per cada arrova d’oli…………………………………12

Per cada barchilla de blat……………………………..4

» » » de ordi……………………………..2

» » » de sègol…………………………….3 Per cada arrova d’anís…………………………………8

» » » de comins………………………………6

» » » de figues i bacores seques……………….2

Per cada barchilla d’almela en corfa…………………….3

Per cada arrova de ?…………………………………18

» » » de sabó……………………………….12

Per cada cap de cabró o moltó………………………….16

» » » de ovella, cabra, cabrit o anyell……………8

Per cada porc menor de 6 arroves………………………..2

» » » major de 6 » ………………………..4

Per cada cavalleria major……………………………..10

» » » menor………………………………4

Per cada arrova de llenya……………………………0,17 Per cada pell curtida badana…………………………0,20

» » » » de cabreta……………………..0,40

Per cada carro nou menor……………………………….2

» » » » major……………………………….3

Per cada carro de lloses de la pedrera de una mula………..1

Per cada mula………………………………………0,17

Per cada carretó de bous……………………………….2

El 23 de març es convoque dues plaçes de peons caminers.

El 14 de setembre la corporació anuncia oficialment que Monòver es trobava lliure de la malatia del colera morbo asiàtic.

S’ordena que el diumenge després de la misa major es cante un solemne «Tedeum» en acció de gràcies al totpoderós per tan gran benefici.

També que ja es pot vendre carn de porc fresca, i també que es pod anar al femer a qualsevol hora quan l’adob dels camps així ho requereixca, amb la condició de que no es creue el poble amb el fem. La brossa es podra traure del poble des de les onze de la nit fins les cinq de la matinada.

Els metges facultatius, Antonio Gutierrez, Tomás Poveda, Gaspar Rico Melchor, José Martinez i Juan Bautista Albiac, declaren el cesament del colera.

El 23 de setembre Que les festes en honor de la mare de deu del remei es celebraran els pròxims dies 7, 8, i 9 del més d’octubre i sent facultat de l’ajuntament nomenar a un dels tres oradors es nomena al presbíter José Gàmez.

El 16 s’octubre es dona compte de que per culpa del còlera no s’ha pogut subastar l éspart de la Cavarrasa, i per tal de que no es perga s’arrenda a Josep Marin de Beltrà per la quantitat de 1.000 reals de velló. Haurà de collir-lo abans del 30 d’octubre, sempre que els veins no s’oposen. També s’autoritza a partir de demà que ja es pot collir el de la Safra i el dels alts de Roque Pérez.

El 30 es convoquen eleccions per a substituir a Antonio Verdú. També José Vidal i Pérez substitueix Tomás Pérez en el càrrec de dipositàri de l’ajuntament.

Així mateix es legeix una carta del governador de la provincia donant-li llicencia per 4 mesos a Joquin Verdú per a que es retire a sa casa i es puga recuperar de la seva «quebrantada» salut, i es nomena interí a Gaspar Rico, fins ara alcalde 2on. El 3 de febrer es renova la llicencia.

El 30 de març es torna a renovar.

En 1857 el 24 de gener, mor de pleuroneumonia seua esposa Prudencia Payá, tenia 60 anys. Va testar davant D. Silvestre Verdú, i va fer marmessors al seu consort i als seus fills polítics Antonio Pérez, i Ceferino Albert.

En 1857 es guardonat amb una medalla de plata en l’Exposició General de Madrid per uns vins presentats:

«Vino dulce, de color, de 1841; precio 80rs. cántaro.

—- —- – — de 1850; precio 60rs. cántaro.

—- —- – — de 1856; precio 24rs. cántaro.

—- fondellol, de 1811; precio 120rs. cántaro.

—- seco, de color, de 1846; precio 60rs. cántaro.

—- tinto de 1841; precio 80rs.cántaro.

Por esta colección y señaladamente por un vino generoso, color, abocado, aromático, sustancioso, muy bueno Medalla de plata»

En 1861 el 3 de Març forma part de la comisió de la junta provincial per a elborar el padró de riquesa pública.

Vivia en la plaça de la Malva 7.

En eixe any en el padró de riquesa pública Joaquim Verdú i Pérez, apareix com al 4art. major contribuent de Monòver. Exactament la quota per contribució directa és de 425 escuts, la de recàrrecs per contribució provincial i municipal es de 276 escuts.

