La qüestió de la virginitat al Petrer del 1700. Rafael Poveda

La qüestió de la virginitat al Petrer del 1700

En l’any 1993 treballava en l’arxiu notarial de Monòver a la recerca d’algun protocol notarial del meu poble anterior al Decret de Nova Planta. Cercava infructuosament algun document escrit en la nostra llengua per tal de delectar-me llegint la prosa del segle XVII i al mateix temps informant-me del noms del nostres avantpassats així com coses tan trivials -però per a mi curioses- com el valor de les cases, les terres o les vinyes. Curiosament l’arxiu monoverí no conté cap protocol del segle XVII de cap notari monover. Tots els protocols són posteriors, però per fortuna per a Petrer les velles i polsoses prestatgeries contenen un bon grapat de capbreus de notaris petrerins com Gil, Salazar, Burguño, o Montesinos. Llegint un dels toms del notari Baptiste Montesinos, vaig trobat relligat en mig de les actes notarial més comuns referides a les darreres voluntats, vendes etc. un breu document de dos planes que replegava un succés d’allò més estrany i alhora tan extraordinari que estic segur que difícilment trobarem res semblant en tot l’univers protocolari:

Any 1700 del protocol notarial de Baptiste Montesinos de Petrer. (Arxiu Notarial de Monòver)

Die VIIII Mensis novembris anno a nativitate Domini MDCC.

In Dei nomine. Amen. Noverint universi, atés y considerat que lo puntdeonor y crèdit sia la joia més estimable que en esta vida estimar se puixa, e perquè en ningun tems ni en ninguna manera ni a contrari dir, presumir ni pensar no es puixa, e com tota persona humana estiga tenguda a qualsevulla desgràcia, e infortúnio y a qualsevulla desgràcia que Déu nostre Senyor per sos alts e incompresibles juïns li té aparellat, e com suseí que en lo dia de air, huit dels corrents, a cosa de tres a quatre després de migdia, estant Catalina Maestre, filla de Juan y de Maria Brotons, cònjugues, de edad de dotse a tretse ayns, en la cassa de son oncle, Joseph Andreu, canterer de la present vila de Petrer, hon en lo estable de dita casa à-i una barraca al present cuberta de diferents rames y bastons, el qual dit Joseph Andreu o altre de la sua cassa li manaren a la dita Catalina Maestre, sa neboda, que muntàs a dita barraca a alcansar uns trastos; y al baixar de la qual, la dita Catalina Maestre, en menor edat, tingue y fonch Déu nostre senyor cervit tingués tal desgràcia que per son orofici i parts intactes se li ficàs un bastó. Y avent comensat a cridar y plorar la dita Catalina Maestre, acudí Maria Brotons, sa mare, y altres persones del veïnat; remediaren lo perill que entonses estava y vegeren eixir gran flucció de sanch. En continent la llevaren y chitaren en lo llit y cridaren al doctor Baltazar Alcaràs, el qual manà cridar serurgians per mèdits dels quals feren la primera cura y estancaren dita flucció de sanch. E com en tals cassos se requirixca per a prova y verificació authoritat de jutje, y una sumària informació de testimonis provant y verificant lo dit e infraescrit, lo qual no obstant, atenent que són pobres persones sos pares de la dita Catalina Maestre, attés lo qual, en lo dia de hui, datta del present, a cossa de les quatre després de mig dia, estant en presència del doctor Gaspar Maestre, prevere, rector de la parrochial de la present vila de Petrer, y de Baltazar Maeste, ciutadà, justícia de la present vila, y de mi, lo notari, y testimonis infrascrits, en la cassa y habitació de los dits sos pares de Catalina Maestre, posada y situada en la present vila de Petrer, lo dit Baltazar Alcaraz, doctor en Medicina, manà a Vicent Garrigós y Joseph Martines, serurgians de la present vila de Petrer, que miraren y regonegueren ab tota atensió la dita nafra feta en la forma dita en les parts ocultes de la dita Catalina Maestre, lo qual, y avén vist y regonegut los dits serurgians, y avén jurat a nostre senyor Déu, en virtut del qual jurament dihuen y declaren que avent regonegut a la dita Catalina Maestre y lo bastó o rama ab lo qual se nafra la dita Catalina Maestre, li entrà per son orofici envés a dins, y romp les túniques de son claustro, e que així o senten y coneixen y declaren en sa consiència sobre el jurament que feren prestat. De tot lo qual requirirem a mi, Battiste Montesinos, notari de la present vila de Petrer, en rebés acte públich per a memòria en lo esdevenidor; lo qual per mi, dit notari, fonch rebut en los lloch, dia, mes y any desús dit, en presència de los damunt dits, trobant-se presents per testimonis a dites cosses Juan Bernabeu, hermità, y Gines Bernabeu, llaurador, de Petrer habitadors.

