Manual de Consells del segle XVII

Manual de Consells del segle XVII

Rafael Poveda amb la col·laboració de Marcial Poveda

En 1609 el marqués de Caracena, lloctinent i capità general de València a instàncies del rei Felip III, va executar una ordre reial que deia: “he resuelto se saquen de esse reyno y de los de Castilla todos los moriscos que hay en ellos”. A partir d’aquell moment el nostre poble es va quedar pràcticament deshabitat, de fet el nombre de cristians vells que havia en relació als moriscos era molt baix. En 1611 es van atorgar el capítols de població en els quals es van establir els principis legals que a partir d’aquell moment regirien la vida política de Monòver. Sota l’atenta vigilància del governador, nomenat pel senyor de la vila, els monovers pertanyents a les principals famílies, accediren als càrrecs de justícia, jurats, mustassaf i sobresequier que eren els que conformaven el Consell de la vila. Aquesta assumpció de poders es feia cada any per rigorosa votació entre els vint principals prohoms del poble als quals s’anomenava insaculats. El síndic, que també formava part del consell, era vitalici. Aquestes reunions, equivalents als plens d’ara, tenien lloc en la Sala i els monovers fidels encara anomenem així la plaça central del nostre poble.

El notari escrivà de la Sala prenia bona nota de tot el que passava en aquells consells i anava formant uns llibres on quedaven escrites les coses que allí es tractaven per a “memòria en lo esdevenidor”. Aquestos volums custodiats en l’arxiu de la Sala rebien el nom de Manual de Consells.

Només es conserven els consells de 1611 a 1689. El segle XVIII falta completament, no sabem si perquè es va destruir o perquè es va expoliar i ara dorm en alguna prestatgeria particular. També tenim els que comprenen els anys de 1812 en avant.

Els Manuals de Consells del segle XVII són, per ser els més antics i estar escrits en la nostra llengua, els documents que ens han despertat més interés i els que hem transcrit íntegrament. Es tracta de dos volums, el primer (35cm. x 25cm. 302 folis) comença en 1611 amb els Capítols de Població, seguit d’una acta de 1620 i acaba en 1660. Està totalment manuscrit i relligat en tapes vermelles probablement de principis de segle. El segon, d’idèntiques mesures, (276 folis) s’inicia en 1660 i finalitza en 1689. Conserva les tapes originals de pergamí.

A banda de l’indubtable tresor lingüístic que representen, els Manuals de Consells juntament amb els Llibres de Claveria, constitueixen sens dubte la font històrica més important de Monòver, per això esperem que a principis de l’any que ve es publique aquesta obra en la col·lecció de la Biblioteca d’Estudis i Investigació. Hem extret una ínfima part que ara publiquem aquí. No calen massa explicacions, la elegància i bellesa del llenguatge és en si mateix més que suficient.

1611 “Luís de Arbisu, cavaller general procurador y batle y alcayt de la vila y baronia de Monnòver, y miser Ginés Pomares, doctor en drets de la vila de Elig, en nom de procuradors de sa excel·lència la senyora donya Anna de Portugal y Borja y Silva, princessa de Mélito, duquesa de Pastrana y Franca Vila, senyora de la dita vila y baronia de Monnòver, considerat que per asentar lo repartiment y sorts que se an de fer per a cent pobladors per egual parts de les ortes Major y de Chinosla, olivars y vinyes de regadiu y del secà y de l’aygua discorrent per la cèquia de dita vila de les fahenes que dexaren los moriscos que habitaven la dita vila…”

1620 Primer consell presidit per Francisco del Castillo Concha. Es proposa que vaja Pere Berenguer, síndic, a Madrid a suplicar a la duquessa de Pastrana, senyora de Monòver, i que se li donen onze reals cada dia per al viatge. Alonso López, Damià Rico i Ginés Rico de Joan, jurats, juren davant de Ginés Rico de Ginés, batlle, que “es miraran bé i fidelment en les coses de la vila”. També determinen que es “faça la festa de sant Joan y que·s gaste en pólvora y cohets y predicador y cantòria lo que convinga ordenadament”. Que es facen bancs per a l’església i que se li donen a Juan Dies, escrivà, deu lliures de salari. L’algutzil de l’impost de les sals demana 25 lliures de “pena per no haver manifestat totes les cases”. Alberto de Totsants és nomenat governador. Alonso Sans és triat mustassaf, Damià Cortés sobresequier i Joan Gonsalbes justícia.

