El poble ha parlat

El poble ha parlat mitjançant les urnes. El dia 25 els monovers van dir a qui volien d’alcalde i a qui volien en l’oposició. També van fer un gest consistent en recordar-li al vencedor que necessita un recolzament. Bàsicament el resultat és molt clar, però les conseqüències poden ser més complexes. Mentre els electors del nostre poble han determinat amb prou senzillesa que és el que volen, els polítics ens compliquen la vida amb especulacions estrambòtiques.

Ara els soferts monovers esperem amb il·lusió començar una nova etapa que hauria de consistir en la regeneració de les maneres de governar i exercir la oposició. En aquest moment quasi tot el món espera que els interessos generals primen sobre els particulars, que les coses que de veritat importen a la col·lectivitat estiguen per damunt de les misèries personals.

Seria molt mala cosa que alguns regidors electes creguen que l’ajuntament és una agència de col·locació temporal i que l’únic objectiu que es persegueix presentant-se a les eleccions és alliberar-se de la fàbrica, del bar o de l’atur. Espere que això no passe i tinguen clar que van a la casa gran a servir el poble i no servir-se d’ell.

Altres edils poden caure en la temptació messiànica de considerar-se indispensables o insubstituïbles.

Per això és tant important per a un polític fer-se autocrítica desprès de la batalla, sobretot si són d’esquerres. L’autocrítica és un dels principals manaments de l’ideari marxista i ho recorde aquí per si algú no ho sap o ho ha oblidat. Seria molt recomanable per alguns sotmetre’s a aquesta teràpia i analitzar perquè es perden les eleccions, perquè es guanyen o perquè senzillament t’ignoren. Un error típic de polítics mediocres és recrear-se en les adulacions posteriors a la victòria. Pitjor encara no assumir cap responsabilitat davant la derrota, una actitud molt socorrida que comença per rodejar-se de socis incondicionals, culpar als altres del fracàs i llançar-se a la desesperada a solucions extravagants on ofegar les penes i les frustracions.

Les temptacions del poder són sempre molt perilloses, però més encara quan els afectats són els veïns del teu poble, els impositors que cada any lliuren els seus eruos a la caixa del comú, i que, esperen un ús racional i honest dels recursos.

El monovers del 2003 ens mereixem un govern seriós que li done estabilitat a l’administració municipal. Estem cansats d’experiments rars. Així ho hem decidit amb les paperetes. Ara cadascú haurà de fer una bona defensa del seu programa i acceptar el paper que li toca. Seria una falta de respecte per a tots els monovers que els nostres regidors electes feren una interpretació personal i interessada dels resultats. Seria com burlar-se de la voluntat majoritària expressada en els passats comicis.

Si tots nosaltres ens juguem el futur del nostre poble en els següents 4 anys, els 17 regidors dels tres partits que han estat escollits pels votants es juguen moltes coses: el seu prestigi personal, els seu honor, la seua credibilitat i el seu futur com a polítics i com a ciutadans. Si repassem la història política de Monòver podrem trobar de tot: gent honorable i responsable en la seua majoria i alguna deshonra puntual. Se suposa que conforme passa el temps, cada vegada tindrem millors representants, o al menys així ho esperem, però no és suficient amb semblar-ho, hi ha que demostra-ho. El poble és molt savi i estarà vigilant el comportament de tots ells i en tot cas els demandarà sentit comú, seny i responsabilitat. Fa escassos dies els candidats prometien projectes i en base a eixes promeses i a la seua ideologia, han rebut els vots dels seus correligionaris. Ara, una vegada triats, torna la maleïda temptació del poder indiscriminat a costa de qualsevol preu. Malbaratar la confiança dels teus votants pot suposar una gran absència d’ètica personal, una traïció als valors representats i un menyspreu a la intel·ligència dels monovers, que no són ignorants i no van a consentir que els enganyen.

Crec que està prou clar, però si cal, serem més explícits més endavant.

Rafael Poveda