Introducció al libre Visites. Rafael Poveda

Introducció al llibre Visites

L’arxiu de l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Monòver es divideix en cinc grans apartats: els llibres de batejos, els de desposoris, els de mortuoris, els de fàbrica i els de visites. A banda es troben altres llibres com els d’arbres genealògics, llibres de confraries i llibres diversos de menor entitat. Els llibres de visites són col·leccions d’actes que els notaris alçaven quan el bisbe o algun delegat visitava la parròquia. Les visites s’efectuaven amb una periodicitat variable d’entre 5 i 10 anys. Pel que sembla aquestes visites aprofitaven per a reunir dades que permetrien més tard confeccionar les relacions sobre l’estat de les diòcesis. Els bisbes estaven obligats a enviar aquestes relacions al Papa de Roma en les anomenades visites «Ad Limina»

Els llibres de visites es troben, en general, en prou bon estat. Son de format foli, 30,5cm. x 21cm. de paper blanc-groguenc amb filigranes diverses i escuts de les fàbriques reials. Els quaderns estan cosits amb fil vegetal de cànem blanc o cotó i relligats en pergamí tipus borsa amb vetes tancadores de cotó vermell. Originàriament estaven escrits en tinta metàl·lica negra, però aquesta, a conseqüència del temps i l’ oxidació, ha derivat a sèpia fort. La cal·ligrafia és molt variada i depèn del notari però en general és humanística o itàlica, amb modalitat cursiva elegant en les capçaleres i més rodona al cos central del text i als marges. A la fi de la redacció de les visites, al costat de les signatures del bisbe i el notari, apareixen els segells dels bisbes, de paper gravat en sec, retallats en formes triangulars i ovalades, pegats i amb alguns fragment de cera. La datació de les visites comença en 1595, i és la primera i més antiga que es conserva. La llengua emprada en les dues primeres visites és el català, amb freqüents mots i paràgrafs en llatí i algun castellanisme. Sense que aparegua cap document indicador i sense cap motiu aparent a partir de la tercera visita en 1612 fins als nostres dies el castellà és la llengua utilitzada.

L’esquema de la redacció de les visites es repeteix quasi sistemàticament en les cinc que hem transcrit. Primer el redactor situa el lloc de la visita: Monòver, la data, el nom del bisbe, i la diòcesi a la qual pertany: Oriola. Després explica de l’arribada a l’església, les oracions, les benediccions, els càntics, la inspecció de les diferents parts del temple, la visita als altars, baptisteri, etc. A continuació inclou la revisió dels diferents llibres, baptisme, comptes de fàbrica i llibres de confraries. Al llarg de la visita el bisbe anava fent indicacions de tipus pràctic: reparar, construir, col·locar i de tipus moral sobre els costums i pràctiques dels fidels. Quasi sempre el manament anava acompanyat d’una amenaça monetària: «ordenà i manà sa senyoria sots pena de…» tant als curats com als jurats de la vila. Dins la rutina de la visita, el notari alçava acta o inventari dels bens continguts en l’església, anava enumerant i descrivint amb detall tant la roba com els objectes de valor. De vegades el bisbe feia visites fora de l’església, al fossar, a l’església vella, a alguna ermita etc.

Altra de les missions del bisbe en les visites eren les confirmacions dels joves fidels. Aquestes no sempre es feien durant la visita, de vegades el bisbe venia exclusivament a confirmar.

L’aportació històrica dels textos de les primeres visites és fonamental per a la comprensió del desenvolupament de la realitat cultural de Monòver. En primer lloc la cronologia dels fets, coincident amb l’expulsió dels moriscos, dóna bon compte de la condició majoritàriament musulmana de la població i de la seua posterior conversió cristiana més o menys forçada. Informa sobre la repressió religiosa dels nou convertits, amb clares advertències sobre el seu origen no cristià i la pertinença clandestina a les lleis de Mahoma.

Els conflictes relacionats amb oficis com soterrador, amortalladora, carnisser, i també amb els hàbits i costums de la població en les festes o vestimenta i en les relacions amb poder eclesiàstic i civil. La precisió i minuciositat de les descripcions dels inventaris dona també una idea de la riquesa o pobresa de la parròquia. Les notícies sobre la visita a l’església vella demostren l’existència d’una ubicació diferent a l’actual, qüestió inèdita fins ara.

Des del punt de vista lingüístic el document que publiquem és una font quasi il·limitada d’informació. L’onomàstica dels personatges que apareixen confirma el caràcter fronterer i de zona de repoblació de Monòver. Noms jueus, moriscos, castellans, aragonesos i majoritàriament catalans, es reuneixen al llarg dels textos. La toponímia, encara que escassa, també es refereix a llocs que encara perduren.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *