Ara fa vint anys

Ara fa vint anys que tinc vint anys, també fa vint anys que es va publicar el primer número del Veïnat. Encara recorde quan a finals d’Abril de 1979 vaig anar amb Joan Serrano a Elx a una impremta que havia per la part alta de la ciutat que es deia Durà a replegar els exemplars del número 0. Els vam dur amb el meu flamant 127 i els van descarregar en l’Ajuntament a boqueta nit. Estranyament plovia a cànters. Sota la atenta e inquisidora mirada del cap de la Policia Municipal, vam entrar els feixos de periòdics en la recepció. Sols feia uns mesos que armats amb un esprai negre i una trepa que havia fabricat Ramon Molina, li van fer dos pintades ben boniques a plena llum del dia en la façana del Palau Municipal que deien “Plaça la Sala”. En aquells dies encara presidia la sinistra placa grisa de “plaza del Caudillo” que avui en dia es conserva al Museu d’Arts i oficis. De sobra sabia aquell bravucó qui érem nosaltres i a que ens dedicaven feia quatre dies. Encara no he oblidat l’actitud amenaçadora d’aquell personatge. No m’estranya que els seus subordinats l’anomenaren molt descriptivament “Juan Lo Mato” sembla que sempre tenia la següent frase a la boca: !!!A ese lo mato yo!!!

Eren altres temps i altres circumstàncies. La relació entre les persones que fan ver aquells primers papers amb una barreja d’il·lusió i ingenuïtat eren molt diferents a les d’ara. Abondava el voluntarisme desinteressat, les ganes de canviar les coses i sobretot de subvertir l’ordre establert.

Recorde aquells primers Veïnats de tamany desmesurat. Al primer núm., en la primera portada, vaig publicar la primera foto de ma vida, les portes de l’Ajuntament que jo havia retratat dies abans amb la Contax, la mateixa màquina que encara gaste ara. També un menut anunci de la bodega que mon pare va accedir a insertar. Dins també havia més publicitat, Peiró promocionava uns pisos i Carlos Tortosa els marbres i granits. Un dibuix genial d’Enrique Vidal que representava un home llegint el periòdic a l’excusat ens convidava a visitar el magatzem de manises D’Donna. Un article del senador socialista Bevià explicava el significat del 25 d’abril i la pèrdua dels furs en la batalla d’Almansa. “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança” deien els valencians supervivents de la desfeta. “El mal s’aguanta” afegiria jo, a la vista de la situació actual.

Després seguiren molts més, alguns de ben divertits com la carta del jove Juanjo Alcaraz titulada “La Rondalla: Bacteria Nociva para los Coros i Danzas” en la qual l’autor es despatxava a gust amb els dirigents de la Rondalla i apuntava ja un gran estil àcid e incisiu.

Em vaig divertir molt fent fotos per al Veïnat. Una vegada vaig muntar a Santa Bàrbara a retratar a l’oncle Cavallero. Era el més exagerat -per no dir mentiròs- de Monòver. Em va recitar un repertori clàssic de fantasies. Destacaria aquella ben coneguda que sempre contava: “Havia tanta gent en la plaça de bous d’Alacant que van tindre que posar una filà de cadires dins del ruedo”.

Van passar els anys i el Veïnat va creuar el temps amb dalts i baixos. El van dirigir diverses persones de diferents criteris e ideologies. Va servir com a vehicle d’expressió lliure i també va patir la censura i la manipulació. Però amb les penes i les glòries, imposades per les pròpies misèries humanes, el Veïnat a resistit tot aquest temps coincident amb la democràcia. Sols per això mereix un respecte i una estima. Parle per mi i supose que també pels altres que ara col·laborem quan dic que no és el millor periòdic del món, però és el nostre. Si tinc la fortuna de viure vint anys més m’agradaria molt poder escriure alguna cosa al Veïnat. De paper o electrònic valdrà la pena.

Rafael Poveda

Una carta de Tonico Navarro

Rafael Poveda i Bernabé

 A la família Navarro que ha conservat
amb dignitat la memòria de Tonico.

Ara fa trenta anys de la mort de Tonico Navarro. Va nàixer a Monòver el 25 de febrer de 1912, fill dels monovers Vicent Navarro i Virtudes Marhuenda, va ser batejat pels seus familiars Enrique Garcia i Casta Navarro. Aquesta última amb el nom propi que li donà a ell i els seus el sobrenom Casta. Era d’ofici sabater i com la majoria de la seua generació va ser un autodidacte. Mirant els llibres que conserven els seus hereus vaig trobar un bon assortit d’autors de la generació del 98, novel·listes russos, francesos i també anarquistes. En el context dels anys trenta, es va afiliar a la Falange després de la mort de Calvo Sotelo. Era amic dels germans Caneu, sobretot de Tito Martínez Limorti amb el qual tocava en la banda de música. Més tard es va casar amb Concha Valera propietària d’un forn en el carrer Sant Joan. El 8 d’abril de 1939 esdevingué el primer alcalde de la postguerra, i va cessar el juny de 1941, i l’octubre del mateix any, tornà a la Sala com a primer tinent d’alcalde amb Carlos Tortosa.

Mon pare, tercer clarinet en “La Artística”, tenia a Tonico en bona estima i em contava que quan el feren alcalde es va crear la disjuntiva de si aquest havia de presidir la processó o tocar en la banda. Finalment, ell mateix, va decidir que havia d’eixir de músic, i a algunes persones que li recriminaren eixa decisió els va contestar amb certa ironia:

“Portar la vara d’alcalde ho pot fer qualsevol, però tocar la flauta no”,

mostrant així quin càrrec li mereixia més importància i el gran amor que sentia per la música i, particularment, per “La Artística”. La seua ideologia no li va impedir de relacionar-se i de formar-se musicalment amb un republicà lliurepensador més bé d’esquerres, com era el mestre xativí Daniel de Nueda i Llisiona, el qual tots el joves músics quasi idolatraven. Tant és així que va deixar un gran record a Monòver pel seu tarannà obert i la gran influència que va tenir sobre diverses generacions de músics. Tonico va morir en 1967 ara fa trenta anys.

Fa uns dies ma mare em va donar alguns papers més del seu arxiu. Entre els documents vaig trobar una carta, datada a València el 1954, escrita a màquina per Tonico Navarro. La carta, de la mateixa manera que una altra que tinc de J. Capilla Beltrán, absent també de Monòver, està adreçada a mon pare per a ser llegida en el “sopar del duro”, que era com anomenaven les vetllades literàries del Rolde.

L’interès d’aquesta carta, a banda dels comentaris històrics sobre fets o persones diverses és, sens dubte, el fet d’estar escrita en valencià. Segons em contava mon pare, i per notícies arreplegades més tard de roldistes encara vius, l’idioma d’ús col·loquial dels assistents era el valencià, però la llengua escrita i d’ús literari era el castellà.

Les col·laboracions amb el Rolde eren majoritàriament literàries i pictòriques. També la música ocupava una bona part de la temàtica d’aquelles tertúlies. Tal com m’explicava Pepe Artiaga, al Rolde no es parlava ni de política ni de religió. Aquesta autocensura inicial sembla que no va incomodar els membres diversos d’aquell cercle il·lustrat, i setmana rere setmana s’hi ajuntaven per a aportar un toc de color en la grisa immensitat dels temps que corrien. Tonico, amb les seues vivències, hi aportà els seus grans coneixements musicals.

Amb l’objecte de contribuir a una millor comprensió de l’ambient cultural del Monòver dels anys cinquanta, transcric l’esmentada carta de 1954, escrita per Tonico Navarro i adreçada a Salvador Poveda Luz. Confiem que aquest tipus de documentació vaja publicant-se, perquè estic segur que això ens permetrà tenir un millor coneixement del nostre passat.

En el moment de transcriure el document, he respectat en tot moment l’ortografia de l’autor, i només hi he regularitzat l’ús de l’accent, de les majúscules i minúscules, i he desfet les aglutinacions mitjançant bé l’ús de l’apòstrof, bé l’ús del guionet.

“A Salvador Poveda per a ser llegida en el Rolde

 València a 10 de desembre de 1954

Amics del Rolde Literari:

Bona nit: Com de costum seguim el mestre i jo pasechant totes les nits, después de sopar, per els carrés de València. Anit estiguérem en els Viveros, en casa del chardiner machor per a pasar una obra que teníem presa en cinta magnetofònica; mos acompañà el mestre ruso, pa que mos donara la sehua opinió del obra. La nit font molt entrentegua i se chitàrem a les tres del matí.

Però lo que me pasà anit fon ya definitiu. Daniel me portà una obra de un escritor castellonense, publicà en el trenta-nau per els peixcaós de Castelló de la Plana. Rigueu-se vosatros de Azorín y de tots els estilistes del castellà, no llechireu atra cosa com esta quan vo la envie. Yo acabí malalt, me fea mal el feche y el riñó, y casi em pug adormí en tota la nit. El títul de la obra és “Elenco y Obra del Unísono”.

Atra cosa: vos envie dos semblanses per a que es desifreu. Yo crec que estan clares. Diu la primera:

Te un tic nerviós al mirar

però pot sentir-se ufano,

que quant s’asenta al piano

es pot dir que el fa parlar

i val molt pa acompañar…

Que li pregunten a Iniesta¡

Una activitat és esta

de la que ell no està content…

Millor que el vera la chent

com a director de orquesta.

Atra

De bona presentasió,

alt i prim, de tipo fi,

sap tocar el violí

en cualitat i emosió

Seria hui un “Jaques Thibaud”

si la agradara estudiar,

però preferix chuar,

entre els chocs que estan en ús

li fastidia sols el “mus”

però se’l té que tragar.

Tindreu que reconeixe que esta faseta que yo estic arreplegant dels músics valencians és nova per a vosatros, deveu apuntar-me eixe tanto, pues el tinc ben mereixcut, per a que vegau que me ocupe von posaré un atre en el que, lo mateix el autor que el retratat, moriren ya. El autor és el mestre Asensi, el retratat el mestre Sosa, autor del pasodoble “Lo cant del valencià”, que en honor de la veritat devia de ser “Lo cant de l’alacantí”, pues el tema és de mosatros.

Diu aixina:

 

Molt xicotet,

molt cuc,

en cuan puga t’a fotut.

També vos achunte un programa dels conserts que esta semana que ve se donaran en Villa-nova de Castelló. Pa el dia catorse estic invitat yo i el director ruso, però yo no puc anar perquè el treball no u permitix. Pau per hui, amics, que tingau bona sopa esta nit y que tingau també bon tema per a discutir, perquè lo que toca a ganetes de menchar crec que el Señó velarà per tochs i les conservarem.

Bona nit a tochs.

Tonico Navarro

[Pd ] Ches, se me olvidava di-vos que en el periòdic Levante vach llechir que el Coro de Danses de Munove se avia clasificad en primer lloc. Me portà el periòdic Eduardo, y en este motiu se estigué parlant tota la nit del folclore monovero, que lo mateix Gomis que Daniel tenen molt estudiat. Daniel mos cantà la “jota monovera” que segons ell és la cansó que els hòmens canten quan estan en la hera batén. Li va sacà un gran partid a la dichosa melodia, que als demés els va agradà molt.

