Presentació del llibre de Marian Díez «Sempre plou qun no hi ha escola» 29.11.02

Bon dia, moltes gràcies per haver vingut a la presentació d’este llibre

Es una gran sort comptar amb la complicitat del professor Vicent Beltrà, una persona que ha demostrat una gran estima pel nostre poble, no obstant va decidir exiliar-se, que no retirarse, des de  la seua Callosa d’Ensarrià (Callosa la bona) que diem aquí, fins a Munove, o per precisaro més a un idilic llogaret que va pertànyer fa poc més d’un segle al nostre terme. Vull referirme a Les Enzebres, un lloc idílic, una mena de Sangrilà, on el nostre amic, estem segurs, a trobat la felicitat.

Però si Munove l’ha recompensat amb una de les nostres joies mes estimades, ell no s’ha quedat curt perque des de la seua tasca com a professor de Filologia en la Universitat d’Alacant ha estat el preferit del alumnat, especialment dels estudiants de Munove, que sempre l’han qualificat de mestre i company.

Però ara no és el moment d’explicar el seu llarguissim i bril·liant curriculum. Entre altres coses perque ell no vol que ho diga, i jo li faré cas. Pero Vicent, si que em premetràs que diga una cosa que no crec que estiga escrita en la teua memoria de mèrits, i és la teua extraordinària capacitat per a les llengues i el que més ens agrada als teus amics, el teu domini de la fonètica. No m’extranya allò que me contava una de les teues alummnes, concretament Júlia Tortosa, que ara és a inglaterra, quan me dia: quan  Vicent Beltrà me va escoltar parlar me va endevinar que era de Munove!!!

Bé, anecdotes a  abanda, crec que Marian no podria haver fet millor tria per a que parlaren del seu llibre perque Vicent, no sols es un gran coneixedor del llenguatge sinó que també ho és de les pasions, dèries i manies que tenim els valencians, actituts més que particulars que apareixen meravellosament descrites en el llibre de Marian. Per tant a tu te toca expliar-lo i a nosaltres agrairt’ho.

Però abans de donar-li la paraula  a Vicent deixeume que diga quatre coses de Maria Antònia Diez Picó, que és com li diuen a la xica. Si a esta xica que  ens torna bojos a tots i que fa que aniguem darerre d’ella pa tots els puestos arrastrats per la seua empenta i simpatia. I estem avui aquí per acompanyar-la i animar-la a que no pare. Marian demostra un gran aguant i una gran fortalesa, sobretot hui, un dia realment aclaparador per ella, el día que presenta el seu primer llibre i el mateix dia que estrena la seua segona gran producció anomenada Els monòlegs de Marian. És admirable el gran esforç personal que fa i la gran energia que emplea en crear estos textos literaris que ens arriben cada setmana. I té mèrit per que darrere d’eixa careta de bona xica que sembla que estiga a punt de trencà el plo, s’amaga una dona valenta i punt descarada, i malgrat l’ambient hostil que la rodeja, le putades que li fan i les decepcionants actuacions d’una minoria, ahí està, més fresca que una rosa i disposada triomfar. No podia ser d’altra manera perque Marian, com diriem a Munove és de a dós gallons.

A més a més triat un gènere literari, l’humor, que requereix una especial habilitat i aguda inteligent-sia, just el que li falta a la colla de mediocres que intenten boicotejar-te per a desgràcia nostra i de la resta de la humanitat, els quals en una inmensisima majoria t’adorem.

S’ho vaig dir a un altre amic fa anys quan li presentava el seu llibre i to repetiré a tu ara. No fages cas dels censors, ells són efímers i tú eterna, perque quan ja no estigues aquí i el teu cos desparega irremediablement, la teua obra quedarà, i através d’ella te prolongaràs infinitament.

L’ únic mérit que tinc per estar aquí fent de telonero és ser el teu amic. Una joia preada que valore profundament i que estic segur que tots els que aquí estan presents també. Per tant, en nom de tots noslatres te conmine a que continues en la lluita diaria d’observar, escriure i publicar les coses que ens envolten en la vida. I que ho fases amb eixa gràcia i eixe descaro que sempre has demostrat en els teus escrits i actuacions.

No se si ho creuràs, però ajudes a molta gent a prendese la vida amb més calma, amb més distanciament,  i sobretot amb un somriure, que prou falta mos fa.