Gat per llebre

No esperava que haguera tant d’enrenou per l’article del mes passat. Sols era un escrit que intentava obrir un debat polític d’altura d’un tema que està al carrer i intentar aclarir les coses. Lamente que alguns amics s’ho hagen pres de manera personal. Faré tots els esforços per tal de que me tornen a saludar. La pregunta és: serem capaços de parlar de política amb un cert nivell sense descendre als inferns de l’insult i la desqualificació personal? Per la meua part així serà. Sincerament també ho espere d’alguns del aludits. D’altres en canvi serà difícil. Cada un té el seu estil, i mentre uns intentem aprofundir en les idees per arribar a conclusions lògiques, altres practiquen l’exabrupte.

Aquest abisme de fons i forma es pot trobar clarament evidenciat dins del projecte que el PSOE monover intenta presentar a la societat:

Per un costat Buendicho, el nou candidat de formes amables que intenta introduir en la opinió pública la sensació de que tot és meravellós i no hi ha cap problema. Ha reclutat alguna cara nova i un pes pesat de la nostra societat, Paco Picó, l’home que tots voldrien en la seua llista, moderat, sincer i format. Fins aquí fantàstic.

D’altre costat José Ginés, Serrello, secretari local del partit amb el control absolut de l’assemblea, del comité i de la llista electoral. Home de la vella escola, d’altres maneres, diguem-ne… més rústiques, més acostumat a les estridències verbals, per dir-lo d’una manera políticament correcta. Aquí la cosa comença a fallar.

Algú creu que dos móns tan diferents es poden posar d’acord?

De moment circulen pel poble versions ben diferents del que resultarà de l’experiment d’ajuntar antagonistes tan grans com Paco Picó i Serrello. Un dels arguments, el més conegut i utilitzat per els nouvinguts és aquell que recordàvem el més passat: -Quan triumfe el Buendi expulsaran a Serrello del poder-

Aquest discurs -meitat propaganda, meitat ingenuïtat- que l’entorn del candidat fa circular baix mànega, ha calat en alguns sectors de votants esperançats i voluntariosos. Fins i tot, alguns s’ho han arribat a creure com si d’un anatema es tractara i el fan servir sense voler acceptar la realitat d’una llista virtual que no representa les diferents corrents i sensibilitats del partit.

Però la possibilitat més probable per no dir segura, la solució que el PSOE prepara, la més inquietant i esgarrifadora, és la següent: si Buendicho guanya, Serrello serà alliberat pel nou alcalde i nomenat gerent de l’Ajuntament amb tots els il·limitats poders que això suposa. Es donarà l’esperpèntica situació de vore al secretari local del partit socialista instal·lat en la poltrona de l’alcaldia repartint favors i dictant-li al grup de govern la política a seguir. Quan arribe eixe dia vorem a Paco Picó anar-se’n a sa casa fart i decebut i amb ell a tots els electors beneïts que han caigut embelesats pel mirall. Cruel i paradoxal realitat.

En el fons ningú s’ha d’estranyar d’aquesta circumstància per que la persona que de veritat es presenta a les eleccions, l’autèntic candidat és Serrello, però com legalment no pot fer-ho perquè està inhabilitat per la justícia per prevaricar, ha posat un bon xic que li aguarde la cadira.

Una mirada senzilla dels darrers esdeveniments així ho avalen. Serrello fent de candidat en la premsa i contestant als altres candidats, dirigint els plenos des de el públic amb gesticulacions grotesques, prohibint-li a Buendi que acudira al debat del Rotary i un llarg etcètera que constata la suplantació obsessiva d’un per l’altre.

El frau democràtic que ens ve damunt si el PSOE triomfa no té precedents en la història política d’aquest poble, sols seria comparable a la moció de censura que aquest mateix personatge, José Ginés, va organitzar i liderar en 1992 contra el seu propi partit. En aquella ocasió es va exhibir com un mestre del transfuguisme d’anada i tornada. Ara intenta consagrar-se com a catedràtic de la simulació.

La veritat està en perill. Els votants de bona voluntat poden creure que voten una opció quan realment voten una altra. Gat per llebre.

Rafael Poveda