Dos semblanses més que en este moment m’anrecorde. La primera és de Pepe Alonso, profesor del Conservatori de piano i fabricant de les màquines de escriure “Regia”, home campechano i de un humor que dóna envecha; la segon és de Benlloch, el mestre espesialisat en solfeo.

 Sr. Pepe Alonso

Te més dinés que un torero

que els guañà fen aigua en vi

en els tems de guerra, y hui

se dedica a maquinero;

en octubre és pardalero

però mai a casat rés…

per no gastar-se dinés

no ha vollgut comprar chiquets

i s’apaña en dos gosets

que els cuida a cos de marqués.

 

Sr. Benlloch

Diu que és mestre de solfeo

però no li fasen cas,

no sap ni dur un compàs,

i està més sort que “Morfeo”

i no més llichs el T.B.O.

Cuan se organisa un sopar

a escote no pot entrar

per que se trau masa part

y mentres el queda fart

fa als comensals dechunar

Quan em vaig adreçar a la família Navarro, concretament a Reme, perquè em donara una bona foto de Tonico, em va ensenyar d’entremig dels llibres heretats de son pare un llibret menut manuscrit Titulat “Libro de Oro. El Tornillo“. El contingut són onze poemes de deu versos escrits en valencià i dedicats a diferents músics i que copie a continuació.

 Sr. Martínez

És el Dandy de la Peña,

y entre cares y barates

te un arsenal de corbates,

però que no les enseña;

és un mortal, que s’empeña

en viurer més de sent añs,

y degut als desengañs,

fa poca lliga en les dones

perquè no en troba de bones

¡Y és que els gusts son tan estrañs!

Sr. C. Goerlich

Als que poden menchar

pasa el temps fent-los dentetes,

però com guaña pesetes

tot se li pot perdonar;

en l’afisió de casar

no en tomba tres dalt d’un burro,

pués s’encontra en un apuro

en la escopeta a la cara

perquè may se li dispara…

y és que no lleva el seguro.

Sr. Forteza

Un ingeniero templat

amable y condesendent,

però te un inconvenient

que està molt enamorat.

La dona el te trastornat,

hia que vorer al pobret

quant le ensén el sigarret;

y és que el amor tot eu pot

igual t’afona en un clot

com te pucha a un Micalet.

Sr. J. Goerlich

Del President, ni parlar

per que és la alta jerarquia

del Tornillo, y sentiria

que es poguera molestar,

pues me te que solventar

la compra de una parsela,

y si no vaig en cautela

pot enfadar-se en rahó

y es pedria la ocasió

de fer una francachela.

Sr. Balaguer

Des de el regal de Malena

que no se li ha vist el pèl,

y és que ya no te la mel

de la Polaca colmena,

cuant pensa en ella la pena

que te, no el deixa alenar

y no la pot olvidar;

però el mal d’esta cuestió

és el que en esta ocasió

s’olvida hasta de pagar.

Sr. Barrera

Te el valor reconegut,

pués a pesar de la edat

ha fet el enamorat

lo millor que ha pogut

y al fi no hi ha res perdut

al acabar en be l’obra

perque la chent sap de sobra

que despues de ben pensat,

ell no s’havera casat

si no se li mor la sogra.

Sr. Daniel De Nueda

Director de bona fusta,

tan franch y tan expansiu

que tot lo que sap eu diu

y la fama que te és chusta,

ni el pentagrama li asusta

 

“porque no hay otro como él”

y aunque li dihuen Daniel

per la careta que fa,

en la batuta en la ma,

li pareix a Stan Laurel.

 

Gomis

Mentres no toca el fagot

sempre te el puro en la boca,

és home que no es sofoca

y pren cafè perquè pot,

te fama de tranquilot

com a cuentista és de talla,

la metàfora avasalla,

y diu les coses tan clares

que asusta moltes vegaes

perquè s’en ix de la ralla.

Sr. Pérez

És alegre y expansiu

les coses sinse fecasia

a vegaes li fan gràsia

perquè de no res se riu;

hia qui al vorel riures diu

per les contorsions que fa,

que un dia se quedarà

com el còmic de Benisa

que fent tant “La Carcallà”

que per fi es morí de risa.

Sr. Granero

Ell és viudo y com a tal

digué de tots els afectes,

aunque en tocant a defectes

dihuen que no està tan mal,

segons la veu cheneral

no envecha al resient casat,

pues s’encontra tan templat

que si el posarem proba

com qui la busca la troba

ne trobaria un grapat.

 

Cuadro de regalo

Falten a esta colecsió

la parella de Sor y Oca;

pues si el segon és un soca

el primer no te perdó.

Autor de la importació

del tornillo americà,

¿Quin informe donarà

quant escriga a l’Argentina?

¡Un tio que ha fet fuchina

deixant-mos en la estacà!

Prau

Un afer tèrbol al Monòver del segle XVIII: El robatori ocorregut a la casa de Felícia Ruiz, avantpassada d’Azorín.

Consol Payà i Amat

Rafael Poveda i Bernabé

A l’arxiu històric de la nostra parròquia, amb la signatura 233-56, es troba part d’un procés instruït en la Cúria Episcopal d’Oriola entre un dels preveres de l’església, Josep Ruiz1, avantpassat d’Azorín, i un frare del Convent de Caputxins de Monòver, fra Salvador d’Asp.

L’objecte d’aquest procés no és altre que el robatori de diners ocorregut a casa de Felícia Ruiz2– en l’actualitat Casa-Museu Azorín-, tia de Josep, i una de les dones més riques del poble, la qual és hereva d’un gran patrimoni ja que, a més de ser fadrina, és l’única supervivent dels set fills del matrimoni entre Tomàs Ruiz3 i Felícia Miralles, dels quals tan sols un és casat i la resta són fadrins4.

El doctor Josep Ruiz es querella davant fra Atanasi de Múrcia, pare provincial dels frares menors de sant Francesc, contra un predicador del convent de Monòver, fra Salvador d’Asp, al qual acusa d’haver robat diners de casa de sa tia, Felícia.

Fra Atanasi ordena que es faça una investigació de la qual resulta innocent l’acusat i remet el resultat a la Cúria d’Oriola perquè allí prengueren mesures respecte de Josep Ruiz, la qual cosa no hi va tindre efecte.

En l’any 1761 el doctor Ruiz reinicia els tràmits de la querella, per a la qual cosa el pare provincial ordena a fra Benet de Bocairent, guardià del convent de Monòver, que siga el representant de l’orde en la causa seguida a Oriola, nomenant-lo comissari d’aquesta i advocat defensor de fra Salvador, al qual la pròpia orde considera innocent, i per tant, el fet més important davant la Cúria consisteix en netejar i restaurar el bon nom dels caputxins.

Fra Benet recorre els tràmits fets per Josep Ruiz davant la Cúria i se li autoritza seguir amb la causa i prendre declaracions als testimonis, la qual cosa té lloc al convent de Monòver entre el 26 de Juny i 22 de Juliol de 1761.

Així doncs, la part del procés que ens ocupa és la instrucció del cas, és a dir, l’acte de reobertura de la investigació i els interrogatoris als testimonis, per als quals es nomena a fra Ubald d’Alzira notari apostòlic i actuari en aquestos.

 

Reconstrucció dels fets

Segons testimoniatge de Tomàs Ruiz i Tortosa5 sa tia el vol millorar en l’herència perquè no considera als altres germans, Ramon6 (rebesavi d’Azorín) i Josep, mereixedors del seu llegat. És per això que necessita algú que intercedesca per ell davant Felícia. Com en la parròquia està de prevere el seu germà Josep no pot contar amb el suport del rector i de la resta de residents ja que, aquestos, si intervingueren, ho farien a favor del seu germà i no d’ell. Per aquest motiu, es dirigeix al Convent de Caputxins i li demana al guardià, fra Benet de Bocairent, que siga ell qui li parle a sa tia, assegurant-li que si ho fa el convent rebrà un almoina de 100 o 200 lliures. Així doncs, és enviat a casa de Felícia Ruiz, fra Salvador d’Asp, el qual esdevé confessor de la senyora i a més a més porta les claus de totes les cambres de la casa -entre elles la famosa cambra dels diners-. Això no deu agradar a la resta dels nebots de Felícia, especialment a Josep, qui veu com el frare esdevé en administrador de la senyora en detriment d’ells. En aquest moment, a les primeries de 1760, és quan es produeix la desaparició dels diners i tothom senyala a fra Salvador d’Asp com a principal sospitós. Els nebots insten a mossèn Pau Cerdà7 perquè cride al frare i li reclame les claus. La qual cosa sols té èxit quan ho fa la màxima autoritat eclesiàstica local Tomàs Pérez i Guerau8. La notícia crea un gran aldarull entre la població que veu amb mals ulls als caputxins de tal manera que una criada arriba a dir que tots els que escolten missa amb el frare estan en pecat mortal perquè és un lladre. També el 13 d’abril del mateix any quan fra Salvador de Teruel recapta almoina a Elda a casa de Tomàs Ruiz la seua dona el despatxa de mala manera tot dient-li que li han furtat els seus diners.

Altres testimonis, però, apunten al contrari, perquè segons testimoni de Miquel Nebleza, Pablo Jover “El Maltès” havia tret els diners de casa de Felicia i els havia dipositat a casa de Ramon Ruiz. A més a més Felip Brotons assegura a Andrés Martí que Josep Ruiz ha canviat diners a casa seua i en altres llocs.

 

Conclusió.

De tots és sabut la importància de la família Ruiz a Monòver- que començà amb Pere Ruiz9, avi de Felícia, el qual és nomenat familiar de la Inquisició en 1656- ocupant tots els àmbits de poder i teixint lligams amb altres famílies poderoses -dels tres germans de Felícia, Pere10és rector de l’església, Ferràn10 és alcalde major i obté “Privilegio de hidalguía” en 1709¹² i Tomàs13 es casa amb Margarida Tortosa i Valera14, la qual prové de dues famílies amb càrrecs municipals. A més a més una filla d’aquestos últims, Margarida15, es casa amb Felip Brotons16, advocat patrimonial del duc d’Híxar.

Així doncs, no ha d’estranyar que l’herència que li deixaren els seus pares, a més de la que li pertocaria dels seus germans morts, fóra molt quantiosa- i abellidora- i estimulara la cobdícia dels seus nebots que no dubtaren a cercar un cap de turc, -l’infeliç franciscà- a qui culpabilitzar d’allò que probablement havien ordit i comès: el robatori dels diners de sa tia.

No sabem ben bé qui va cometre el furt, el que si sabem és que dos mesos després de fer testament, Felícia Ruiz va revocar les darreres voluntats17 i, en contra de la tradició, no va deixar ni un sou al Convent de Caputxins, i va nomenar marmesors mossèn Pau Cerdà i Ramon Ruiz.

 

Annex Documental

[1761. Instrucció de la causa penal seguida contra fra Salvador d’Asp davant la Cúria Episcopal d’Oriola, a instàncies dels frares caputxins del convent de Monòver, per a salvaguardar el bon nom de l’orde caputxina. 16 h., in fol. e in 4º de diferent format; cast. i llat. APSJB. 233-56]

Conté:

[f.1r]

[1761, juny, 20. València. Frai Atanasi de Múrcia nomena fra Benet de Bocairent comissari instructor en la causa seguida contra fra Salvador d’Asp.]

