Mortuoris – Addenda

Portada del llibre: Sant Francesc d’Assís, Giotto i El Covent de Monòver. Ramon Molina Verdú, 1992. Oli sobre llenç.

 

Mortuoris – Addenda. Ajuntament de Monòver, 1998

En 1992 vaig publicar «Mortuoris». En aquest llibre vaig arreplegar les notícies considerades extraordinàries que apareixien en els llibres de defuncions de l’arxiu parroquial de Sant Joan Baptista de Monòver. En aquell moment l’arxiu es trobava en un estat prou deplorable i els únics llibres de mortuoris consultables eren els que començaven en 1636.

Per fortuna l’arxiu parroquial compta des de fa un any amb la valuosa i desinteressada direcció de la senyoreta Consol Payà i Amat, llicenciada en Geografia i Història. Fruit de l’exhaustiu estudi i catalogació del fons de l’arxiu, Consol Payà ha pogut recuperar fragments dels llibres de mortuoris anteriors a 1636. Apareixen com a miscel·lanis i no com a registres sagramentals individualitzats que és com s’han conservat la resta de registres a l’arxiu. El primer que ens trobem és un miscel·lani que conté registres de defuncions i de confirmats que comprèn des de 1593 a 1603, juntament amb una llista cobratòria de les despeses cobrades pel mestre Antoni Planes, per a la construcció de la torre de l’església. Ha estat catalogat amb la signatura 220-11. El segon miscel·lani comprèn registres de matrimonis des de 1601 a 1604 i de defuncions de 1619 a 1626 sota la signatura 220-10. Tots dos, amb les mateixes mesures (305 x 215 mm.) i sense coberta, presenten en general un estat de conservació acceptable malgrat que la humitat ha fet desaparèixer algunes parts que fan impossible transcriure algunes regestes. Estan escrits, indistintament, en valencià i castellà segons la procedència dels rectors. Un aspecte singular d’aquests textos és que recullen un gran nombre de noms i cognoms d’origen àrab dels nous convertits monovers, els quals van desaparèixer quasi totalment després de la seua expulsió en 1611. He posat per ordre cronològic els morts que apareixen desordenats. Aquest opuscle, per tant, s’ha de considerar com una addenda a «Mortuoris«. En aquesta ocasió- i a diferència de l’estudi anterior on sols vaig publicar una selecció- he transcrit la totalitat dels documents animat pel seu interès. He transcrit el text amb la major fidelitat possible. He regularitzat, d’acord amb la llengua moderna, les majúscules i minuscúles i també l’accentuació, la dièresi, els guionets i l’ús de punts i comes.

Rafael Poveda