Lluís Vidal, pintor por Rafael Poveda

Lluís Vidal, pintor

Sembla mentida que hagen passat 25 anys des de la mort de Luís Vidal. Ha passat el temps volant i ens trobem ara fent un humil homenatge al que segurament ha segut el pintor més important de Monòver. He pensat que mereixia un recordatori aquí al Veïnat i porte algunes setmanes rememorant les meues  vivències amb ell i deixant que els records brollaren fins emocionar-me. No pot ser d’altra manera, perquè Luís va ser amb Pepe Caneu, un dels íntims de mon pare, i gràcies a això vaig poder tractar-lo amb prou intimitat la segona meitat dels 70, justament els anys que jo despertava i creixia en mi la curiositat i l’interès per l’art i la cultura. Estrany era el dia que Luis no venia a la bodega. Del Palera, estudi on passava la major part del temps treballant, baixava passejant amb el cigar en la mà i entrava en el laboratori. Tenia Luís una activitat poc coneguda, quasi inèdita, que era la de corredor de comerç, i que li reportava alguns guanys extra participant en tractes de compra de vins que es realitzaven a la nostra empresa. Però allò no li entretenia molt i una vegada el tema estava clar, s’abocava a una conversa interesantíssima amb mon pare sobre pintura, música o literatura que a mi em semblava meravellosa i de la que procurava empapar-me com esponja nova.

Contava Luís que havia naixcut al carrer Bohuero en 1907, fill d’Andreu i Luisa, els seus pares eren agricultors benestants i el seu avi Juan, de malnom “Cabreta”, carlista conservador, propietari de terres i colliter de vi i oli.

Ben prompte, abans de complir els 10 anys va acudir Luis a l’acadèmia de pintura, que dirigia Juan Mallebrera “Llau” i en el 1927 dos pintures d’ell anomenades “mi gato” i “Blas Mira”, son exposades en l’Ajuntament de Monòver. La seua habilitat i sentit artístic van animar el seus pares que el van enviar a estudiar Belles Arts a San Fernando en Madrid, lloc on coneixeria a altres pintors com Zabaleta, Pedro Bueno i Enrique Cosín, un dels seus millors amics que el va seguir a Monòver on es va quedar fins la mort. En 1930 exposa en la sala Heraldo de Madrid la seua obra “Nadadora” que és adquirida pel doctor Marañón. També freqüenta la tertúlia del cafè de la Granja de Henar on Valle Inclán és el pontífex amb altres intel·lectuals com Luis de Oteiza, Salaverría, Gómez Moreno, Lafuente Ferrari y Jardiel Poncela. A primers dels 30 rep el títol de Professor de Dibuix i de Escultura i torna a Monòver. Per tal reunir diners per anar a París treballa de valent en el camp i en els moments de descans aprofita per a dibuixar i explicar a son pare i als jornalers aspectes sobre la filosofia de Schopenhauer, Ortega i Nietzche. ¡Imagineu-vos la cara que posaven quan els vaig dir que Déu havia mort!

Viatja a França i Itàlia i el començament de la guerra civil li agafa a Monòver. En 1937 es casa amb Salvadora Gil i s’incorpora a l’exèrcit republicà fins abril del 39 que torna al poble i realitza vàries escultures utilitzant de model el seu germà Andreu i la seua esposa. Més tard abandona definitivament l’escultura i es dedica plenament a la pintura perquè segons ell “em permet donar eixida al meu art de forma més ràpida i a més el color m’atrau enormement”.

En 1949 amb Peiró, Pepe Amorós, Luís Martínez Limorti i altres preparen la 1ª exposició de Pintura de Monòver i any rera any, atrauen firmes de l’altura de Vázquez Díaz, Cossío, Zabaleta, López Sánchez, Ortega Muñoz, Pérez Gil i Benjamín Palencia.

Als anys 60 Luís converteix el Palera en un centre creatiu i artístic on acudeixen multitud d’artistes i intel·lectuals i on ell exerceix d’ànima màter. Cap als 70 Luís Vidal exposa moltes vegades a Alacant i rep sota la seua influència una colla de joves pintors com Ramón Molina, Pepe Piqueras ó Daniel Gil. Però no sols fa de guia per a pintors novells, sinó que fa de pare intel·lectual del grup de Teatre Palera, obrint l’estudi a les novíssimes generacions i acollint i protegint les reunions de l’avantguarda monovera del moment amb Joan Serrano i Paco Corbí com a figures més destacades.

Tal i com han explicat el professor Piqueras i el pintor i escriptor Mario Rodríguez Ruiz, Luis Vidal va sobrepassar amplament l’estricte àmbit de la pintura. Home cult i llegit va ser clau i decisiu en la cultura local i va influir molt positivament en el pensament de la joventut.

Un bon homentage per Luís seria anar pensant en una ampla retrospectiva que honore a un dels nostres grans i enyorats monovers.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.