Nos Fray Athanassio de Murcia, ex-diffinidor, padre de provincia y ministro provincial de los frayles menores de N.S.P.S. Francisco de la provincia de la sangre de Christo en los Reynos de Valencia y Murcia, orden de Capuchinos, etc. Al padre Fray Benito de Bocayrente, predicador y guardián, salud y paz en el Señor.

Haviéndoseme querellado en tiempo passado el doctor Joseph Ruiz de Monnóvar contra el padre Fray Salvador de Aspe, predicador y residente en nuestro convento de Monnóvar, de haverse apoderado de alguna cantidad de dinero, en ocassión de asistir a una enferma parienta de el dicho doctor Ruiz, hize tomar examen de testigos sobre el hecho en la villa de Monnóvar, como en dichos autos largamente se contiene, de los quales resultaba immune el dicho padre Fray Salvador (como efectivamente lo está) de quanto le imputaba el dicho doctor Ruiz. Y por quanto no tubo el cumplido efecto la diligencia que Yo encargué se practicara en la Curia Episcopal de Orihuela para que por su Superior fuesse advertido el doctor Ruiz, y diesse la[…] ente satisfacción de el perjuizio que resultava al dicho padre […] como también a nuestra Seráfica Religión. Habiendo aora de n[…] dido, que el referido doctor Ruiz practica algunas diligencias ( […] rosas al mencionado Padre Salvador y a nuestro hábito) relativas [a su pri-] mera impostura. Por tanto, mando ha vuestra caridad comparezca ante el ilustrísimo diocessano de Orihuela y su curia para seguir essa causa, hasta que se declare la verdad del hecho, presentando todos aquellos instrumentos que fuessen convenientes, y valiéndose de todos aquellos medios permitidos en Derecho: Para cuyo efecto y sus anexos doy a vuestra caridad toda mi autorida, nombrándole e instituyéndole, como en virtud de las presentes le nombro e instituyo, por mí Comissario para esta causa; a fin de que pueda obrar y hazer todo lo que por Derecho compete ante qualquier tribunal. Y me dará abisso de lo que fuere sucediendo. Dado en nuestro convento de Santa María Magdalena, noviciado de capuchinos de Valencia, en 20 de junio de 1761.

Fray Athanasio de Murcia, ministro provincial. [Rubricado.]

Por mandato de nuestro muy reverendo padre provincial. Fray Joseph de Villena. Provincial Secretario.

[f.2r]

[1761, juny, 4. Oriola. Autorització de Antoni Piña de Villazan a fra Benet de Bocairent per a fer els interrogatoris.]

Orihuela, a 4 de junio de 1761.

Reverendo Padre Guardián, mui señor mío y de toda mi venerazión: en el supuesto de aver vuestra reverendísima recurrido y tenido la respuesta que me dize de el obispo mi señor, desde luego permito en quanto puedo que parezcan a declarar ante vuestra reverendísima sobre el memorial de el doctor Ruiz los eclesiásticos que puedan dezir azerca de su contenido.

Quedo a la disposizión de vuestra reverendísima a quien guarde Dios muchos años etc.

Beso la mano de vuestra reverendísima su atento servidor y afectísimo capellán.

[Rub.] Don Antonio de Piña Villazán.

Reverendo Padre Guardián Fray Benito de Bocairente.

[f.3r]

[1761, juny, 26. Monòver. Nomenament de fra Ubald d’Alzira com actuari en els interrogatoris.]

Yn nomine Domini et gloriossisima Matris ejus, et beatissimi patris nostri Francisci. Amen.

Haec est inquisitio specialis, qua sit a patri fratris Benedicto a Bocayrent concionatore, ex-secretario provinciali et generali Maiorica, guardianoque actuali conventus fratrum minorum sancti Francisci capuccinorum, villa de Monnóvar, sub titulo virginis Maria de Columna, [exercis] D. Josephum Ruiz doctorem et presbiterum, aliosque, si qui fuerint calumniatores patris fratris Salvatoris de Aspe, et si forte alterius hujus communitatis, in materia, et super furium, quod suponitur patratum in domo domina doña Felicia Ruiz, ab ipso doctore Ruiz, dicto patri cumulatum, juxta delacionem factam ab ipso doctore reverendisimo administratore patri fratri Athanasio de Murcia ministro provinciali hujus provincia Valentia, qui dicto patri fratri Benedicto, juxta antecedentem in facie positam epistolam, mandavit super his informationes summi, testes examinari, clausulas acusationis dicti doctoris Ruiz contra dictum patrem presentatas, et alia pro ut de jure fuerint praestari. Acta in conventu villa de Monnovar, anno 1761, die 26, mensis junii.

Cum nobis vissum fuisset, pro maiori causa expeditione actualium assumere, qui omnia in presenti causa actitanda in scriptis redigat, et fideliter accipiat, plurimum de integritate patris fratris Ubaldi de Alzira, confici, ipsum in Nostrum Actualium eligimus. Datum in nostro conventu de Monnovar, die et anno qui supra.

[Rub.] Frater Benedictus a Bocayrent, generalis et comissarius.

Et ego frater Ubaldus Alzirensis, dictam nominationem admito, et fidem, qua in omnibus mei muneris sunt prestare promitto, et legaliter actuare, juro. Datum ut supra.

[Rub.] Frater Ubaldus Alzirensis, actualius.

[f.3v]

[1761, jun., 26- 1761, jul., 22. Monòver. Interrogatoris.]

 

Testigo 1º [1761, jun., 26. Thomás Ruiz y Tortosa]

En el día 26 del mes de junio de mil setecientos secenta y uno compareció llamado don Thomás Ruiz y Tortosa en la presencia del padre fray Benito de Bocayrente, comisario de esta causa, y aviéndosele pedido y prestado juramento de decir la verdad a quanto se le preguntasse, se le hizieron las preguntas siguientes:

Pregunta 1ª.

Si conoce al padre Salvador de Aspe. Responde que sí.

Pregunta 2ª.

¿Es vuestra merced amigo, o pariente, o enemigo del dicho padre Salvador? Responde que no.

Pregunta 3ª.

¿Vuestra merced estuvo con el dicho padre algún tiempo en casa sus tías? Respondió que sí.

Pregunta 4ª.

¿Vuestra merced vio en todo el dicho tiempo acción alguna de escándalo, mal exemplo, o que desdixera de un buen christiano y religioso? Respondió que aviéndole hecho instancia sus hermanos para que subiesse arriba a dezirle al dicho padre que no rezasse allí sino que se fuera a la calle o al corral y que quando huviesse de subir arriba llevara al declarante a su lado.

Pregunta 5ª

Si essa acción que vio, ¿la tenía por escandalosa, de mal exemplo, y que desdecía de christiano? Respondió que no; pero que era causar sospecha.

Pregunta 6ª.

¿Le vio vuestra merced abrir las arcas de casa la tía? Respondió que no.

Pregunta 7ª.

Y alguna arca sola, ¿se la vio vuestra merced abrir? Respondió que le vio abrir una arca, que estava en el quarto del dinero; pero que la dicha arca no era la del dinero.

Pregunta 8ª.

Si le vio sacar alguna cosa al dicho padre de dicha arca. Respondió que le vio sacar un bote mediano de tabaco.

Pregunta 9ª.

Si sabía si el padre Salvador tenía licencia de la señora doña Felicia para esto. Respondió que no.

Pregunta 10ª.

¿Qué le dixo vuestra merced al dicho padre quando le encontró con el arca abierta? Respondió: “Padre, ¿qué haze usted?”, y él con humildad, como él acostumbra, dixo: “Estoy sacando tabaco para la señora”.

Pregunta 11ª

Si dixo alguna otra cosa al dicho padre en esta ocasión. Respondió que le dixo: “Ya que estamos aquí, veamos si hay más tabaco”.

[f.4r]

Pregunta 12ª.

Si le vio abrir dicha arca, ¿o le encontró ya con el arca abierta? Respondió que le encontró con el arca abierta.

Pregunta 13ª

¿Por dónde vio que estava abierta el arca? Respondió que, como estavan las puertas abiertas, entró hasta donde estava dicho padre.

Pregunta 14ª.

Vuestra merced por esta acción de encontrar al padre Salvador con la arca abierta, ¿infiere o puede inferir que dicho padre hurtó el dinero? Respondió que no.

Pregunta 15ª.

¿Vuestra merced tiene alguna otra cosa, o vio, de dónde se pueda inferir que el padre Salvador hurtó el dinero? Respondió que no tiene ni vio cosa alguna de donde tal cosa se infiera, ni lo puede dezir.

Pregunta 16ª.

¿Si era verdad, que cierto día fue a la celda del padre Benito de Bocayrente, guardián, y díchole que avía entrado a hablar con su tía doña Felicia sin ser visto de sus hermanos, porque si le huvieran visto, huviéramos tenido alguna quimera, y que su tía le dixo le quería mejorar, con tal que el frayle se lo dixera, y assí se lo encargara el padre guardián al padre Salvador para que se lo dixera a dicha señora, y que si se lograva, daría una limosna de 100 ó 200 libras al convento, porque de sus hermanos no avía que confiar: pues Ramón era un miserable y el doctor Ruiz lo quería para putear y picardear en Orihuela? Respondió que era verdad.

Todo lo qual se le leyó verbo ad verbum, clara y distinctamente y aviéndolo oído bien y entendido, se ratificó en ello, y por la verdad, lo firmó en dicho día, mes y año.

Haviéndosele pedido al dicho que firmara, respondió que por quanto tenía otras muchas cosas que dezir contra el padre Salvador, de las que no se le avía preguntado, esperava se le preguntassen para dezirlas, y con esto lo firmó.

[Rub.] Thomás Ruis y Tortosa.

[f.4v]

Todo lo qual (aviendo precedido antes una exortación, que el padre comisario hizo al declarante, que mirasse únicamente a Dios y a la salvación de su alma) pasó ante mí. Y en testimonio de verdad, lo firmo en este convento de capuchinos de Monnóvar oy, día 26 de junio de 1761.

[Rub.] Fray Ubaldo de Alzira, notario apostólico y actuario.

 

TESTIGO 2º [1761, jun., 29. Andrés Martí]

En el día 26 de junio de 1761 compareció llamado Andrés Martí a la presencia del padre fray Benito de Bocayrente, comissario de esta caussa, y aviendo prestado juramento de dezir verdad a quanto se le preguntasse, se le hizieron las siguientes preguntas:

Pregunta 1ª.

¿Conoce vuestra merced al padre Salvador de Aspe? Responde que sí.

Pregunta 2ª.

¿En qué concepto tenía al dicho padre? Respondió que en buen concepto.

Pregunta 3ª.

¿Vuestra merced es pariente, amigo, o enemigo del dicho padre? Responde que no.

Pregunta 4ª.

¿Ha oído vuestra merced decir a algunas personas que el padre Salvador no ha hurtado el dinero de casa de las señoras Ruizas? Responde que lo ha oído dezir, que no lo ha hurtado.