Les propietats que declara son: 240 jornals, 5 cases(1 en Major, 2 en Trinquet, 1 en Sacristà, y 1 en Malva 7) 2 bodegues, (una d’elles en el carrer trinquet 17, avui Benjamin Palencia, el mateix lloc en que un servidor te la seua bodega, l’altra en Horts 36)1 fàbrica en Horts 36 duplicat. 6 cases de camp(2 en Corralet, 1 en Fondó, 3 en Canyada Roja) i 9 mules.

La terra la te dividida en: 2 jornals d’oliveres, 13 jornals de vinya de regadiu, 3 jornals de mallol de regadiu, 112 jornals de vinya de secà, 8 jornals de mallol de secà, 92 jornals de terra blanca, 6 jornals incults, una pinada en la Canyada Roja, 1 jornal de regadiu en l’hort de baix. 48 hores d’aigua del Safareig i 7 hores dels sobrants de les fonts.

En 1865 o 66 sembla que el general Prim va passar per Monòver hostajant-se en la finca que Joaquin Verdú tenia al Fondó, i jugant alguna partida de pilota als carrers de Monòver.

Eixa amistat va fer que dos anys després en 1868 es nomenara vice-consol a la ciutat turca d’Esmirna al net de Verdú, Artur Albert i Verdú.

Diu Azorin: «Don Juan Prim amigo personal de los liberales de Monóvar; Prim, pasando unos dias en el pueblo y jugando a la pelota en la calle; Prim que hace viceconsul de Smirna a un joven de la localidad; joven de atildada elegancia, que conserva su atildamiento hasta su postrimer instante»

En 1866 durant el manament de moderats i unionistes va ser acusat de conspirador juntament amb Tomás España (ex-alcalde) i Rafael Abad d’Alacant, Aurelià Ibarra Manzoni, d’Elx, i Fulgencio Gavilà de Dénia, empresonats tots al Castell de Santa Bàrbera d’Alacant durant «Un largo periodo de encierro«

D’aquell tancament es conserva el dietari d’Aurelià Ibarra, molt extens i minuciós: «Diario de mi prisión desde el dia 8 de Noviembre de 1866 al 21 de Mayo de 1867» «Al dia siguiente de estar yo en el castillo trajeron al Sr. Verdú de Monóvar»

«Aqui llevamos una vida monstruosa»(…)»Lo peor es la incertidumbre»

Dilluns 19 de novembre

«Verdú hapresentado la exposicion al fiscal»

Dimecres 28 de novembre

«Devuelven la causa para ampliarla»

Divendres 7 de novembre

«Notifican que se ha negado la solicitud a Verdú y Tomás»

Dimarts 11 de desembre

«Le dicen a Verdú que se ha pedido certificación de que pagó

la contribución anticipadamente»

Dimarts 18 de desembre

«han venido de visita dos amigos de Monóvar (…) el fiscal pide el sobreseimiento para Verdú (…) Ensayamos la comedia «Me conviene esa mujer»

Dijous 20 de desembre

«se toman varias fotos del grupo» (El fotogràf Mr. Planchard)

 Dilluns 24 de desembre

«vino el nieto del Sr. Verdú y me trae una cajita con tortas y pasas, y otras frioleras que me regala Tomás Román (…) Asistieron a la cena el nieto del Sr. Verdú(no Arturo) el Sr. Joaquim Verdú y Pérez(que no tomó nada ni se sentó a la mesa)»

Dimarts 25 de desembre

«Nos despierta una larga diana(…) Nos traen la noticia de la escarcelación del Sr. Verdú(…) Incluye tambien al Sr. Abad(…) les acompaño hasta el rastrillo, nos abrazamos y parte el carruaje que los llevaba(…) Antes de marcharse me manda el Sr. Verdú unos pastelitos de dulce»

Dimecres 30 de gener

«Pepica me anuncia que sube D. Joaquin Verdú y oigo que me llama, nos abrazamos y nos reunimos todos en la habitación de D. Tomás. Bajo a esta con Verdú hasta bastante tarde en que se bajan con la llave Albert y Bosc y lo despedimos fuera del rastrillo.»

Diumenge 3 de febrer

«Vino el señor Poveda, estuvimos largo tiempo paseando, me dijo que habia hablado con el fiscal y que tenia noticias pediria la absolución de la instrucción para D. Tomás, Gavilà , Abad y yo; y la absolución del cargo para Verdú.(La causa vino en el último tren de la noche anterior procedente de Valencia.)»