1621 Es mana que “adoben el camí de les Penyetes”, que la carn que porten a matar a la carnisseria entre “viva y sana”, que el carnisser done “cabra lo mes de juny, joliol y agost y lo restant de l’any majó y tot lo any aja de matar dos moltons cada semana”, que “es facen dos forns de cals per adobar les fonts” .

1622 Es prohibeix traure blat i forment fora del terme per la “esterilitat del temps”.

1623 Manen que es faça la sèquia que va a la font de la Plaça pel carrer major.

1624 Manen que es faça una font “junt lo parador ostal ab la aygua que hix dels dos chorros de la font de la plaça de la església”. El mustassaf de Monòver es nega a anar a “refinar los pesos y mesures” a la vila d’Elda argumentant que Monòver no està sota la seua dependència.

1625 Ordenen que es faça un ” llavador” de l’aigua que sobra de les fonts.

1626 Es posa un impost sobre els fruits per a poder acabar la “torre de les campanes”.

1627 Paguen als mestres que han acabat el campanar amb deu cafisos de forment.

1628 Manen que es netegen els aljubs i les basses del Ziri, Canyada Roja i Solana.

1629 Es queixen perquè la vila està sense capellà. Determinen que vinga un frare franciscà d’Elda. Mor la duquessa de Pastrana.

1630 Prohibeixen que es creme més llenya en el forn del salitre sota pena de seixanta sous.

1631 Envien als prohoms a fitar les veredes, amprius i sendes de la vila.

1632 Li donen a la muller de Pere Vidal sis lliures de salari per ofici de comare.

1633 Els hereters de l’horta de baix es queixen perquè Xinorla es queda l’aigua de reg.

1634 Es dóna llicència per a plantar moreres, vinyes i ametllers.

1635 “que per la divina misericòrdia de Nostre Senyor Déu Jesuchrist tenim gran falta de aigua per lo qual convindrà molt fer pregàries ab processó a la Mare de Déu de l’Orito per a que pregue ab sos sants y a son fill preciós ens donen el rexiu del cel y lo que sia menester per a la salvació de nostres ànimes”.

1636 “(…) que arribaren lo Rei Pàixaro y els demés fadrins que e l’acompanyen per si els donàs llisènsia y la plaça per a poder ballar y fer la festa com se acostuma”.

1637 “com en la present vila y ha molts pobres malalts y tenen molta necessitat y que no tenen remei”.

1638 “(…) la llangosta per ço que es té notícia que comença a criar que ja saben lo dany que causa als blats y els gastos excesius que es fan”.

1639 Demanen dos soldats per cada cent cases per al “socorro” de la ciutat de Salses.

1640 “(…) que es serque persona benemèrita y entessa en dit offisi de sirurgià”.

1641 “(…) que tenen notísia serta que en los camps de la present vila entra molta llangosta forastera volant, la qual va talant los camps menjant-se los fruits de forma que, si Déu Nostre Senyor no ens mira ab ulls de misericòrdia, serà total rohïna de la present vila per a lo qual seria convenient fer professons de pregàries a Déu Nostre y per intelsesió de la senyora santa Caterina ens lliure d’este treball y es fasen conjurs,” ” y es diguen mises a la senyora santa Caterina per que ab sa intersesió Déu Nostre Senyor es tinga per content y alse la mà d’esta mala cuca de la llangosta y que es fasa una professó ab la beneïta santa al Pinós lo més prest que·s puga”

1642 Demanen soldats per a la defensa de Tortosa.

1643 Plet amb el marqués d’Oran, senyor de Monòver.

1644 Contracten a Vicent Corbí, doctor en medicina, per a que vinga a servir a la vila..

1645 “(…) que ninguna persona puga vendre tabaco ni aiguardent en pena de xixanta sous”

1646 Recomanat pel marqués, ve de Biar l’escrivà Joan Gutiérrez, autor del primer llibre de Claveria.

1647 Els jurats recorden a Geroni Martines que té obligació d’afaitar i sagnar.

1648 Pere Ruiz, avantpassat d’Azorín, demana que es pose quarantena en el Collado de Salines per “aver mal contagiós”

1649 “(…) com en dies pasats se tractà de fer los banchs de la plaça de pedra picada en vint lliures”

1650 S’imposa l’impost anomenat treta consistent en gravar totes les coses que entraren o exiren de la vila i son terme.

1651 La mala collita impedeix abastir el forner amb gran patiment per als pobres.

1652 “(…) s’ofereix a fer una ermita en lo alt de la Çamoa per a conjurador”. Vicent Valera, governador, se oferix a fer el quadro y retaule”

1653 Lluís Tordera venia les espardenyes a preus abusius i els jurats li manen aplique els mateixos preus que en els pobles veïns.