Pregunta 5ª.

¿Y a quién lo ha oído vuestra merced dezir? Responde que a Felipe Brotons, cuñado del señor doctor Ruiz.

Pregunta 6ª

¿Y en qué ocasión, y tiempo fue esto? Respondió que en el día 23 de junio de 1761 a las once de la noche, iendo Felipe Brotons con el governador, Miguel Pérez, y otros, dexando dicho Felipe a éstos, y acercándosse al banquito, que está a la puerta del granero, y sentándosse allí con dicho Andrés Martí, dice: “Me preguntó, te avía de decir con amistad una verdad, y le respondí que sí, y fue preguntarme si era verdad que los frayles me avían preguntado o me avían tomado declaración sobre si el doctor Joseph Ruiz avía canviado porción de doblones en mi casa, a lo [f.5r] que respondí que no más me lo avían preguntado. Y entonces añadió dicho Felipe: ¿qué querían en esso quando no solo avía cambiado en mi casa, si también en otras diferentes partes? y, siguiendo la conversación, dixo que se alegraría ver quemado en medio la plaza al que haya hurtado el dinero, fuesse el doctor Ruiz o fuesse quien quisiesse. Y aviéndole dicho yo que no se admirasse si los frayles hazían alguna diligencia, pues les tocava de obligación, por aver en algún tanto infamado al padre Salvador. A lo que dixo Felipe que, por su parte, que no sabía ni avía oído dezir al doctor Ruiz ni a sus hermanos cosa alguna contra el padre Salvador, ni que en todo el tiempo que estuvo en la casa, pudo inferir hurtasse el dinero dicho padre ni vio la más mínima acción, de donde se pudiesse inferir tal hurto, ni lo creo lo haya hurtado, y primero que Dios me confunda antes que yo diga cosa contra el padre Salvador.

Todo lo qual se lo leo verbo ad verbum, clara y distinctamente, y aviéndolo oído y entendido, se ratificó en ello, y por la verdad, lo firmó en dicho día, mes y año.

[Rub.] Andrés Martí.

Todo lo qual (aviendo precedido antes una exortación, que el padre comissario hizo al declarante, que mirasse únicamente a Dios y a la salvación de su alma) passó ante mí. Y en testimonio de verdad, lo firmo en este convento de capuchinos de Monnóvar, hoy día 26 de junio de 1761.

[Rub.] Fray Ubaldo de Alzira, notario apostólico y actuario.

 

TESTIGO 3º. [ 1761, jun., 29. Miguel Nebleza, maior]

En el día 29 de junio de 1761 compareció llamado ante el reverendo padre fray Benito de Bocayrente, comissario de esta causa, Miguel Nebleza, maior, cordelero, y aviéndosele pedido y prestado juramento de dezir verdad a lo que se le preguntasse, se le preguntó:

Pregunta 1ª.

¿Conoce vuestra merced al padre Salvador de Aspe? Responde que sí.

[f.5v]

2ª Pregunta.

¿Ha oído dezir vuestra merced que haya hurtado el dicho padre el dinero de casa de las señoras Ruizas? Responde que lo avía oído dezir a Felicia Ruiz, y que ésta lo dixo a Joaquín de Rodrigo, para que éste lo dixera a todos, que el padre Salvador era un ladrón.

3ª Pregunta.

¿Si avía oído dezir a alguno más que avían sacado el dinero de casa de las Ruizas? Respondió que Jayme Marín18 le avía dicho que Pablo Jover, llamado el Maltés, le dixo que él avía sacado el dinero de casa dichas señoras Ruizas en quatro o cinco viages, y que avía llevado dicho dinero a casa de Ramón Ruiz.

4ª Pregunta.

¿Es vuestra merced amigo, o enemigo, o pariente de dicho padre Salvador, o de Felicia Ruiz, o de Ramón Ruiz? Responde que no.

Y aviéndosele leído verbo ad verbum, clara y distíntamente, y entendiéndolo assí mismo, se ratificó en ello, y por la verdad y no saber escrivir, hizo esta + y suplicó al actuario lo firmase por él.

[Rub.] Fray Ubaldo de Alzira, pro declarante.

Todo lo qual (aviéndo precedido una exortación del padre comissario al declarante para que mirasse a Dios y su alma en lo que declarava) passó ante mí. Y en testimonio de verdad, lo firmo en este convento de capuchinos de Monnóvar hoy, día 29 de junio de 1761.

[Rub.] Fray Ubaldo de Alzira, notario apostólico y actuario.

 

TESTIGO 4º [1761, jun., 29. María Navarro]

En el día 29 de junio de 1761 compareció llamada ante el reverendo padre fray Benito de Bocayrente, comissario de esta causa, María Navarro, muger de Roque Ximénez, y aviéndosele pedido y prestado juramento de dezir la verdad de lo que se le preguntasse, se le preguntó:

Pregunta 1ª.

¿Conoce vuestra merced al padre fray Salvador de Aspe? Responde que sí.

Pregunta 2ª.

¿Es vuestra merced parienta, conocida o enemiga de dicho padre? Responde que no.

Pregunta 3ª.

¿Ha oído vuestra merced dezir de este padre alguna cosa a alguna o algunas personas, sobre el hurto del dinero de casa [f.6r] de las señoras Ruizas, que dicen se hizo? Responde que sí, que lo ha oído dezir.

Pregunta 4ª.

¿A qué persona o personas lo oió dezir? Respondió que lo oió dezir a Águeda Hurtado, a quien lo avía dicho Joaquina Aracil, criada de Ramón Ruiz y de Rita Albert.

Pregunta 5ª.

¿Y qué es lo que dixo esta criada? Respondió que viniendo de missa del convento de capuchinos Antonia Mira y Antonia Cortés, entraron en el huerto de Ramón Ruiz, y encontrando allí a la dicha criada Joaquina, les preguntó ésta: “¿De dónde venís?” y respondieron: “De missa del convento”, a lo que añadió dicha criada: “si aveís estado en la missa del padre Salvador de Aspe, no os vale para cumplir con el precepto de la Yglesia, porque está excomulgado y en pecado mortal”. Replicaron las dichas mugeres: “¡Esso te lo fingirás tu sola!”. A que replicó la dicha Joaquina: “Yo lo digo, porque mis amos lo dizen, lo digo”.

Pregunta 6ª.

¿Ha oído vuestra merced otra cosa del padre Salvador? Respondió que no.

Todo lo qual se le leió de verbo ad verbum clara y distintamente, y aviéndolo entendido assí mismo, se ratificó en ello, y por no saber firmar hizo esta + y suplicó al actuario lo firmara por ella.

[Rub.] Fray Ubaldo de Alzira pro declarante.

Todo lo qual (aviendo precedido una exortación del padre comissario a la declarante, para que mirasse a Dios y a su alma en lo que declarava) passó ante mí. Y en testimonio de verdad, lo firmo en este convento de capuchinos de Monnóvar oy, día 29 de junio de 1761.

[Rub.] Fray Ubaldo de Alzira, notario apostólico y actuario.

 

TESTIGO 5º. [1761, jun., 29. Fra Salvador de Teruel.]

En el dia 29 de junio de 1761 compareció, llamado ante el padre fray Benito de Bocayrente, comissario de esta causa, el hermano Salvador de Teruel, donado capuchino, y aviéndosele pedido y prestado juramento de dezir verdad de lo que se le preguntasse, se le preguntó lo siguiente:

Pregunta 1ª.

¿Si conoce al padre Salvador de Aspe? Responde que sí.

[f.6v]

Pregunta 2ª.

¿Si ha oído dezir a alguna persona alguna cosa contra el padre Salvador de Aspe, o contra la comunidad, o contra algún individuo de ella? Responde que sí.

Pregunta 3ª.

¿A qué persona lo ha oído dezir? Responde que a doña Teresa Avellán, muger de don Thomás Ruiz.

Pregunta 4ª.

¿Y que lo oió dezir a essa señora y en qué ocasión? Respondió que iendo a pedir su acostumbrada limosna de pan por la villa de Elda, llegando a la puerta de la casa de dicha señora, y pidiendo allí limosna, salió la dicha con ayre y furia, y, en lugar de darme o no darme limosna, me dixo: “No le quiero dar limosna menos que no me restituian los frayles, y el padre Salvador de Aspe y el padre Guardián que haze parte con él, el dinero que han hurtado, y que quando lo restituyan darían una buena limosna del dicho dinero.

Pregunta 5ª.

¿Ha oído vuestra caridad alguna otra cosa a la dicha señora contra el padre Salvador? Responde que en la misma ocasión en que le dixo lo antecedente, que fue el día 13 de abril del año 1760, le dixo que los que oían la missa del padre Salvador de Aspe, no cumplían con el precepto de la Yglesia porque estava en pecado mortal, y assí, esto como lo antecendente, lo dixo gritando a la puerta de su casa, causándome grande escándalo.

Pregunta 6ª.

¿Ha oído vuestra caridad alguna otra cosa perteneciente a este punto del hurto? Responde que Pedro Jover y su cuñado dixeron en Elda que don Thomás Ruiz les avía ofrecido trenta pesos si se atrevían a buscar un hombre, por Lorca o otras partes, que levantasse figura para descubrir el dinero hurtado.

Todo lo qual se le leyó de verbo ad verbum clara y distíntamente, y assí mismo lo entendió y ratificándose en ello, lo firmó dicho día, mes y año.

[Rub.] Hermano Salvador de Teruel.

Todo lo qual (aviendo precedido una exortación del padre comissario al declarante para que mirasse a Dios y a su alma en lo que declarava) pasó ante mí. Y en testimonio de verdad, lo firmo en este convento de capuchinos de Monnóvar oy, día 29 de junio de 1761.

[Rub.] Fray Ubaldo de Alzira, notario apostólico y actuario.

[f.7r]

TESTIGO 6º. [1761, jul., 8. Mossèn Pau Cerdá.] .

En el día 8 de julio de 1761 compareció a la presencia del reverendo padre comissario de esta causa el señor mosén Pablo Zerdá, presbítero y residente en la parrochial de Monnóvar, y con la devida licencia del señor Provisor y su permiso que antecede, para declarar sobre lo que fuesse interrogado con los puntos que supiesse de esta causa, y aviéndosele pedido juramento dixo que para dezir verdad en lo que supiesse no necessita de hazer juramento. Se le hizieron las preguntas siguientes:

Pregunta 1ª.

¿Conoce vuestra merced al padre Salvador de Aspe? Responde que sí.

Pregunta 2ª.

¿Es vuestra merced amigo, enemigo, o pariente del dicho padre Salvador? Responde que no, pero que siempre le ha tenido pía afición.

Pregunta 3ª.

¿Fue vuestra merced a casa doña Felicia Ruiz importunado de sus heredereos y sobrinos a pedir al padre Salvador de Aspe las llaves que el dicho tenía en su poder custodidas y dezían ser del dinero? Respondió que sí.

Pregunta 4ª.