Dijous 7 de febrer

«Se vino en conocimineto que el fiscal pediria la absolución del cargo para Verdú»

Divendres 15 de Març

«Los recuerdos de las primeras noches han revivido entre nosotros a Verdú, y Abad, cuando estabamos todos reunidos.»

En 1868 el 21 de setembre va formar part de la constitució de la corporació provincial, el 30 va ser nomenat president de la Junta revolucionaria de Monòver i comandant de voluntaris. El testimoni del famós republica federalista Froilán Carvajal explica l’ambient d’eixe dia:

«Y desde Elda, dejando también constituida nuestra Junta republicana, pasamos a la villa de Monóvar a cumplir, además de nuestra misión politica, un deber de conciencia ineludible y grato: el de poner en libertad a uno de nuestros leales compañeros, cargado de hierro y sepultado en un inmundo clabozo, por habérnoslo cogido cuando nuestra fustrada intentona en Villena(…) Algunos amigos conociendo el gran riesgo que corriamos, salieron a nuestro encuentro y procuraron disuadirnos del propósito que ya teniamos hecho, asegurándonos que el juzgado y la corporación municipal, con una fuerza de cien plazas, armada y municionada en toda regla, habian ocupado los edificios mas fuertes y estratégicos y estaban esperándonos».

«No hicimos sin embargo caso alguno, y nuestra actitud resuelta y nuestro resuelto continente hizo que variaran por completo el de los que esperándonos estaban; tan por completo que, cuando nosotros principiábamos a tomar las disposiciones oportunas para entrar a viva fuerza, se nos vino a dar aviso que era todo innecesario, puesto que las autoridades y sus defensores habian hecho lo que los del Ayuntamiento de Petrel por la mañana».(Havien fugit per la porta falsa).

«Al llegar salió a recibirnos la mayor parte del pueblo, y, en él, entramos a la voz de ¡Viva el pueblo soberano! ¡Viva la República Federal!

Sacamos de la cárcel a nuestro compañero y, permaneciendo allí el tiempo preciso contramarchamos, sobre Sax…»

Froilán Carvajal que abans d’eixir d’Elda havia cremat un retrat de la Reina i s’havia endut seixanta-tres duros i set carabines, va ser afusellat a la ciutat d’Ibi el 8 d’octubre de 1869 al crit de ¡Viva la República Federal! El telegrama del govern manant la detenció de l’execució va arribar de Madrid 5 hores després.

El plenari de la junta revolucionària es va constituir el dia 6 d’octubre presidida per Joaquin Verdú seguit de Ciro Pérez. Verdú com a president de la junta revolucionària, (alcalde) va pendre algunes mesures dignes de recordar:

El 8 d’octubre: «A petición de Pedro Jaime Villalta que en el sitio preferente del local donde celebre sus sesiones se coloque un gran cuadro conmemorativo en el que con letras de oro se inscriban los nombres de los hijos de Monóvar que como D. José Verdú- Sarmiento– (tio de Joaquim Verdú), «D.Jacinto Tendero, D. José Calpena y Peinado (afusellat amb Pantaleó Boné al port d’Alacant) y otros han sido mártires de la libertad. Alrededor de los nombres se pondrá un lema que diga:- El municipio y pueblo de Monóvar a sus conciudadanos muertos en la defensa de la libertad- El que suscribe se ofrece a ejecutar el trabajo gratis y poner el oro y los colores que se gasten, además contribuye con lo que se designe para ayudar a comprar el marco y cristal del cuadro. Los concejales admiten las proposiciones se lo agradecen y advierten que para fijar los nombres de los hijos de este pueblo muertos por la libertad, cuenta con los representantes e individuos de los familiares de los mismos.«

El 16 d’octubre «Raimundo Berenguer habla de la necesidad de hacer el camino-en épocas anteriores propuesto- desde la fábrica de Juana Verdú Pérez, en la c/ de los Huertos hasta la safa de Julio, diciendo que era una mejora material y podía servir de ornato y paseo público, dándole al efecto las dimensiones de anchura conveniente y plantando árboles que lo hermoseen, y que servirá para facilitar el tránsito de esta villa al pueblo del Hondón de la Nieves y partidos rurales de La Romana, Zafra y Alquebla, que al estar propuesta la Iglesia del ex-convento Capuchinos como ayuda de Parroquia para conducir los cadáveres al cementerio precisamente lo han de ser por este camino. Los concejales acuerdan aceptarlo, para lo que se abre el expediente con objeto de acreditar su utilidad y al efecto se consulte con la J. Revo. por si merece su expropiación.»

