Estanislao Brotons per Rafael Poveda

Estanislao Brotons va nàixer a Monòver el 29 de juliol de 1861. Els seus pares eren Gerardo Brotons Pérez i Magdalena Poveda Vidal, rics propietaris. Va tenir 5 germans Desamparados; Concha, Gerardo, Dolores, i Nicandro que va ser alcalde en 1900 i en 1910. Com la majoria dels fills de les famílies benestants del nostre poble va fer els primers estudis a Oriola, i més tard el 18 de Setembre de 1876 va obtenir el batxiller amb la màxima puntuació en la Universitat Literària de València. El 1 de novembre de 1879 va ingressar com a Cadet a l’Acadèmia d’Artilleria de Segòvia. Va ascendir a Tinent, el 22 de gener de 1884, i destinat al 10é Batalló d’Artilleria a Pie», de guarnició a Santa Cruz de Tenerife. A l’any següent va marxar com a cap d’un destacament, a la Península de Río de Oro, pera la construcció d’un fort. En 1891 ascendeix a Capità i es nomenat Ajudant del 9é Batalló de Plaça en la capital tinerfenya, on el 2 de febrer del mateix any es va casar amb Maria Rosa Ballester Martínez Ocampo amb la qual va tenir quatre fills Narcisa, Maria Rosa, Estanislao i Gerardo. Com a capità va efectuar treballs extraordinaris de fortificació i «artillado», pels quals va rebre la Creu de Primera Classe del Mèrit Militar, amb distintiu blanc. Per real decret de la presidència del Consell de Ministres de 16 de setembre de 1895 li va ser concedit el títol d’enginyer industrial. Al llarg de 44 anys de servei en l’Exèrcit, va tenir nombrosos càrrecs i destinacions en unitats, planes majors i parcs de l’arma d’Artilleria, tant a Santa Cruz de Tenerife com a Màlaga, Las Palmas de Gran Canària, Algesires, Granada i Cartagena, en les dos últimes con a Coronel, des de 1918 que havia ascendit. Va concloure el seu servei actiu com a Coronel cap de la Comandància Principal de l’Arma d’Artilleria a Santa Cruz de Tenerife, en l’any 1923, en el que va passar a la situació de reserva; i a la de retir en 1925. Per decret de 21 de gener de 1932, va ascendir a General de Brigada de l’Arma de Artilleria.

Després de cessar en el servei actiu de l’Exèrcit, va ocupar diversos càrrecs civils a Santa Cruz de Tenerife, entre ells el més important: President del Cabildo Insular de Tenerife des del 4 de febrer de 1924, fins el 19 de novembre de 1927. Com a mandatari va obtenir importants beneficis per a Tenerife, en matèria de ports, carreteres, i obres al sud de l’Illa, fins al punt de que al tornar d’un dels viatges a Madrid, on va fer una proposta sobre el reglament de règim administratiu de Canàries, contraria a la elaborada per Madrid, va ser rebut al port com un heroi amb coets i banda de música. També va ser professor de física i química, vocal de la junta provincial de d’instrucció pública de Canàries en 1908, i del consell directiu de la «Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Santa Cruz de Tenerife» en 1924. Vice-President accidental de la «Junta de Obras del Puerto» en 1925. President de la «Junta Provincial de la Lucha Antituberculosa de Tenerife» en 1926. Era Soci de la Sociedad Econòmica de Amic del País des del 10 de gener de 1894. També en aquest any l’Ajuntament de la capital li va donar el «Título de consideración y gratitud» pels seus serveis prestats amb motiu l’epidèmia de còlera.

Estava en possessió de la Creu de Primera Classe, abans nomenada, i de la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit Militar. De la Creu i de la Placa de la Reial i Militar Ordre de San Hermenegildo. De les Medalles de Alfons XIII; de Plata dels «Sitios de Zaragoza»; de Plata del Centenari de les Corts Constituents i «Sitio de Cádiz»; i de les de Plata del Centenari de la «Batalla del Puente de Sampayo» i la dels «Sitios de Girona», entre altres. L’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife en atenció a la seua tasca com a President del Cabildo Insular, li va dedicar un carrer de la capital.

Estanislao va morir a Santa Cruz de Tenerife el 15 de juliol de 1937.

Hem d’agrair de tot cor el retrobament providencial del seu net, Estanislao Brotons de Ascanio, Marqués de Santa Lucia, el qual, amb una gran generositat, ens ha procurat tota la informació i les fotografies per tal de que els monovers no oblidem a uns dels nostres personatges més singulars i desconeguts.

Rafael Poveda

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.