En esta ocasión al pedir al dicho padre las llaves, ¿le costó a vuestra merced grandes voces el persuadir a dicho padre que las dexara? Respondió que para dezirlo de una, por primeros del mes de enero de 1760 dixo, fue (como queda dicho) a instancias de los interesados para dicho fin a la casa de dicha señora, y que persuadiéndole al referido padre Salvador, con toda eficacia, diesse las llaves, que tenía depositadas a los dichos herederos y no condescendiendo en ello dicho padre, passaron al quarto donde estavan dichos herederos, y en dicho assumpto y ocasión, tuvieron ellos algunos altercados con el dicho padre, pero que el declarante dicho no tuvo grandes voces con el mencionado padre.

Pregunta 5ª.

Y en tal ocassión, o en otra, ¿oyó vuestra merced dezir al padre Salvador que no entregaría las llaves aunque su prelado se lo mandara? Respondió que de essos tér-[f.7v] minos no haze memoria, sí solo de que las entregaría quando su prelado se lo mandara.

Todo lo qual le fue leído al declarante de verbo ad verbum clara y distintamente, y assí mismo lo entendió y ratificándose en ello lo firmó dichos día, mes y año.

[Rub.] Mosén Pablo Cerdá, presbítero.

Todo lo qual (haviendo precedido una exortación del reverendo padre comissario al declarante para que mirasse a Dios y a su alma en lo que declarasse) passsó ante mí. Y en testimonio de verdad lo firmo en este convento de capuchinos de Monnóvar oy, día 8 de julio de el año 1761.

[Rub.] Fray Ubaldo de Alzira, notario apostólico y actuario.

 

TESTIGO 7º. [1761, jul., 11. Thomás Pérez.]

En 11 días del mes de julio del año 1761 estando en la presencia del reverendo padre comissario de esta causa el doctor mosén Thomás Pérez, presbítero y cura de la parrochial de Monnóvar, y aviéndosele pedido y prestado juramento more sacerdotali de dezir verdad a quanto se le preguntasse, se le hizieron las siguientes preguntas:

Pregunta 1ª.

¿Conoce vuestra merced al padre Salvador de Aspe? Responde que sí.

Pregunta 2ª.

¿Es vuestra merced amigo, enemigo o pariente del dicho padre?. Responde que no.

Pregunta 3ª.

¿En qué concepto tiene vuestra merced a dicho padre? Responde que en buen concepto y de buen religioso.

Pregunta 4ª.

¿Fue vuestra merced a casa de las señoras Ruizas instado de sus sobrinos a pedir las llaves que el dicho padre tenía custodidas, y dezían ser del dinero? Respondió que sí, que fue para dicho fin, y que por instancia de los herederos.

Pregunta 5ª

Y el dicho padre Salvador a la primera vez que vuestra merced le pidió dichas llaves, ¿se las entregó a vuestra merced en sus propias manos, y en presencia de doña Felicia Ruiz, dueña de ellas, que dixo se entregaran a vuestra merced? Respondió que sí, que se las entregó a la primera vez, y sin hablar palabra.

[f.8r]

Pregunta 6ª.

Para la entrega de dichas llaves, ¿experimentó vuestra merced alguna resistencia en el padre Salvador? Respondió que no.

Pregunta 7ª.

¿Obligó vuestra merced al dicho padre Salvador a entregar dichas llaves con grandes voces ? Respondió que no pasó palabra alguna.

Pregunta 8ª.

¿Dixo el padre Salvador alguna vez ante vuestra merced que aunque su prelado se lo mandara, no entregaría las dichas llaves? Respondió que no dixo tal cosa.

Pregunta 9ª.

¿Vuestra merced se quedó sin alientos ni saber lo que le sucedía o advirtió que el doctor Joseph Ruiz hiziesse alguna demostración de sentimiento, o se quedasse sin aliento en la ocassión de registrarse las arcas del dinero, o advirtió vuestra merced el vacío y fallo de un saco, a modo de costal, lleno de plata gorda, y otros sacos medianos llenos de dinero, que el doctor Ruiz confiessa vio y tocó en dichas arcas? Respondió que no, por hazer juicio que la señora lo tendría escondido en algún secreto, ni nadie advirtió que hiziesse demostración alguna de sentimiento, ni menos se quedasse sin aliento el doctor Ruiz ni otro de los herederos que allí assistían, ni nadie advirtió fallo ni vacío del dinero.

Todo lo qual se le leió verbo ad verbum clara y distintamente, y entendiéndolo assí, se ratificó en ello. Y por la verdad, lo firmó en dicho día, mes y año.

[Rub.] Doctor Thomás y Pérez, rector.

Todo lo qual pasó ante mí, y en testimonio de verdad, lo firmo en este convento de capuchinos de Monnóvar oy, día 11 del mes de julio del año 1761.

[Rub.] Fray Ubaldo de Alzira, notario apostólico y actuario.

Y pareciendo al padre comisario tener ya bastantes testigos examinados en la antecedente summaria, suspendió por el presente el exámen de otros o de los mismos, reservándose siempre el derecho y comisión de continuar esta summaria y examinar otros testigos, siempre y quando necessario fuesse para el fin y fines expresados en la comissión. Y [f.8v] en testimonio de verdad lo firmo en este convento de capuchinos de Monnóvar oy, día 22 de julio de 1761.

[Rub.] Fray Ubaldo de Alzira, notario apostólico y actuario.

Notes

*SIGLES: APSJB: Arxiu parroquial de Sant Joan Baptista. (Monòver).

CMA: Casa Museo Azorín (Monòver).

AHN: Archivo Histórico Nacional.

1-Josep Ruiz i Tortosa, Monòver 1731-1791

2-Felícia Ruiz i Miralles, Monòver 1675-1763.

3-Tomàs Ruiz, Monòver 1644-1694

4-Veure arbre genealògic.

5-Tomàs Ruiz i Tortosa, Monòver 1719-[no consta a la l’església parroquial la mort] Es casa amb Teresa Avellan [tampoc consta la data de casament].

6-Ramon Ruiz i Tortosa, Monòver 1729-1802. En 1759 es casa amb Rita Albert. Formen la línia directa de la qual prové Mª Luisa Ruiz, mare d’Azorín.

7-Pau Cerdà i Rico, prevere, Monòver 1698-1776.

9-Pere Ruiz y Hernández Yagüe, veí de Salines, es casa amb Catalina Escrivana Romero en 1630. 1656, mar., 21. Múrcia. Nomenament de Pedro Ruiz com a secretari de la Inquisició. CMA. Pergaminos de la Familia Ruiz.

10-Pere Ruiz i Miralles, Monòver 1677-1756

11-Ferràn Ruiz i Miralles, Monòver 1680-1754

12-A.H.N., Consejos. Leg. 8951, núm 41.

13-Tomàs Ruiz i Miralles 1678-1746. Es casa amb Margarida Tortosa i Valera en 1717.

14-Margarida Tortosa i Valera mor en 1731 de part del seu darrer fill, precisament Josep Ruiz.

15-Margarida Ruiz i Tortosa, Monòver 1728-1767. Es casa amb Felip Brotons en 1753.

16-Felip Brotons i Sirera nascut a Monòver en 1722, fill de Francesc i Fausta.

17-“Obra pía de Felícia Ruiz y Miralles” APSJB., Libro Racional de missas testamentarias. 1758- 1766. Sig. 7, fol. 246-248v. i APSJB., Libro de Clausulas y obras pías de la parroquia de la villa de Monnóvar.Sig. 53, pp. 425-427.

18-Jaime Marín, natural de Monfort, mor a Monòver

8-Tomàs Pérez i Guerau. Fou rector de l’església des de 1736 fins que va morir en 1774.

Manual de Consells del segle XVII

Rafael Poveda amb la col·laboració de Marcial Poveda

En 1609 el marqués de Caracena, lloctinent i capità general de València a instàncies del rei Felip III, va executar una ordre reial que deia: “he resuelto se saquen de esse reyno y de los de Castilla todos los moriscos que hay en ellos”. A partir d’aquell moment el nostre poble es va quedar pràcticament deshabitat, de fet el nombre de cristians vells que havia en relació als moriscos era molt baix. En 1611 es van atorgar el capítols de població en els quals es van establir els principis legals que a partir d’aquell moment regirien la vida política de Monòver. Sota l’atenta vigilància del governador, nomenat pel senyor de la vila, els monovers pertanyents a les principals famílies, accediren als càrrecs de justícia, jurats, mustassaf i sobresequier que eren els que conformaven el Consell de la vila. Aquesta assumpció de poders es feia cada any per rigorosa votació entre els vint principals prohoms del poble als quals s’anomenava insaculats. El síndic, que també formava part del consell, era vitalici. Aquestes reunions, equivalents als plens d’ara, tenien lloc en la Sala i els monovers fidels encara anomenem així la plaça central del nostre poble.

El notari escrivà de la Sala prenia bona nota de tot el que passava en aquells consells i anava formant uns llibres on quedaven escrites les coses que allí es tractaven per a “memòria en lo esdevenidor”. Aquestos volums custodiats en l’arxiu de la Sala rebien el nom de Manual de Consells.

Només es conserven els consells de 1611 a 1689. El segle XVIII falta completament, no sabem si perquè es va destruir o perquè es va expoliar i ara dorm en alguna prestatgeria particular. També tenim els que comprenen els anys de 1812 en avant.

Els Manuals de Consells del segle XVII són, per ser els més antics i estar escrits en la nostra llengua, els documents que ens han despertat més interés i els que hem transcrit íntegrament. Es tracta de dos volums, el primer (35cm. x 25cm. 302 folis) comença en 1611 amb els Capítols de Població, seguit d’una acta de 1620 i acaba en 1660. Està totalment manuscrit i relligat en tapes vermelles probablement de principis de segle. El segon, d’idèntiques mesures, (276 folis) s’inicia en 1660 i finalitza en 1689. Conserva les tapes originals de pergamí.

A banda de l’indubtable tresor lingüístic que representen, els Manuals de Consells juntament amb els Llibres de Claveria, constitueixen sens dubte la font històrica més important de Monòver, per això esperem que a principis de l’any que ve es publique aquesta obra en la col·lecció de la Biblioteca d’Estudis i Investigació. Hem extret una ínfima part que ara publiquem aquí. No calen massa explicacions, la elegància i bellesa del llenguatge és en si mateix més que suficient.

1611 “Luís de Arbisu, cavaller general procurador y batle y alcayt de la vila y baronia de Monnòver, y miser Ginés Pomares, doctor en drets de la vila de Elig, en nom de procuradors de sa excel·lència la senyora donya Anna de Portugal y Borja y Silva, princessa de Mélito, duquesa de Pastrana y Franca Vila, senyora de la dita vila y baronia de Monnòver, considerat que per asentar lo repartiment y sorts que se an de fer per a cent pobladors per egual parts de les ortes Major y de Chinosla, olivars y vinyes de regadiu y del secà y de l’aygua discorrent per la cèquia de dita vila de les fahenes que dexaren los moriscos que habitaven la dita vila…”

1620 Primer consell presidit per Francisco del Castillo Concha. Es proposa que vaja Pere Berenguer, síndic, a Madrid a suplicar a la duquessa de Pastrana, senyora de Monòver, i que se li donen onze reals cada dia per al viatge. Alonso López, Damià Rico i Ginés Rico de Joan, jurats, juren davant de Ginés Rico de Ginés, batlle, que “es miraran bé i fidelment en les coses de la vila”. També determinen que es “faça la festa de sant Joan y que·s gaste en pólvora y cohets y predicador y cantòria lo que convinga ordenadament”. Que es facen bancs per a l’església i que se li donen a Juan Dies, escrivà, deu lliures de salari. L’algutzil de l’impost de les sals demana 25 lliures de “pena per no haver manifestat totes les cases”. Alberto de Totsants és nomenat governador. Alonso Sans és triat mustassaf, Damià Cortés sobresequier i Joan Gonsalbes justícia.