1654 “(…) que en gràcies del benifet y merced que an rebut per medi de la senyora del Remei y de sent Joan de donar-mos aigua, ab junta pasada es determinen es fes festa en la festa de mig de pasqua y que gaste la vila fins quinze lliures”.

1655 “(…) se féu visura de la iglésia la qual estava tan falsa la obra que per miracle de Nostre Senyor se sustentava (…) “(…)no hera de profit lo remendo de dita iglésia sinó que seria millor fer-la de nou y axí vingué a esta vila mestre Francés Cambra y a tantejar a on millor se podia fer més convenient y obra durable”.

1656 “(…) com Francés Tortosa ha sacat e il·lumenat un pou de aigua viva en lo terme de la present vila en la partida del Rodriguillo (…)”

1657 “(…) una carta de don Miquel Pasqual Rebolledo, comisari, ab la qual remeté dos soldats de a cavall muntat per a qu·estiguen aloxats en la present vila conforme fur del present regne”

1658 “(…) un acte de protest fet per sa merced y rebut per lo notari infrascrit dits dia, mes, any y en llengua bètica qu·és castellana”.

1659 “(…) que l’aygua que ve a les fonts ve molt bruta y de tan mala dispositió que pot causar algunes enfermetats y que es pot portar y pendre de la font de Chinorla a la part de tresmontana a hon estava lo abeurador y pendre la cuberta ab sèquia de argamasa de modo que vinga conservada y neta”.

1660 “(…) lo procurador fiscal à portat un procés criminal contra Joseph Martí, carniser, per la coltellada que pegà a Isabel Merlo, muller de Joseph Hernández , y que lo reo és pobre, sols se li à fet aprenció de dos caxes y una robeta”.

1661 Els veïns necessiten llavors per a sembrar i troben en la vila.

1662 “(…) que un arch de les bòvedes de la iglésia s·és ubert y que la clau de aquella à exit a fora pus de quatre dits y que avent-ho consultat sa merced del procurador general ab Pere Quintana, mestre de canteria, li à significat que dit arch està en grandíssim perill”

1663 “(…) que un sacerdot de Novelda que·s diu mossèn Joan Andrés, vendrà a dir dita misa onzena si lo retor y la present vila li donen la sacristia a més de la almoina”.

1664 “(…) a la súplica del doctor Llopis decreten y determinen en que no se li done salari niguno, sinó que, si vol estar, estiga segons lo primer concert qu·és ab casa franca y que se avinga per son conte ab los veïns”.

1665 Notícia sobre bandits: “que en pena de quatre mília lliures posàs y tanqués la partida de Ubeda trenta hòmens ab ses armes ab son cap de un lloctinent de justícia per a que regoneguesen los camins y demés puestos y que de allí no ixquesen fins tant altra orde tinguesen”.

1666 “(…) que per a portar dita aigua y fer nova la alcadufada se an de offerir grans gastos y per quant per esta vila pasen molts pasajers a Madrid y de altres parts es beuen la aigua y per ser poca ve a faltar”.

1667 “(…) que mosèn Joseph Madrigal, de la vila de Elda, se offerix a venir a tenir la escola dels chics y que dirà la misa onzena tots los dies de dumenges y festes ab que, a més de les 30 lliures de la escola, se li done més un salari competent”.

1668 “(…) que los terratinens del Pinós, fan molts plantats de almelers de amella, anous y altres frutals de càscara (…) lo que és en dany de tot lo comú axí dels cabanyers com demés llauradors”.

1669 “(…) en quant a un memorial que à posat la viuda de Sentandreu sobre que se li minore el deute en que fonch alcançat son fill per a la obra de la iglésia per quant aquell és mort”.

1670 “(…) fon nesesari el haver de venir a esta vila lo doctor Vicent Justino Berenguer, sobre l’averiguatió de la mort de Catalina Lorente, donsella, y que en dita venguda es gastà la villa 36 lliures”.

1671 “(…) donen poder als jurats que hui són o per temps seran que elegixquen puesto a hon se à de fabricar la dita obra y que porten la trasa per a la obra de Sala, llonja y presons y, portada, que la comuniquen ab alvanyils que sien mestres”.

1672 “Fonch proposat per dit síndich de que a sa senyoria del marqués mi senyor se li à de fer un regal”.

1673 “(…) de que la ermita del beneït sent Roch, està derrocada y que el obrer à enviat a dir que se aparelle diner y vendrà a obrar dita ermita, que es veja de a on se à de traure el diner”.