 

Després d’un lectura ràpida i més tard acurada un arriba a la conclusió que tres-cents anys donen per a molt. Puc suposar l’aldarull que s’organitzaria en el veïnat quan la xiqueta en qüestió cridara pel dolor. Probablement l’avís el va donar ser el seu oncle Joseph Andreu, un humil terriser dels molts que hi havien a Petrer i que es guanyaven la vida al peu del torn modelant i després coent, càntirs, botijes i botijons. Imagine als pares, els humils Maestre-Brotons -persones pobres i sense recursos que vivien baix el castell- fent-se càrrec de la pobra xiqueta i cridant les veïnes més manifaseres per tal de prestar els primers auxilis a la noia. La magnitud de l’avalot no va tardar en arribar als oïts de Baltasar Maestre, que aleshores ocupava el càrrec de justícia, i que malgrat dir-se Maestre, cognom per altra banda molt abundant a Petrer, no estava emparentat amb la criatura sinó que pertanyia als Maestres rics, els que vivien enfront l’església. Després d’acudir a la casa, Balthasar va pensar que allò li venia gran i a més mai s’havia vist davant un fet com aquell i va decidir cridar el prevere, el seu cosí Gaspar Maestre per tal de que s’ocupara de posar ordre en un fet tan delicat. Aquestes coses les apanya millor un rector, va pensar. Després d’esglaiar-se al escoltar els fets de boca de Maria, la mare de la pobra Catalina, mossèn Gaspar va dir que no passava rés i que no calia organitzar tot aquell enrenou, però la insistència de Joan, el pare, en advertir-li de la gravetat de la ferida el va il·luminar i va decidir cridar el metge Baltasar Alcaràs i els dos ajudants que sempre li acompanyaven i que compaginaven les seues ocupacions de barbers, sagnadors, arranca queixals i menescals amb el no tan acreditat ofici de cirurgians. Després de tota aquella cercavila per la cambra de la nena i una vegada feta la comprovació ocular de les parts damnificades, els tres van constatar que allò no tenia solució. La preocupació del pare per guardar l’honor, per tal de que no hi hagueren comentaris equívocs, i probablement aconsellat per veïns i curioses va decidir cridar Baptiste Montesinos, notari, el qual vivia dels guanys que li deixaven les clàusules testamentàries, codicils, i últimes voluntats dels petrerins. Montesinos no va dubtar ni un moment com afrontar aquella fe. Calia sobretot demostrar i deixar clar per al futur que la pèrdua de la virginitat de Catalina havia estat un fet fortuït i no un acte deshonest. Havia que tenir en comte que aquella noia seria algun dia no molt lluny una fadrina casadora i hauria d’acudir al tàlem amb tota integritat.

Mentre tant el capvespre havia deixat pas a la nit. Els cresols il·luminaven tènuement l’interior de la casa. A la cambra, ja tranquil·la, Catalina dormia després d’un dia ple d’incomprensibles esdeveniments. Altres vegades quant jugant al corral de l’oncle Joseph s’havia fet sang o cremat amb els ramassos encara encesos del forn terrisser, ningú havia fet cap comentari, excepte sa mare, que la curava amb vinagre i sal. No podia comprendre el perquè de tot allò. Van tenir que passar alguns anys per a que aquella noia festejara i es casara amb totes les garanties d’integritat que el paperot de Montesinos acreditava.

Rafael Poveda

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.