«Arreglar a instancias de Raimundo Berenguer, los desperfectos del camino que ha de empalmar con el punto llamado el Matadero, bien expropiando el terreno o llegando a un acuerdo con su dueña Juana Verdú Pérez.»

«Para ejecutar los 2 proyectos nombrar una comisión compuesta por Raymundo Berenguer, Rafael Maluenda Calvo y Salvador Pina Gonzalvez.»

El 18 d’octubre «Se autoriza al ayuntamiento para arbitrar medios para llevar a efecto la construcción de nueva cañeria de agua potable, para la creación de una casa de asilo y para otras mejoras de utilidad y ornato público, valiéndose del producto del arriendo del esparto de los montes comunes y de las maderas y leños de los mismos y caso de creerlo dicha corporación conveniente contratar un empréstito con sujeción a las siguientes bases»:

1º- Contratar empréstito de 10.000 escudos

2º- Dividirlo en 1.000 acciones de 10 escudos al 5% anual

3º- Acciones a pagar por cuarta presente, avisando la municipalidad con 15 días de antelación

4º- La garantía será el producto del arriendo del esparto de los montes y maderas y despojos que resulten de la corta de pinos de dichos montes del común.

5º- No se cortará ningún pino que no tenga al menos 5 ? de circunferencia o 50 ? del suelo.

6º- Las acciones se irán amortizando según vayan ingresando en la caja los productores de los efectos indicados.

7º- La venta de madera se hará en pública licitación y en lotes de 25 reboltones y 50 vigas.

8º- Los despojos igual, en lotes de 2-20 quintales.

9º- El esparto se pondrá en arriendo por licitación según las bases que se vienen haciendo hasta la fecha.

10º La cantidad de 10.000 escudos, será la máxima que podrá contratar pudiendo hacerlo en cantidad inferior si con esta cree poder solventar los gastos.

1ºo- El Ayuntamiento fijará el término y plazos para amortizar el empréstito.

Y últimamente esta junta confía que este ayuntamiento con su reconocido celo cuidará de que todas estas operaciones se practiquen con la mayor legalidad, teniendo por norma la mejor administración como base de todo gobierno popular. Lo firma el 17.10.1868 Joaquín Verdú Pérez, su alcalde 1º de esta Villa»

«Tras leer las comunicaciones de la J.Rev. de 16 y 17.10.1868, y por unanimidad, después de una larga discusión, se autoriza al Ayuntamiento para la creación de una casa Asilo, construcción de la cañería que conduce las aguas a las fuentes públicas, y demás obras de utilidad y ornato público, arbitrando los recursos necesarios por los medios y condiciones expresadas en dichas comunicaciones. Por varios de los concurrentes se propone la venta de los montes del común para lo cual pidieron que el Ayuntamiento practique las gestiones oportunas.Lo firman: José Vidal, Francisco Tendero, Rafael Maluenda, Vicente Cabanes, Antonio Verdú, Joaquín Amo, Joaquín Verdú Pérez, Salvador Berenguer, Marcelino Pina, Arturo Cerdà, José Brotons, Silvestre Verdú, Juan Marhuenda, Ramón Poveda, José Verdú Rico, Vicente marhuenda, Adrián Verdú, Patricio Poveda, Juan Poveda, Fco. Amorós, León Deltell, Vicente Alfonso, Domiciano Verdú, Tomas Picó, José Pina, Silvestre Verdú, Antonio Pérez, Antoliano Pérez Mira, Pascual Molina, Joaquín Alfonso, Raimundo Berenguer, Pascual Albert, Juan García. De mano ajena: Fco. Sempere, Andrés Poveda, Felipe Esteve, Pascual Poveda, antonio Calpena, Juan Albert, Fco. Rico, Andrés Sanchís, Rafael Pérez, Florentino Poveda, Antonio Amat, Onofre Payà, José Poveda.