1674 “(…) lo doctor Vicent Justino Berenguer, à enviat a la present vila a frai Joseph Ajerce, religiós de sent Francés descals, per a que del sindicat de menys deutes que·s dehuen en dita vila a la excel·lentíssima duquessa de Alba se li done sent lliures per ajuda a la canosisasió de sent Pasqual Baylon”.

1675 “Fonch proposat de que Juan Pérez de Gaspar, en moltes ocasions à presentat memorial al present consell dient com és home de més de setanta anys y molt accidentat que tinguen per bé el present consell de jubilar-lo per a ofisi de dita vila.”

1676 “(…) que en la ciutat de Cartagena se declara haver mal de pesta y que en totes les viles y pobles sircunvehïns an tapiat y tancat los cantons y portals y que per la present vila se necesita de fer que són quatre portals que puguen pasar los carros, com són lo portal de dalt que va al camp, lo portal que va Alacant y portal del cantó de l’ospital y el portal que va prop lo forn de baix”.

1677 “que Francés Tortosa, depositari qui era de la treta de la present vila, és mort y à pasat de la present vida en l’altra y que s’ha de nomenar persona per a que sia depositari del diner que hixiria de les rendes de dita treta” .

1678 “(…) que Bernardo Corbí, boticari de la vila de Elda, à enviat a dir a la present vila que si gusten de avenir-lo per a les medisines que seran menester en dita vila”.

1679 “(…) que si els pareix, es fassa en la rambla de la Romana, en nostre terme, un pou per a abeurador als ganados de la present vila y que sia comú dels vehïns y herbajants”.

1680 “(…) que en uno dels capítols de la obra de la llonja y Sala diu que se aja de fer una escala per a pujar a dita llonja y que esta aja de ser castellana conforme a art”.

1681 Es nomena síndich Francés Tortosa.

1682 “(…) que lo retaule major del gloriós sent Juan de la parroquial iglésia de la present vila nesesita de dorar aquell per a que se siga la desènsia que se requerix y que per a d’assò, lo pare guardià del convent de la vila de Elda, tenint mà en alguns mestres doradors en la ciutat de Valènsia, per medi de aquell à vengut a dita present vila Pere Barbaroja, mestre dorador de dita ciutat y havent vist lo retaule ha fet capítols consernents per a dorar aquell y se consertà en trecentes-y-sinquanta lliures”.

1683 “(…) que per a lo bon govern de dita vila y per a que alguns malalts nesesitats que solaven en dita vila aja neu asegurada en dita vila en lo temps que és menester, que serà des del dia de sent Juan a sent Miquel y que per a poder asegurar el tenir este benifet en dita vila, importa que dita vila pague lo dret que es deu de dita neu a sa magestat”.

1684 “(…) de que lo pare Frai Joachim Alonso, qui dia la misa onsena en dita vila, és mort y pasat d’esta vida a l’altra y que és menester nomenar persona que la diga y que Mossèn Pere Alonso té hui de present a escola en dita vila y que és persona benemèrita per a exersir dit offisi y axí, si els par, se li done quaranta-sinch o sinquanta lliures ab la obligació de tenir la escola y dir la misa onzena”.

1685 “(…) de que lo any del contagi de 1676 es feren portals de la present vila y en lo carrer de l’ostal es féu, des de la cassa de Abdon Rico a la de Asensio Ortunyo, unes parets per a asentar les portes”.

1686 “(…) de que Francisco Tendero à acabat la obra de la cassa per a el carniser y que à portat lo dia de hui un memorial al present consell dient com à perdut en dita obra y que estimarà ses merceds se apiaden d’ell, que és un pobre ome, en favorir-lo en allò que seran servits”.

1687 “(…) de que lo camp de la present vila està en totes les partides de aquell ab molta llagosta y que ni à molta exida y no para de exir ab que és de total ruïna y perdissió per a dita vila (…) determinen de que, acudint en primer lloch a Déu Nostre Senyor y a la beneïta senta Catalina màrtir, patrona de dita vila y abogada nostra a títol de protesta de la plaga de la llagosta, voten y determinen de que es fassa la festa de la iglésia, sermó y professó per a que, per sa intersesió, mereixcam de sa divina magnanimitat el consuelo que demanem en tant gran aflictió en què es trobem de dita llagosta”.

1688 “(..) que el marqués mi senyor escriu una carta a la present villa en què dóna notísia com se à cassat”.

1689 “El capità Juseph Valera de la Carra, generós procurador general y batle de la present vila de Monnòver (…) “.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *