(Monòver 1903 – Alacant 18.12.1942). Polític i escriptor. Es va llicenciar en Dret i va ser jutge a Olot. Després de militar en el partit socialista de Pablo Iglesias obté un escó per Alacant al congrés dels diputats. Home de confiança d’Indalecio Prieto i Largo Caballero, pertanyia a la branca més extremista del partit. En 1937 és nomenat governador civil de Madrid, càrrec que ocupà des de gener a juny. Organitzador de les indústries de guerra va ser secretari civil del Ministerio del Aire. Acabada la guerra va ser detingut i portat al camp de concentració de «Los Almendros» d’on va fugir. Després d’intentar sense èxit refugiar-se en la finca de Gabriel Miró, va arribar a Monòver, on va estar amagat fins el 25 d’octubre de 1941 data en que va ser descobert i denunciat. Al llarg del consell de guerra que va patir va ser acusat d’haver influït i controlat diverses brigades que actuaren en Madrid i Alacant fent «passejos», i d’haver intervingut en la detenció del general Governador Militar d’Alacant, entre altres coses. Comdemnat a mort va ser afusellat el 18 de desembre de 1942. S’ha conservat la darrera carta que va escriure hores abans de morir. També la misiva que Henry Helfant, ambaixador de EEUU en Espanya en 1937, li va enviar en abril de 1942, Va dirigir el periòdic «El Cronista» i va escriure en «Trabajo», des d’on polemitzà àgrament amb José Alfonso, el qual li retà des del conservador «Democracia». Fill de Francisco i nebot José. Germà de Francisco. Va pendre la Primera Comunió el dia 26 de maig de 1912.
Va publicar dos novel·les:
- Rapsodias vulgares. Caro Raggio. Madrid, 1926
- Rumbos de anunciación. Zeus. Madrid, 1931
Articles:
- El pueblecito y el vagabundo. La Cháchara, núm. 1, 14.11.1926
- Fascismo en Europa. Trabajo, maig 1933