1621 Es mana que “adoben el camí de les Penyetes”, que la carn que porten a matar a la carnisseria entre “viva y sana”, que el carnisser done “cabra lo mes de juny, joliol y agost y lo restant de l’any majó y tot lo any aja de matar dos moltons cada semana”, que “es facen dos forns de cals per adobar les fonts” .

1622 Es prohibeix traure blat i forment fora del terme per la “esterilitat del temps”.

1623 Manen que es faça la sèquia que va a la font de la Plaça pel carrer major.

1624 Manen que es faça una font “junt lo parador ostal ab la aygua que hix dels dos chorros de la font de la plaça de la església”. El mustassaf de Monòver es nega a anar a “refinar los pesos y mesures” a la vila d’Elda argumentant que Monòver no està sota la seua dependència.

1625 Ordenen que es faça un ” llavador” de l’aigua que sobra de les fonts.

1626 Es posa un impost sobre els fruits per a poder acabar la “torre de les campanes”.

1627 Paguen als mestres que han acabat el campanar amb deu cafisos de forment.

1628 Manen que es netegen els aljubs i les basses del Ziri, Canyada Roja i Solana.

1629 Es queixen perquè la vila està sense capellà. Determinen que vinga un frare franciscà d’Elda. Mor la duquessa de Pastrana.

1630 Prohibeixen que es creme més llenya en el forn del salitre sota pena de seixanta sous.

1631 Envien als prohoms a fitar les veredes, amprius i sendes de la vila.

1632 Li donen a la muller de Pere Vidal sis lliures de salari per ofici de comare.

1633 Els hereters de l’horta de baix es queixen perquè Xinorla es queda l’aigua de reg.

1634 Es dóna llicència per a plantar moreres, vinyes i ametllers.

1635 “que per la divina misericòrdia de Nostre Senyor Déu Jesuchrist tenim gran falta de aigua per lo qual convindrà molt fer pregàries ab processó a la Mare de Déu de l’Orito per a que pregue ab sos sants y a son fill preciós ens donen el rexiu del cel y lo que sia menester per a la salvació de nostres ànimes”.

1636 “(…) que arribaren lo Rei Pàixaro y els demés fadrins que e l’acompanyen per si els donàs llisènsia y la plaça per a poder ballar y fer la festa com se acostuma”.

1637 “com en la present vila y ha molts pobres malalts y tenen molta necessitat y que no tenen remei”.

1638 “(…) la llangosta per ço que es té notícia que comença a criar que ja saben lo dany que causa als blats y els gastos excesius que es fan”.

1639 Demanen dos soldats per cada cent cases per al “socorro” de la ciutat de Salses.

1640 “(…) que es serque persona benemèrita y entessa en dit offisi de sirurgià”.

1641 “(…) que tenen notísia serta que en los camps de la present vila entra molta llangosta forastera volant, la qual va talant los camps menjant-se los fruits de forma que, si Déu Nostre Senyor no ens mira ab ulls de misericòrdia, serà total rohïna de la present vila per a lo qual seria convenient fer professons de pregàries a Déu Nostre y per intelsesió de la senyora santa Caterina ens lliure d’este treball y es fasen conjurs,” ” y es diguen mises a la senyora santa Caterina per que ab sa intersesió Déu Nostre Senyor es tinga per content y alse la mà d’esta mala cuca de la llangosta y que es fasa una professó ab la beneïta santa al Pinós lo més prest que·s puga”

1642 Demanen soldats per a la defensa de Tortosa.

1643 Plet amb el marqués d’Oran, senyor de Monòver.

1644 Contracten a Vicent Corbí, doctor en medicina, per a que vinga a servir a la vila..

1645 “(…) que ninguna persona puga vendre tabaco ni aiguardent en pena de xixanta sous”

1646 Recomanat pel marqués, ve de Biar l’escrivà Joan Gutiérrez, autor del primer llibre de Claveria.

1647 Els jurats recorden a Geroni Martines que té obligació d’afaitar i sagnar.

1648 Pere Ruiz, avantpassat d’Azorín, demana que es pose quarantena en el Collado de Salines per “aver mal contagiós”

1649 “(…) com en dies pasats se tractà de fer los banchs de la plaça de pedra picada en vint lliures”

1650 S’imposa l’impost anomenat treta consistent en gravar totes les coses que entraren o exiren de la vila i son terme.

1651 La mala collita impedeix abastir el forner amb gran patiment per als pobres.

1652 “(…) s’ofereix a fer una ermita en lo alt de la Çamoa per a conjurador”. Vicent Valera, governador, se oferix a fer el quadro y retaule”

1653 Lluís Tordera venia les espardenyes a preus abusius i els jurats li manen aplique els mateixos preus que en els pobles veïns.

1654 “(…) que en gràcies del benifet y merced que an rebut per medi de la senyora del Remei y de sent Joan de donar-mos aigua, ab junta pasada es determinen es fes festa en la festa de mig de pasqua y que gaste la vila fins quinze lliures”.

1655 “(…) se féu visura de la iglésia la qual estava tan falsa la obra que per miracle de Nostre Senyor se sustentava (…) “(…)no hera de profit lo remendo de dita iglésia sinó que seria millor fer-la de nou y axí vingué a esta vila mestre Francés Cambra y a tantejar a on millor se podia fer més convenient y obra durable”.

1656 “(…) com Francés Tortosa ha sacat e il·lumenat un pou de aigua viva en lo terme de la present vila en la partida del Rodriguillo (…)”

1657 “(…) una carta de don Miquel Pasqual Rebolledo, comisari, ab la qual remeté dos soldats de a cavall muntat per a qu·estiguen aloxats en la present vila conforme fur del present regne”

1658 “(…) un acte de protest fet per sa merced y rebut per lo notari infrascrit dits dia, mes, any y en llengua bètica qu·és castellana”.

1659 “(…) que l’aygua que ve a les fonts ve molt bruta y de tan mala dispositió que pot causar algunes enfermetats y que es pot portar y pendre de la font de Chinorla a la part de tresmontana a hon estava lo abeurador y pendre la cuberta ab sèquia de argamasa de modo que vinga conservada y neta”.

1660 “(…) lo procurador fiscal à portat un procés criminal contra Joseph Martí, carniser, per la coltellada que pegà a Isabel Merlo, muller de Joseph Hernández , y que lo reo és pobre, sols se li à fet aprenció de dos caxes y una robeta”.

1661 Els veïns necessiten llavors per a sembrar i troben en la vila.

1662 “(…) que un arch de les bòvedes de la iglésia s·és ubert y que la clau de aquella à exit a fora pus de quatre dits y que avent-ho consultat sa merced del procurador general ab Pere Quintana, mestre de canteria, li à significat que dit arch està en grandíssim perill”

1663 “(…) que un sacerdot de Novelda que·s diu mossèn Joan Andrés, vendrà a dir dita misa onzena si lo retor y la present vila li donen la sacristia a més de la almoina”.

1664 “(…) a la súplica del doctor Llopis decreten y determinen en que no se li done salari niguno, sinó que, si vol estar, estiga segons lo primer concert qu·és ab casa franca y que se avinga per son conte ab los veïns”.

1665 Notícia sobre bandits: “que en pena de quatre mília lliures posàs y tanqués la partida de Ubeda trenta hòmens ab ses armes ab son cap de un lloctinent de justícia per a que regoneguesen los camins y demés puestos y que de allí no ixquesen fins tant altra orde tinguesen”.

1666 “(…) que per a portar dita aigua y fer nova la alcadufada se an de offerir grans gastos y per quant per esta vila pasen molts pasajers a Madrid y de altres parts es beuen la aigua y per ser poca ve a faltar”.

1667 “(…) que mosèn Joseph Madrigal, de la vila de Elda, se offerix a venir a tenir la escola dels chics y que dirà la misa onzena tots los dies de dumenges y festes ab que, a més de les 30 lliures de la escola, se li done més un salari competent”.

1668 “(…) que los terratinens del Pinós, fan molts plantats de almelers de amella, anous y altres frutals de càscara (…) lo que és en dany de tot lo comú axí dels cabanyers com demés llauradors”.

1669 “(…) en quant a un memorial que à posat la viuda de Sentandreu sobre que se li minore el deute en que fonch alcançat son fill per a la obra de la iglésia per quant aquell és mort”.

1670 “(…) fon nesesari el haver de venir a esta vila lo doctor Vicent Justino Berenguer, sobre l’averiguatió de la mort de Catalina Lorente, donsella, y que en dita venguda es gastà la villa 36 lliures”.

1671 “(…) donen poder als jurats que hui són o per temps seran que elegixquen puesto a hon se à de fabricar la dita obra y que porten la trasa per a la obra de Sala, llonja y presons y, portada, que la comuniquen ab alvanyils que sien mestres”.

1672 “Fonch proposat per dit síndich de que a sa senyoria del marqués mi senyor se li à de fer un regal”.

1673 “(…) de que la ermita del beneït sent Roch, està derrocada y que el obrer à enviat a dir que se aparelle diner y vendrà a obrar dita ermita, que es veja de a on se à de traure el diner”.

1674 “(…) lo doctor Vicent Justino Berenguer, à enviat a la present vila a frai Joseph Ajerce, religiós de sent Francés descals, per a que del sindicat de menys deutes que·s dehuen en dita vila a la excel·lentíssima duquessa de Alba se li done sent lliures per ajuda a la canosisasió de sent Pasqual Baylon”.

1675 “Fonch proposat de que Juan Pérez de Gaspar, en moltes ocasions à presentat memorial al present consell dient com és home de més de setanta anys y molt accidentat que tinguen per bé el present consell de jubilar-lo per a ofisi de dita vila.”

1676 “(…) que en la ciutat de Cartagena se declara haver mal de pesta y que en totes les viles y pobles sircunvehïns an tapiat y tancat los cantons y portals y que per la present vila se necesita de fer que són quatre portals que puguen pasar los carros, com són lo portal de dalt que va al camp, lo portal que va Alacant y portal del cantó de l’ospital y el portal que va prop lo forn de baix”.

1677 “que Francés Tortosa, depositari qui era de la treta de la present vila, és mort y à pasat de la present vida en l’altra y que s’ha de nomenar persona per a que sia depositari del diner que hixiria de les rendes de dita treta” .

1678 “(…) que Bernardo Corbí, boticari de la vila de Elda, à enviat a dir a la present vila que si gusten de avenir-lo per a les medisines que seran menester en dita vila”.

1679 “(…) que si els pareix, es fassa en la rambla de la Romana, en nostre terme, un pou per a abeurador als ganados de la present vila y que sia comú dels vehïns y herbajants”.

