ELS MISSALS DE SANTA BÀRBARA
Rafael Poveda
De l’escàs patrimoni que té l’ermita de Santa Bàrbara destacaria, per la seua antiguitat dos missals que estan custodiats en la minúscula sagristia que es troba en les espatlles de l’altar i que es comparteix amb la vivenda de l’ermità. Aquests dos llibres, que per ser anteriors a 1800 es consideren llibres antics, tenen un interès considerable per ser dels pocs elements que han sobreviscut a la barbàrie i l’espoliació que en general han patit els monuments religiosos.
Cap del dos llibres té marques o senyals que indiquen que pertanyien a Santa Bàrbara o que foren comprats per al culte de l´ermita, bé al contrari en un d’ells hi ha una anotació manuscrita que pot indicar que aquests llibres eren d´altre lloc i que en algun moment els van traslladar i els van deixar definitivament en Santa Bàrbara.
El primer volum és un «missal romà» en llatí dels típics utilitzats pels franciscans. De format foli major relligat en pell en prou bon estat de conservació. Presenta un gravat de Sant Francesc i va ésser editat en Venècia (Itàlia) en 1768 per Nicolau Pezzana, el qual va utilitzar el tipus Garamond en aquesta edició. Pezzana i més tard el seu fill Francesco van ser membres d’una de les més importants famílies d’impressors venecians i va imprimir també la Bíblia Sacra Vulgatae en 1742.
Manuscrit en la guarda apareix el següent text. «Dia 24 de Diciembre del año 1817 bendijo esta ermita del collado el licenciado Don Antonio Verdú, el señor Don Vicente Rodriguez cura de la parroquia del lugar de Salinas; y el dia 25, dia de la natividad de nuestro señor Jesucristo dijo la primera misa el padre franciscano Francisco Verdú predicador apostolico y morador en el real colegio de misioneros del Santo Espiritu de la regular observancia de San Francisco»
El segon volum és un «missal romà» oficialista en llatí. De format foli major relligat en pell en prou bon estat de conservació. Presenta un gravat al.legòric a la santa forma amb una custòdia voltada d’àngels encensaris i un calze. Va ser imprès en Anvers (Bèlgica) en 1725 per la vídua de Baltasar Moreto. Els Moreto Baltasar, Bertomeu i Joan, van ser els hereus i successors de Cristòfol Plantino, el més important impressor que els Països Baixos van donar en el segle XVI. Íntimament lligat a Felip II, va editar la famosa Bíblia Políglota d’Anvers.
Manuscrit al final de la portada posa «Compañia» el que podria significar que també pertanyia als franciscans.