El llibres de Claveria. Rafael Poveda

Els libres de Claveria són els registres contables del funcionari municipal que tenia la responsabilitat dels pagaments en l’ajuntament. A Monòver es custodien a l’arxiu municipal en la secció de “Cuentas de propios y arbitiros, caja 724, sección 1 y 2″. Els més antics que es conserven són un volum que comprén el periode de 1652 a 1660 i un altre del 1687 a 1695 on falta la claveria completa dels anys 1692-93. Els dos estan integrament escrits en la nostra llengua. El tercer volum ja el trobem després del decret de Nova Planta, el qual òbviament apareix ja escrit en castellà. Els dos volums es troben sense tapes, en prou bon estat el primer i amb algunes taques d’humitat el segon que impedeixen la lectura en algunes pàgines. El paper és de bona qualitat amb filigranes ó marques d’aigua diverses en quaderns cosits en fil de cànem. La tinta, del tipus metàl.lic, ha esdevingut groguenca com a conseqüència de l’oxidació. Els dos volums són del mateix tamany, 31cm.d’alt per 22 d’ample. El primer té 202 pàgines i unes cartes de tamany 22cm x 14cm. cosides en el centre. El segon té 220 pàgines. Els dos estan escrits a una columna amb els enunciats de cada assentament escrits al marge esquerre.

De la lectura dels llibres de claveria es poden traure valuosíssimes conclusions de diferents tipus, lingüístic, polític i històric. El valencià no sols era viu en el poble baix, era l’idioma de la clase dominant, dels legisladors, dels prohoms de la vila. Des del punt de vista polític, la conclusió més important que es destrau és veure un Monòver absolutament articulat en l’antic regne des dels diferents braços de la generalitat. El vincle polític i econòmic amb València i el religiós amb Oriola marquen la vida quotidiana del poble. Les relacions amb Alacant es limiten al pur veïnatge, són les mateixes que amb Elx i Ontinyent. La part històrica és un allau generós de notícies inèdites, persones, oficis, fets, dades i dates. Gràcies a una lectura minuciosa podem conèixer els noms de les persones que van ocupar càrrechs més o menys importants com per exemple:

Els governadors:

  • Vicent Valera Junenda 1652-60
  • Jusep Valera 1687-1696
  • Els justícia: Gaspar Cerdà 1652-53
  • Roch Reig 1653-54
  • Vicent Cortés 1654-55
  • Thomàs Brotons. 1655-56
  • Joan Pérez. 1656-57
  • Miquel Pérez. 1657-58
  • Francés Mira. 1658-59
  • Damià Cortés. 1659-60
  • Andreu Verdú. 1660-61
  • Thomàs Rico 1687-88
  • Juan Verdú. 1688-89
  • Mauricio Sanches. 1689-90
  • Gaspar Rico de Damià. 1690-1691
  • Jusep Mira. 1691-92
  • Pau Mira. 1692-93
  • Alonso Sans. 1693-94
  • Juan Ochoua. 1694-95
  • Els jurats: Pere Ruiz, Miquel Pérez i Joseph Cerdà de Llorens. 1652-53
  • Andreu Cortés, Joan Rico de Ginés i Joseph Rico del familiar. 1653-54
  • Pau Cerdà, Joan Pérez i Gaspar Cerdà de Gaspar. 1654-55
  • Pere Ruiz, Vicent Cortés i Damià Rico. 1655-56
  • Pere Payà, Joan Gonsalbes major de dies, i Joan de Ochoua. 1656-57
  • Joan Verdú, Roch Reig i Damià Cortés. 1657-58
  • Francés Tortosa, Damià Rico de Damià i de Thomàs Brotons. 1658-59
  • Vicent Cortés, Miquel Gonsalbes i Joseph Rico del familiar. 1659-60
  • Damià Rico de Damià, Juseph Mira y Juan Sans de Alonso. 1687-88
  • Juan Ochoua, Gaspar Serdà y Miquel Hurtado. 1688-89
  • Isidoro Errero, Roch Reig y Pau Mira 1689-90
  • Juan Sans de Alonso, Thomàs Brotons menor, y Urbano Reig. 1691-92
  • Lluch Planelles, Juan Verdú y Juseph Brotons. 1692-93
  • Bernardo Tortosa, Joseph Ochoua y Juan Rico. 1693-1694
  • Roch Reig, Llorens Cerda y Francés Verdú. 1694-95