1680 “(…) que en uno dels capítols de la obra de la llonja y Sala diu que se aja de fer una escala per a pujar a dita llonja y que esta aja de ser castellana conforme a art”.

1681 Es nomena síndich Francés Tortosa.

1682 “(…) que lo retaule major del gloriós sent Juan de la parroquial iglésia de la present vila nesesita de dorar aquell per a que se siga la desènsia que se requerix y que per a d’assò, lo pare guardià del convent de la vila de Elda, tenint mà en alguns mestres doradors en la ciutat de Valènsia, per medi de aquell à vengut a dita present vila Pere Barbaroja, mestre dorador de dita ciutat y havent vist lo retaule ha fet capítols consernents per a dorar aquell y se consertà en trecentes-y-sinquanta lliures”.

1683 “(…) que per a lo bon govern de dita vila y per a que alguns malalts nesesitats que solaven en dita vila aja neu asegurada en dita vila en lo temps que és menester, que serà des del dia de sent Juan a sent Miquel y que per a poder asegurar el tenir este benifet en dita vila, importa que dita vila pague lo dret que es deu de dita neu a sa magestat”.

1684 “(…) de que lo pare Frai Joachim Alonso, qui dia la misa onsena en dita vila, és mort y pasat d’esta vida a l’altra y que és menester nomenar persona que la diga y que Mossèn Pere Alonso té hui de present a escola en dita vila y que és persona benemèrita per a exersir dit offisi y axí, si els par, se li done quaranta-sinch o sinquanta lliures ab la obligació de tenir la escola y dir la misa onzena”.

1685 “(…) de que lo any del contagi de 1676 es feren portals de la present vila y en lo carrer de l’ostal es féu, des de la cassa de Abdon Rico a la de Asensio Ortunyo, unes parets per a asentar les portes”.

1686 “(…) de que Francisco Tendero à acabat la obra de la cassa per a el carniser y que à portat lo dia de hui un memorial al present consell dient com à perdut en dita obra y que estimarà ses merceds se apiaden d’ell, que és un pobre ome, en favorir-lo en allò que seran servits”.

1687 “(…) de que lo camp de la present vila està en totes les partides de aquell ab molta llagosta y que ni à molta exida y no para de exir ab que és de total ruïna y perdissió per a dita vila (…) determinen de que, acudint en primer lloch a Déu Nostre Senyor y a la beneïta senta Catalina màrtir, patrona de dita vila y abogada nostra a títol de protesta de la plaga de la llagosta, voten y determinen de que es fassa la festa de la iglésia, sermó y professó per a que, per sa intersesió, mereixcam de sa divina magnanimitat el consuelo que demanem en tant gran aflictió en què es trobem de dita llagosta”.

1688 “(..) que el marqués mi senyor escriu una carta a la present villa en què dóna notísia com se à cassat”.

1689 “El capità Juseph Valera de la Carra, generós procurador general y batle de la present vila de Monnòver (…) “.

PALAMARINAR, notes de lectura

per Rafael Poveda

L’amic Vicent Franch m’ha demanat que oficie de co-presentador del seu llibre Palamarinar, confiança que agraesc però que no sé si defraudaré amb el que ara els diré, atés que sóc novell en aquest ofici noble de les presentacions.

El fet cert és que vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació de l’obra a València, i vaig comprovar que s’hi reproduïa la mateixa perplexitat que evindecia la persona encarregada de fer-ne el pròleg. Què és Palamarinar?, es preguntaven uns i altres. Segons el prologuista, “Ni és un assaig, ni és una novel.la, ni és una monografia, ni és un llibre de poemes, però no hi ha dubte que en Palamarinar hi ha elements de tots aquests gèneres -i d’altres més”. Aquestes paraules, al meu entendre, atenen més a la forma en la qual es presenta l’obra que no a la veu que l’escriptor hi deixa sentir, a l’esperit.

Crec que per definir l’obra no cal buscar conceptes massa complicats, ni bastir teories literàries etèries. N’hi ha prou amb acudir a les mateixes paraules de l’autor quan escriu: (lectura pàgines 163-164)

Sóc conscient que la cita ha sigut llarga, però crec que era necessària per a situar l’obra que ara ens ocupa, perquè és el mateix autor qui ens declara el seu sentit últim.

Després de la lectura d’aquestes línies, crec que no és exagerat afirmar que Palamarinar és una catarsi de Vicent Franch a través dels seus alter ego: de l’escriptor pacient, del nacionalista esperançat, del ciutadà compromés, de l’erudit de les coses de la terra, del conversador apassionat i irònic, del professor universitari, del lector intel.ligent, de l’amic amatent, del malalt d’amor pel seu país, i alguns altres.

Ara bé, no hem d’entendre ací el mot catarsi en un sentit asèpticament clínic, sinó en el que té de purificació interior, de revisar i ordenar els propis fantasmes interiors, les pròpies emocions, els propis sentiments, en el sentit de reflexionar sobre tots ells.

Des d’aquesta perspectiva, l’obra de Franch té més a vore amb un monòleg interior de caire autobiogràfic o memorialístic que amb cap altre gènere. És la seua veu la que ens parla de la infantesa, dels amics, de la geografia íntima, del compromís polític i cívic amb el país, de les lectures, dels noms de les coses que ens envolten, de les seues obsessions, etc.

Palamarinar s’estructura en nou capítols (El somni, La font, Els textos, El guia, Les portes, La ciutat, Les claus, El viatge i Els llibres de l’íter), a través dels quals l’autor passa revista a tots els seus altres jo, acompanyat d’un personatge referencial i simbòlic, Joan Tomàs, homenatge d’alguna mnera als amics, als mestres i a la cultura pobletana, amb l’única intenció de cercar la seua Ítaca particular, ara trasmutada en Palamarinar. Viatge sí, però cap al seu interior, cap a la seua percepció del món viscut, amb una atenció fins i tot malaltissa per les petites coses que conformen la vida de cada dia, possiblement més transcendentals que no les grans coses que fem professionalment.

L’obra se’ns presenta a través d’una escriptura densa, carregada de referències de tot tipus a elements de la nostra vida quotidiana, de la nostra geografia europea, de la nostra història i de la cultura en general. És per això que la lectura es fa, en certa manera, críptica, i através de la qual l’autor exigeix sempre la complicitat i l’atenció del lector a cada plana, escrita aquesta amb una obsessió pel llenguatge que fa que anem descobrint ací i allà els matisos de la llengua i, si m’ho permeteu, els colors de l’idioma, de la parla viva.

No vull allargar-me més. Acabe ja. Aquestes són algunes de les coses que m’ha suggerit la lectura de l’obra de Vicent Franch, i aquestes línies escrites desordenadament que els acabe de llegir, no vull que siguen cap altra cosa que una invitació a la lectura de Palamarinar. Moltes gràcies.

Altea, novembre 1994

Els libres de Claveria són els registres contables del funcionari municipal que tenia la responsabilitat dels pagaments en l’ajuntament. A Monòver es custodien a l’arxiu municipal en la secció de “Cuentas de propios y arbitiros, caja 724, sección 1 y 2”. Els més antics que es conserven són un volum que comprén el periode de 1652 a 1660 i un altre del 1687 a 1695 on falta la claveria completa dels anys 1692-93. Els dos estan integrament escrits en la nostra llengua. El tercer volum ja el trobem després del decret de Nova Planta, el qual òbviament apareix ja escrit en castellà. Els dos volums es troben sense tapes, en prou bon estat el primer i amb algunes taques d’humitat el segon que impedeixen la lectura en algunes pàgines. El paper és de bona qualitat amb filigranes ó marques d’aigua diverses en quaderns cosits en fil de cànem. La tinta, del tipus metàl.lic, ha esdevingut groguenca com a conseqüència de l’oxidació. Els dos volums són del mateix tamany, 31cm.d’alt per 22 d’ample. El primer té 202 pàgines i unes cartes de tamany 22cm x 14cm. cosides en el centre. El segon té 220 pàgines. Els dos estan escrits a una columna amb els enunciats de cada assentament escrits al marge esquerre.

De la lectura dels llibres de claveria es poden traure valuosíssimes conclusions de diferents tipus, lingüístic, polític i històric. El valencià no sols era viu en el poble baix, era l’idioma de la clase dominant, dels legisladors, dels prohoms de la vila. Des del punt de vista polític, la conclusió més important que es destrau és veure un Monòver absolutament articulat en l’antic regne des dels diferents braços de la generalitat. El vincle polític i econòmic amb València i el religiós amb Oriola marquen la vida quotidiana del poble. Les relacions amb Alacant es limiten al pur veïnatge, són les mateixes que amb Elx i Ontinyent. La part històrica és un allau generós de notícies inèdites, persones, oficis, fets, dades i dates. Gràcies a una lectura minuciosa podem conèixer els noms de les persones que van ocupar càrrechs més o menys importants com per exemple:

Els governadors:

• Vicent Valera Junenda 1652-60
• Jusep Valera 1687-1696
• Els justícia: Gaspar Cerdà 1652-53
• Roch Reig 1653-54
• Vicent Cortés 1654-55
• Thomàs Brotons. 1655-56
• Joan Pérez. 1656-57
• Miquel Pérez. 1657-58
• Francés Mira. 1658-59
• Damià Cortés. 1659-60
• Andreu Verdú. 1660-61
• Thomàs Rico 1687-88
• Juan Verdú. 1688-89
• Mauricio Sanches. 1689-90
• Gaspar Rico de Damià. 1690-1691
• Jusep Mira. 1691-92
• Pau Mira. 1692-93
• Alonso Sans. 1693-94
• Juan Ochoua. 1694-95
• Els jurats: Pere Ruiz, Miquel Pérez i Joseph Cerdà de Llorens. 1652-53
• Andreu Cortés, Joan Rico de Ginés i Joseph Rico del familiar. 1653-54
• Pau Cerdà, Joan Pérez i Gaspar Cerdà de Gaspar. 1654-55
• Pere Ruiz, Vicent Cortés i Damià Rico. 1655-56
• Pere Payà, Joan Gonsalbes major de dies, i Joan de Ochoua. 1656-57
• Joan Verdú, Roch Reig i Damià Cortés. 1657-58
• Francés Tortosa, Damià Rico de Damià i de Thomàs Brotons. 1658-59
• Vicent Cortés, Miquel Gonsalbes i Joseph Rico del familiar. 1659-60
• Damià Rico de Damià, Juseph Mira y Juan Sans de Alonso. 1687-88
• Juan Ochoua, Gaspar Serdà y Miquel Hurtado. 1688-89
• Isidoro Errero, Roch Reig y Pau Mira 1689-90
• Juan Sans de Alonso, Thomàs Brotons menor, y Urbano Reig. 1691-92
• Lluch Planelles, Juan Verdú y Juseph Brotons. 1692-93
• Bernardo Tortosa, Joseph Ochoua y Juan Rico. 1693-1694
• Roch Reig, Llorens Cerda y Francés Verdú. 1694-95

Els clavaris:

• Francés Albert. 1652-53
• Joseph Rico de Verduna. 1653-54
• Llorens Tortosa. 1654-55
• Alonso Sans. 1655-56
• Antoni Brotons. 1656-57
• Joan de Vera, menor de dies. 1657-58
• Bernardo Tortosa. 1658-59
• Vicent Blanes, major de dies. 1659-60
• Francés Sans. 1687-88
• Juan Ochoua. 1688-89
• Thomàs Poveda. 1689-1990
• Blai Reig. 1690-91
• Francés Tortosa de Bernardo. 1691-92
• Francés Tortosa. 1692-93
• Vicent Errero. 1693-94
• Diego Sanches 1994-95

Els síndics:

• Francés Payà. 1652-56
• i subsíndics Andreu Cortés. 1656-59
• Francés Tortosa. 1659-60
• Juan Rico 1686-89
• Alonso Sans. 1689-93
• Urbano Reig 1693

Els mustassafs:

• Joan Verdú. 1654-55
• Llorens Cerdà. 1657-58
• Joan Gonsalbes. 1658-59
• Gaspar Cerdà. 1659-60
• Juan Sans. 1696

Els cirurgians:

• Joan Guarinos de Elda. 1652-56
• Batiste Bellido de Xixona.1656-59
• Gaspar Hernàndez. 1659-60

Els doctors enmedicina:

• Francico Gómez. 1651-58
• Miquel Sanchís de Novelda 1658-60
• Joachim Genesia 1687-91
• Vicent Paià. 1691-92
• Roch Peres. 1692-94
• Vicent Guillem. 1694-95

Les comares:

• Isabel Joan Gonsales, muller de Carlos Montoro. 1652-91
• Isabel Montoro. 1691-95

Gràcies també a les anotacions del clavari podem descobrir noves dades:

De la presència i extinció de llobs:

No. 54 LLOBATINS.

