MONOVERS EN LA CORT DE DON JUAN. Rafael Poveda

MONOVERS EN LA CORT DE DON JUAN

La mort del comte de Barcelona, m’ha fet rememorar a un monover que encara que no el vaig conèixer, si que sentit parlar d’ell.

Francisco Bonmatí de Codecido va nàixer accidentalment al Fondó de les Neus i pertanyia a una família monovera acomodada. Son pare era metge en Monòver i sa mare Micaela era filla de Gregorio Codecido enginyer militar que tenia propietats al Belix, i al qual li dedicà Azorín unes ratlles en «Agenda» 1959.

Bonmatí es va llicenciar en medicina a Madrid, i es va casar amb Elia Montoya, una aristòcrata filla dels comtes de Casafuerte i neboda de la esposa del polític José Calvo Sotelo. Més tard va ocupar el càrrec de metge de la casa nacional de moneda i timbre.

Va ser redactor del diari ABC i cronista oficial de Madrid i premi «Castillo de Chiveli» atorgat per la Real Académia per uns articles publicats en el diari «La Nación». Va escriure el guió cinematogràfic: «Lola Montes» i tres més amb la col·laboració de José Maria Pemán: «Fuenteovejuna», «El Capitán de Loyola» i «El amor Brujo». Una dotzena de novel·les la majoria d’ambient costumista: «El ladrón de Clara Valverde» 1944, «El Navajazo» 1949, «Espérame siempre a las seis», «¿Por qué mientes?», «Nada más que una mujer», «Pilar»1939, «Los inseparables»1946, «Oro y Barro» 1952, «Recoletos 71» 1958, «Aquella noche…» i «Un esqueleto con careta» 1948. En aquesta última Bonmatí dedicà varies planes a Monòver i en to despectiu es va referir a la població de la següent manera: «Mujerucas y viejas desgreñadas tripudas, esperpénticas, venidas del aquelarre de las cuevas arrabaleras para gozar de la fiesta». Als joves del casino els va dedicar frases com «Y los pollastres y jovencitas del gallinero local» Tot això li va costar un seriós disgust una nit de festes de setembre en el ball del Casino de Monòver, on un grup de joves anomenats «Penya del Bote» (entre els quals es trobava mon pare) es van sentir ofesos i senyalats pel fragment de la novel·la i van fer una parodia disfressats de pollastres i rodejant la taula on es trobava Bonmatí i altres mandataris locals com don Silvino Navarro, don Hermelando Corbí i altres que va provocar un considerable escàndol. Al dia següent un dels adlàters va organitzar sense massa èxit una recollida de firmes per tal d’expulsar als provocadors i es va dirigir entre altres a don Manuel Linares el qual li va contestar que ell no firmava, per que si el seu fill Manuel (que havia mort feia poc) haguera viscut hauria estat implicat.

Tot aquesta situació no va impedir que dies després i previ advertiment als esvalotadors, les autoritats li dedicaren incomprensiblement una plaça en el poble, això sí la més diminuta. «Rinconada del escritor Francisco Bonmatí de Codecido»

A Bonmatí se’l recorda a Monòver per les seues estades estiuenques en la casa de camp i del carrer major, avui farmàcia de La Goletja. Conten que era molt presumit, que portava uns vestits espectaculars, colls durs, un bastó amb empunyadura de plata i dos gossos Dogos amb pedigrí certificat.

També va escriure Bonmatí «Leyendas y tradiciones españolas» i tres biografies: «La duquesa Cayetana de Alba» 1940, «Alfonso XIII y su época»1943, «Alfonso XIII el Rey enamorado de España» 1946, i «El príncipe Don Juan de España» 1938. Que és una biografia de Don Juan de Borbó amb moltes fotografies, entre les quals destaca una amb el Rey Alfonso XIII i altra amb Don Juan totes dues en la coberta del iot «Hidalga». Bonmatí va ser rebut diverses vegades pel propi Rei i per Don Juan, la primera en octubre de 1936 en l’hotel Excelsior-Galia de Milà, on Bonmatí li va contar amb tot detall la seua fugida per Alacant. Més tard en Novembre va acompanyar des de Roma a Milà a l’infant Don Jaime i segons explica al llibre va viure amb molta intimitat amb tota la família reial, fins i tot Bonmatí va ser l’encarregat d’enviar al general Franco la famosa carta on Don Juan s’oferia a lluitar en la marina.

Certa vegada en que Don Juan repartia ministeris entre els seus adeptes, tot esperant anar a Madrid, li va preguntar a Bonmatí que voldria ser, si ministre de cultura o de sanitat, i aquest últim va respondre: Jo, el que vull ser, és el millor novel·lista d’Espanya.

Don Francisco Pérez Verdú, em va contar que certa vegada Azorín fent referència a l’obra literària de Bonmatí va dir en to irònic que tenia futur, això si, quan vinguera Don Juan. Temps després van anar ell i Bonmatí a vore a Azorín al pis de Madrid. Quan van acabar la visita, ja en el carrer don Paco li va preguntar a Bonmatí que li havia paregut el mestre, Bonmatí amb la pedanteria que el caracteritzava li va contestar: ¡És un pobre home!.

Francisco Bonmatí de Codecido va morir en Madrid 1965.

En el Museu d’ Arts i oficis de Monòver existeix una biografia inèdita d’ aquest autor escrita per José Alfonso.

Ben pocs monovers es consideraven donjuanistes, sols una minoria en general il·lustrada ho era. La majoria de la gent tenia la visió oficial que el franquisme havia fabricat del comte de Barcelona. Altres per la seua condició republicana senzillament l’ignoraven. Algunes persones van acudir a Estoril no per que foren donjuanistes, sinó per que la visita s’incloïa en la ruta turística.

Rafael Poveda, 23 d’abril de 1993 (Publicat al Veïnat)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.