El 20 d’octubre «Preside Raimundo Berenguer y están citados los propietarios de los terrenos que se han de expropiar en el camino proyectado des de la casa fábrica de Doña Juana Verdú a la safa llamada de Julio; que acuden por sí o en representación. Tras leer el certificado del acta de 16.10.68 y puesto a discusión el pensamiento que encierra, unos acuerdan exponer su opinión hoy a las 16, Ramón Maestre Rico dijo que no estaba de acuerdo en la expropiación de los terrenos de su sobrina Lucía Rius Maestre de la que es cuidador, y en su consecuencia tampoco en que se abra el camino. José Cerdà Pérez dice que se hallaba conforme con la expropiación y también en ceder el terreno. El alcalde dice que no han venido, pese a estar citados Ceferino Albert, Juana Verdú, Remedios Pérez. En este estado se mandó suspender este acto para acordar este mismo día lo que corresponda. Como propietarios acuden: Ramón Maestre, José Cerdà Pérez, Cándido Pina por Blas Gran Antón, Pascual Rico Albert por Juana Rius Mira, Rafael Pérez Deltell.

El 9 de desembre «La comisión nombrada el 9.12.68 informa que en la carretera-acompañada del maestro de obras de la Villa Tomás Valero- ha observado en el puente o alcantarilla construida en el punto llamado barranco del soca que se encuentran algunas grietas, una de ellas de bastante consideración y creen ser la causa la mala construcción… y no haberse profundizado lo bastante los cimientos. Los concejales acuerdan informar así a la Diputación provincial. Para que la comisión encargada de la recepción del camino lo tenga presente»

El 1869 en gener es elegit diputat a les corts constituyents per sufragi universal en una candidatura Monàrquica encapçalada pel seu company de pressó Tomàs España, i forma part de la mesa de l´escrutini final el 29 de gener.

En 1873 contribueix amb 250ptes. a la formació de una força de «voluntarios de la república»

En 1874 els carlistes tornen per terres monoveres. El 10 de maig, un dels capitosts, l’il.licità Aznar es perseguit per Joaquin Arnal, comandant de la Guardia Civil de Monòver, el qual

informa al Ministre de la Guerra: «En el día de hoy, me he dirigido con la columna en dirección a Yecla, en cuyo término recibí aviso se hallaba, y, el camino, sorprendí a un grupo desarmado de cinco individuos de la partida, entre los que figuraban un sargento primero y un segundo, los que me dijeron que, disuelta la partida por el mismo cabecilla, acosado por la activa persecución que sufría, se hallaban en su mayor parte en el termino de Monóvar, titulado casas del señor. Me dirigí allí inmediatamente con la columna a mis ordenes reconociendo completamente los montes y barrancos que se encuentran en aquella dirección, haciendo prisioneros a un titulado álferez y otro individuo mas, los que me manifestaron, como los anteriores, que la facción había sido disuelta(…) queda, pues , disuelta la facción de Aznar…»

Un altre capitost carlista detingut a Monòver va ser Fuster, el 13 de juliol el comandant Arnal l’asetjà en una finca anomenada «Casa de l’Espasa» d’on van fugir en direcció al «Coto» prop de Pinós on van matar a tres rebels i en feren presoners sis més.

El 24 i 25 de setembre l’assot és el rebel Cucala i la seua tropa. «Con la actividad y pasmosa rapidez con que los carcundas ejecutan sus movimientos, descendieron al llano, penetrando en Petrel y Elda, donde han cobrado contribuciones, apaleado cruelmente a varios vecinos, violado a varias jóvenes y destrozado los aparatos telegráficos. De este punto trasladáronse con imperturbable tranquilidad a Monóvar, pueblo muy rico, que ha sido víctima de mayores atropellos y de escenas de barbarie. Han quemado la estación y el registro civil; han cobrado 12.000 duros; muerto al tratante de vinos Sr. Don Lorenzo Rico Satorres; se ha robado y destrozado con verdadero frenesí hasta que al fin, saciado su instinto destructor, salieron en dirección al Pinoso, llevándose unos 300 fusiles de los voluntarios, que cometieron la imprudencia de abandonarlos, cuando, de haber imitado a los de Aspe y Novelda, que se replegaron aquí, vista la inutilidad de la defensa, se hubiera podido salvar».

Diu Azorin:»Los carlistas; el cabecilla Cucala. Cucala, aterrorizando a los habitantes y depredando los caseríos.«

En 1878 és pels seus vins guardonat amb una medalla de plata en l’Exposició celebrada a París

En 1882 el 23 de desembre va morir a la edat de 87 anys de neumònia. Era vidu de Florentina Verdú, segons l’acta de defunció del dia 24 «murio ayer, no recibió ningún sacramento, su entierro fue general» els testimonis van ser Manuel Pérez i Gaspar Payà. Ho va certificar el cura Joaquim Ramón

No hem trobat ni la boda amb florentina ni la defunció d’aquesta, el que fa pensar que no era veina de Monòver.