Els clavaris:

  • Francés Albert. 1652-53
  • Joseph Rico de Verduna. 1653-54
  • Llorens Tortosa. 1654-55
  • Alonso Sans. 1655-56
  • Antoni Brotons. 1656-57
  • Joan de Vera, menor de dies. 1657-58
  • Bernardo Tortosa. 1658-59
  • Vicent Blanes, major de dies. 1659-60
  • Francés Sans. 1687-88
  • Juan Ochoua. 1688-89
  • Thomàs Poveda. 1689-1990
  • Blai Reig. 1690-91
  • Francés Tortosa de Bernardo. 1691-92
  • Francés Tortosa. 1692-93
  • Vicent Errero. 1693-94
  • Diego Sanches 1994-95

Els síndics:

  • Francés Payà. 1652-56
  • i subsíndics Andreu Cortés. 1656-59
  • Francés Tortosa. 1659-60
  • Juan Rico 1686-89
  • Alonso Sans. 1689-93
  • Urbano Reig 1693

Els mustassafs:

  • Joan Verdú. 1654-55
  • Llorens Cerdà. 1657-58
  • Joan Gonsalbes. 1658-59
  • Gaspar Cerdà. 1659-60
  • Juan Sans. 1696

Els cirurgians:

  • Joan Guarinos de Elda. 1652-56
  • Batiste Bellido de Xixona.1656-59
  • Gaspar Hernàndez. 1659-60

Els doctors enmedicina:

  • Francico Gómez. 1651-58
  • Miquel Sanchís de Novelda 1658-60
  • Joachim Genesia 1687-91
  • Vicent Paià. 1691-92
  • Roch Peres. 1692-94
  • Vicent Guillem. 1694-95

Les comares:

  • Isabel Joan Gonsales, muller de Carlos Montoro. 1652-91
  • Isabel Montoro. 1691-95

Gràcies també a les anotacions del clavari podem descobrir noves dades:

De la presència i extinció de llobs:

No. 54 LLOBATINS.

De manament i provisió de Joan Verdú, Roch Reig i Damià Cortés, jurats de la vila de Monnòver, provexen que Joan de Vera, clavari, done i pague a Làzaro Tomàs, de la ciutat de Villena, llobero, tres lliures per una llichigada de llobatins à pres en lo terme de la present en la partida de La Solana de Salines, davall Pasquala, i que guarde la present datis Monnòver die XXVIII maii 1658. 3L.

Del rellotge i la seua procedència:

No. 46 RELONGE ASENTAR-LO.

De manament i provisió de Andreu Cortés, Joan Rico de Ginés i Joseph Rico, jurats de la vila de Monnòver, provexen que Joseph Rico de Verduna, clavari de dita vila, done i pague 12 lliures i catorze sous de moneda de València com semblans se han gastat en lo asentar lo relonge que dita vila à fabricat per a lo bon govern en les persones següents: Primo a Joan de Ochoua, obrer de vila, per sinch dies de son treball tres lliures. Ítem al mateix per un boltó per asentar la maça de ferro sis sous. Ítem per una finestra al mateix una lliura. Ítem al mateix per una somera que donà per a portar quatre camins algeps dos sous. Ítem a Lloís Martínez per dos dies que ajudà per a foradar la torre setze sous. Ítem per quatre cafisos de algeps per a obrar la dita caseta del relonge, tres a Blai Berenguer i a Isidoro Alonso una lliura. Ítem al mateix jurat Cortés per huit dies tingué al mestre que féu dit relonge i una cavalgadura portava per lo sustento de aquell tres lliures. Ítem a Francés Corbí, pintor, per lo pintar la mostra dos lliures quatre sous. Ítem a Mateu Aguir per fer la caxa o bastiment de la mostra, una altra finestra per a la caseta de dit relonge, uns garrons de fusta per a els contrapesos, un llestó per a la maça asentar aquella i la esfera i demés treballs quatre lliures deu sous. Ítem a Pau Jover per tres lliures donà a dit Corbí per a la cuberta de la insígnia de les hores tres sous. Ítem a Pere Miquel Molina per portar lo relonge des de Ontinent a Monnòver una lliura dotze sous. Ítem a Joan Almut per la fusta que dita vila à pres en lo bastiment del relonge dihuit sous, que tot fa dita suma, i que guarde la present datis Monnòver die XXX marcii 1654. 18L. 14S.

