UNA JOIA DE LA CARTOGRAFIA EN MONÒVER
El mapa «Valentiniae Regni…» de Abraham Ortelius, Anvers 1584.
Un dels poquissims exemplars que es conserven (Col.lecció de Manuel i Luís Vidal, Monòver)
En el 1570 publicà Abraham Ortelius( o Oertel) el Theatrum Orbis Terrarum, un atlas amb mapes de tots el paisos en el mateix estil i format, del qual es realitzaren més de quaranta edicions al llarg d’una trentena d´anys. Als Additamenta d’aquest atlas Ortelius figura el primer mapa del Valentiae Regni, olim contestanorum si Ptolomaeo, edetarum si plinio credimus typus, datat a Anvers el 1584. Ortelius escollia acuradament els seus col.laboradors i, possiblement, el que tingué a València fou Geroni Munyoç, catedràtic de la Universitat amb prestigi al món cientific internacional.
Aquest mapa de 1584 és de gran precisió i elegancia. No sols la costa sino també els rius s’hi troben molt ben traçats. El Regne de València hi apareix apaïsat, és a dir, amb el sud a l’esquerra. A la frontera ponentina del Regne està representat el sector Mosquerola-Ruviols, que en el segle XIII fou atribuït per Jaume I a València, el qual després passaria a Aragó. Com a tots els mapes del Regne de València anteriors al segle XIX, hi figura l’enclavament de Cabdet, vila valenciana aïllada en l’interior del Regne de Múrcia.
Belles orles envolten els títols, i completen l’ornamentació dues naus, una galera de vela llatina de tipus medieval i una caravel.la amb tres pals i dues veles quadrangulars, ja plenament reinaxentista. En la transcripció dels topònims valencians lliscaren nombroses errades. Gaspar Escolano ho censurava el 1510 amb excessiva acritud:
No es menor polilla en esta materia el escrivir por relaciones, como en nuestros dias le ha acontecido al curioso Abraham Ortelio, que en el mapa o tabla que , desde Flandes, ha sacado a luz del Reyno de Valencia en su Theatro Geográphico, ha desquiciado casi todos los pueblos de sus verdaderos sitios y nombres, y nos los presenta con otros tan diferentes , que de aqui a doscientos años, havrán de entrar en disputas los lectores, y hazer juycio de que huvo dos Reynos de Valencia: uno el que pinta abraham Ortelio, y otro el que realmente tenemos.(Gaspar Escolano Décadas de la Historia … 1661 I, VI, I, 3). Escolano, cal no silenciar-ho, també desfigurava els topònims valencians en castellanitzar-los.(Manuel Sanchis Guarner, obra completa-1 pag196. E.Climent editor 1976)
Ortelius, Abraham (Anvers 1527-1598) Nom llatinitzat d’Abarham Oertel (o Wortel), cartògraf i cosmògraf flamenc. Publicà un atles, Theatrum Orbis Terrarum(1570, primera edició i que s’anà repetint, amb inclussió de nous mapes, fins l’any 1612, que es publicà la darrera), que comprenia 53 planxes gravades en coure i acolorides a mà, realitzades amb la col.laboració de diversos cartògrafs i geògrafs.
Una secció d’aquest atlas inclou la hispaniae novae sive magnae, recens et vera descriptio, on figuren mapes del Regne de València i del Principat de Catalunya, i que va servir de base a d’altres cartògrafs a partir de 1580 i al llarg del segle XVII. Publicà també un Catalogus goegrapharum, d’un interés induptable per a la coneixença dels principals cartografs d’aquella època, i una gran quantitat de mapes de diverses contrades de la terra. Fou amic de Mercator, que estimulà en la seva tasca, i des del 1575 geògraf oficial a la cort de Felip II de Castella. Va escriure, entre altres obres, Synonymia geographica (1578), Parergon (1579) i Nomenclator Ptolemaicus ( 1584). (Gran enciclopedia catalana, vol. XVI, Ortelius.)
El Teatrum Orbis Terrarum, d’Abraham Oertel, amb titol Valentiniae Regni …. Va ser realitzat a una escala aproximadad de 12:640.OOO. Amb més de cinc cents topònims, encara que la transcripció no es correcta. Com a col.laboradors s’han barallat els noms de Jeroni Muñoz, Pere de Median i Ambrosi Morales, si bé qui hi figura com a tal a partir de 1603 és el preceptor de Felip II, Frederic Furió Ceriol. (Enciclopedia Valenciana vol.2 Cartografia)