Joaquin sols va tenir un germà que va sobreviure, Pablo Verdú Pérez, que es va casar amb Florentina Payà, germana de la seua dona Prudencia.

Van tindre 5 fills:

Eduvigis (09.09.1812- 08.08.1879 Congestió)

Pablo (30.10.1814)

Florentina(14.10.1816)

Celestina (25.05.1821)

Leonardo (07.11.1827)

Els altres germans van morir prematurament:

Josef Tadeo Verdú Pérez 6 de Maig de 1791

Josef Tadeo Verdú Pérez 20 de Julio de 1792

Eduarda Maria Bruna Verdú Pérez 9 d´octubre de 1793

Josef Tadeo Robert Verdú Pérez 8 de Juny de 1799

Josef Tadeo Juan 14 de febrer de 1801

El poble l’anomenava «Don Xoxim el Majorasgo»

Vivia en la plaça de La Malva no 7.

nota al peu de foto. de esquerra a dreta, primer Tomas España, segon assegut, Abad, tercer, Joaquim Verdú, quart més dalt Gavilà, cinqué assegut Aurelià Ibarra, sisé militar el governador Gimeno.

Avis Pares

___________________________________________________________

Joan Verdú Mira

Clara Pérez———Joan Verdú Pérez

JOAQUIN VERDU I PEREZ

Josep Pérez Navarro

Josefa Navarro——Josefa Pérez Navarro

___________________________________________________________

Sogres

___________________________________________________________

Josep Paya ——–Prudencia Paya Brotons

Angela Brotons—–

Fills:

Florentina Verdú Payá 14.03.1813

Juana Ma. Verdú Paya 13.06.1815

Demetrio Verdú Payá 09.03.1817

Prudencia Verdú Payá 17.01.1819

Aurora Verdú Payá 11.06.1820

Juan Verdú Mira(Avi patern)

Va morir el 9 deSept. de 1809

Va deixar 4.500 reales de vellon para obres pies.

Boda de Isidoro Verdú (son tio)y Fca. Pérez

5 de Octubre de 1791

Dos fills:

Isidoro Victoriano 02.11.1800

Susana Maria Clara 22.08.1802

boda dels Pares Juan Verdú y Josefa Pérez

15 de Maig de 1790

Naix un germa

Josef Tadeo Verdú Pérez

6 de Maig de 1791

naix un germa

Josef tadeo Verdú Pérez

20 de Julio de 1792

naix una germana

Eduarda Maria Bruna Verdú Pérez

9 d´octubre de 1793

naix un germa

Josef Tadeo Robert Verdú Pérez

8 de Juny de 1799

naix un germa

Josef Tadeo Juan

14 de febrer de 1801

Naixen cossins germans del pare

Josep Juan Verdú Verdú 1755

Juan Josep Verdú Verdú 17.01.1760

Joaquin Juan Josep Verdú Verdú 11.02.1766

fills de Josep i Maria Verdu Mira(germana del avi patern)

avis materns Joaquin Verdú i Maria Mira

Mes cossins germans del pare

Josefa Maria Verdú Verdú 5.04.1767

filla de Juan i Xaviera Verdú Mira(germana del avi matern)

avis materns Joaquin Verdú i Maria Mira

naix un germà del pare

Joaquin Silverio Josep 2.06.73

fill de Juan i Clara Pérez

Andreu Verdú-

¿ Joan Verdú-Agueda Reig

1666 Joan Verdú Reig-Magdalena Herrero

1700 Joaquin Verdú Herrero-Maria Mira

1726 Juan Verdú Mira-Clara Pérez Verdú

Juan Verdú Perez-Josefa Pérez Navarro

1795 JOAQUIN VERDU I PEREZ- Prudencia Paya

1815 Juana Maria Verdú Pérez-Ceferino Albert Ruiz

1843 Arturo Albert Verdú- Capelo

Albert Capelo- Herrero

Joaquin Albert Herrero- Emilia Amorós

1957 Joaquin Albert Amorós- Lola Corbi

Joaquin i Patricia Albert Corbí

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.