De la solidaritat dels monovers amb els pobles vehïns:

No. 18 PRESENT DELS MALALTS DE MONFORT.

De manament i provisió de Pau Cerdà, Joan Pérez i Gaspar Cerdà, jurats de la vila de Monnòver, provexen que Llorens Tortosa, clavari, done i pague a Pere Ruiz, administrador de la cisa, setze lliures onze sous per tans se an gastat en lo present que la present vila en vot de junta à embiat a la universitat de Monfort per a socorro dels pobres malalts, és a saber: quatre barcelles forment, catorze dotzenes ous, tres dotzenes d’aus, gallines i pollastres, trenta biscuits i dihuit lliures sucre i nou sous que se an donat a Francisco Alfaro i Francisco Cotillas i una mula per acompanyar al jurat present per a llevar-lo en 8 dels presents, i que guarde la present datis Monnòver die quo supra. 16L. 11S.

Els llibres de claveria, fins ara poc coneguts, van passar per mans d’anteriors investigadors. Sols hem trobat dues referències als llibres de claveria en publicacions anteriors. La més antiga és la de Luís Martínez Limorti, secretari de l’ajuntament que, durant alguns anys, va combinar la pintura i les lletres, amb alguns escrits en valencià en la revista de festes tot imitant l’estil de L’oncle Canyís sense arribar ni de bon tros a l’estil del binomi J. Amo – A. Martínez Ruiz. Limorti va fullejar els llibres pero mai els nomenà com a llibres de claveria. Els va utilitzar per a extraure unes poques notes que va incloure en un treball anomenat “Historia de Monóvar”, premiat per l’ajuntament en el concurs convocat en 1946 i diu així “En cuentas i presupuestos de 1655 vemos que se le abonan al mestre de catería Francéz Cambra los gastos de un viaje a Novelda, para tomar la planta y medida de la Iglesia que se quiere fabricar en Monòvar, y a Joachim Bernabeu de Carcagente, se le pagan 10 libras, por la planta y figura de la iglesia” ” En los presupuestos de 1655 a 1660 figuran consignaciones fijas para pagar a los mayordomos de San Juan y Santa Catalina, que allí le llaman unas veces Santa Catherina y otras Santa Catharina”. El fet que Limorti sols comente dades del 1655 em fa suposar que ja en 1946 havien desaparegut els llibres dels altres anys. També resulta més que curiós el comentari que fa sobre l’aspecte linguístic dels llibres: “Superando las dificultades que ofrece la lectura de estos documentos primitivos, hemos podido dar la copia de sus cartas fundamentales que va al final. Alguien había supuesto que estaban escritos en lengua lemosina, pero no hay tal. Los capitulos de la Señora de la villa (es referix a part de la Carta Puebla) estan escritos en castellano y las actas y cuentas en valenciano, con muchas palabras que en Monòvar han caido en desuso; pero que sin embargo, se conservan vivas en las regiones de Valencia y Cataluña en su mayor parte. Los amantes de la lengua valenciana pueden encontrar aquí palabras de mucho carácter. La dificultatd está en los caracteres, que, a primera vista, ofrecen mucho parecido con las escrituras árabes

L’altra referència als llibres de claveria és la de la doctora Remei Belando, que va utilitzar els llistats del repartiment de la taxa per a estudiar la demografia monovera.

Cap a final d’any esperem publicar aquest llibre en una nova col.leció municipal d’estudis i investigació.

 

Compartir


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>