De manament i provisió de Joan Verdú, Roch Reig i Damià Cortés, jurats de la vila de Monnòver, provexen que Joan de Vera, clavari, done i pague a Làzaro Tomàs, de la ciutat de Villena, llobero, tres lliures per una llichigada de llobatins à pres en lo terme de la present en la partida de La Solana de Salines, davall Pasquala, i que guarde la present datis Monnòver die XXVIII maii 1658. 3L.

Del rellotge i la seua procedència:

No. 46 RELONGE ASENTAR-LO.

De manament i provisió de Andreu Cortés, Joan Rico de Ginés i Joseph Rico, jurats de la vila de Monnòver, provexen que Joseph Rico de Verduna, clavari de dita vila, done i pague 12 lliures i catorze sous de moneda de València com semblans se han gastat en lo asentar lo relonge que dita vila à fabricat per a lo bon govern en les persones següents: Primo a Joan de Ochoua, obrer de vila, per sinch dies de son treball tres lliures. Ítem al mateix per un boltó per asentar la maça de ferro sis sous. Ítem per una finestra al mateix una lliura. Ítem al mateix per una somera que donà per a portar quatre camins algeps dos sous. Ítem a Lloís Martínez per dos dies que ajudà per a foradar la torre setze sous. Ítem per quatre cafisos de algeps per a obrar la dita caseta del relonge, tres a Blai Berenguer i a Isidoro Alonso una lliura. Ítem al mateix jurat Cortés per huit dies tingué al mestre que féu dit relonge i una cavalgadura portava per lo sustento de aquell tres lliures. Ítem a Francés Corbí, pintor, per lo pintar la mostra dos lliures quatre sous. Ítem a Mateu Aguir per fer la caxa o bastiment de la mostra, una altra finestra per a la caseta de dit relonge, uns garrons de fusta per a els contrapesos, un llestó per a la maça asentar aquella i la esfera i demés treballs quatre lliures deu sous. Ítem a Pau Jover per tres lliures donà a dit Corbí per a la cuberta de la insígnia de les hores tres sous. Ítem a Pere Miquel Molina per portar lo relonge des de Ontinent a Monnòver una lliura dotze sous. Ítem a Joan Almut per la fusta que dita vila à pres en lo bastiment del relonge dihuit sous, que tot fa dita suma, i que guarde la present datis Monnòver die XXX marcii 1654. 18L. 14S.

De la solidaritat dels monovers amb els pobles vehïns:

No. 18 PRESENT DELS MALALTS DE MONFORT.

De manament i provisió de Pau Cerdà, Joan Pérez i Gaspar Cerdà, jurats de la vila de Monnòver, provexen que Llorens Tortosa, clavari, done i pague a Pere Ruiz, administrador de la cisa, setze lliures onze sous per tans se an gastat en lo present que la present vila en vot de junta à embiat a la universitat de Monfort per a socorro dels pobres malalts, és a saber: quatre barcelles forment, catorze dotzenes ous, tres dotzenes d’aus, gallines i pollastres, trenta biscuits i dihuit lliures sucre i nou sous que se an donat a Francisco Alfaro i Francisco Cotillas i una mula per acompanyar al jurat present per a llevar-lo en 8 dels presents, i que guarde la present datis Monnòver die quo supra. 16L. 11S.

Els llibres de claveria, fins ara poc coneguts, van passar per mans d’anteriors investigadors. Sols hem trobat dues referències als llibres de claveria en publicacions anteriors. La més antiga és la de Luís Martínez Limorti, secretari de l’ajuntament que, durant alguns anys, va combinar la pintura i les lletres, amb alguns escrits en valencià en la revista de festes tot imitant l’estil de L’oncle Canyís sense arribar ni de bon tros a l’estil del binomi J. Amo – A. Martínez Ruiz. Limorti va fullejar els llibres pero mai els nomenà com a llibres de claveria. Els va utilitzar per a extraure unes poques notes que va incloure en un treball anomenat “Historia de Monóvar”, premiat per l’ajuntament en el concurs convocat en 1946 i diu així “En cuentas i presupuestos de 1655 vemos que se le abonan al mestre de catería Francéz Cambra los gastos de un viaje a Novelda, para tomar la planta y medida de la Iglesia que se quiere fabricar en Monòvar, y a Joachim Bernabeu de Carcagente, se le pagan 10 libras, por la planta y figura de la iglesia” ” En los presupuestos de 1655 a 1660 figuran consignaciones fijas para pagar a los mayordomos de San Juan y Santa Catalina, que allí le llaman unas veces Santa Catherina y otras Santa Catharina”. El fet que Limorti sols comente dades del 1655 em fa suposar que ja en 1946 havien desaparegut els llibres dels altres anys. També resulta més que curiós el comentari que fa sobre l’aspecte linguístic dels llibres: “Superando las dificultades que ofrece la lectura de estos documentos primitivos, hemos podido dar la copia de sus cartas fundamentales que va al final. Alguien había supuesto que estaban escritos en lengua lemosina, pero no hay tal. Los capitulos de la Señora de la villa (es referix a part de la Carta Puebla) estan escritos en castellano y las actas y cuentas en valenciano, con muchas palabras que en Monòvar han caido en desuso; pero que sin embargo, se conservan vivas en las regiones de Valencia y Cataluña en su mayor parte. Los amantes de la lengua valenciana pueden encontrar aquí palabras de mucho carácter. La dificultatd está en los caracteres, que, a primera vista, ofrecen mucho parecido con las escrituras árabes“

L’altra referència als llibres de claveria és la de la doctora Remei Belando, que va utilitzar els llistats del repartiment de la taxa per a estudiar la demografia monovera.

Cap a final d’any esperem publicar aquest llibre en una nova col.leció municipal d’estudis i investigació.

 

300 ANIVERSARI DE LA CONSAGRACIÓ DE L’HERMITA DE SANTA BÀRBERA 1694-1994

Rafael Poveda

S’imaginen el nostre poble sense l’ermita de santa Bàrbara? difícil, però com totes les coses l’ermita també va tenir un principi. Moltes voltes s’ha parlat i també escrit erròniament sobre l’any de la construcció d’aquest edifici emblemàtic. Enguany va aparèixer publicat al diari Información una data equivocada que la situava en el segle XVIII. El cert i segur és que en 1692, el consell de la vila de Monòver, que és el que avui anomenem ajuntament, a través del seus jurats, que són els actuals regidors, manaren al clavari d’aquell any – l’equivalent al dipositari d’ara- que pagara quatre lliures y deu sous al mestre obrer Thomàs Estacio per construir una paret a la part del nord i també per fer els bancs. A més el consell estava molt content perquè l’obra estava a gust de tots i va decidir fer-li una gràcia i donar-li tres lliures i deu sous més a l’assabentar-se que el pobre Estacio havia perdut diners. Un any més tard el 4 d’octubre de 1693, i com a toc final dels preparatius, el clavari Vicent Errero va pagar vuit sous al ferrer Domingo Gisbert per un pom i per clavar el pany de la porta. L’any següent, el 31 de maig de 1694, ara fa exactament 300 anys estava tot preparat per a la benedicció de l’ermita i Errero va pagar al rector Laínex 4 sous i 6 dinés per presidir la processó, a Jusep Brotons quatre lliures i tres sous per la pólvora, quatre sous al dolçainer, tres sous a Vicent Montoro per ocupar-se de la pirotècnia, deu sous d’almoina perquè repicaren les campanes, dos lliures a Damià Corbí per fer un marc per al quadro de la santa, y a Juan del Tell y Jusep Quiles per la fusta del retaule i altres despeses. l’octubre del mateix any 94 el clavari Diego Sanches va pagar al mestre Estacio una lliura per apanyar la teulada.

Avui, 3oo anys després, els monovers no podem entendre el nostre poble sense la figura de l’ermita de santa Bàrbara.

Corpus Documental (Llibre segon de claveria 1687-1695. arxiu municipal)

No. 76 EXTRAORDINARIS.

De manament y provisió de ses mercés de dits oficials provixen que Francés Tortosa, clavari, done y pague a Thomàs Estacio huit lliures de moneda, so és: quatre lliures y deu sous per la paret que ha fet en la hermita de santa Bàrbera que tapa la remontana y bancs, que eren ademés de la obligació del consert de la hermita y tres lliures deu sous que ses mercés li allargaren de gràcia per coneixer que ha fet la hermita y està a gust de tots y conèixer que en lo estall à perdut sos treballs, y que guarde la present datis Monòver die XIII aprilis MDCLXXXXII. 8L.

No. 17 EXTRAORDINARIS.

De manament y provisió de ses mercés de dits oficials provixen que Vicent Errero, clavari, done y pague a Domingo Gisbert huit sous per un pomet que féu per a la porta de la ermita de la gloriosa senta Bàrbera y clavar lo pany, y que guarde la present datis Monòver die quo supra. 8S. (04.10.93)

No. 74 SANTA BÀRBERA

De manament i provisió de ses mercés dits oficials provixen que Vicent Errero, clavari, done i pague a Josep Brotons quatre lliures tres sous per lo valor de quaranta-una lliures i mija de pólvora que es gastà en lo dia de la colocasió i benedicció de la hermita de la gloriosa senta Bàrbera, més quatre sous i sis al doctor Laínex per acompanyar la professó i tres sous a Vicent Montoro per desparar la artilleria i deu sous per la limosna de la dobla, més dos lliures Damià Corbí per fer la guarnició del quadro, més a Juan del Tell per tres taulos per a el quadro dotze sous, y a Jusep Quiles sis sous per altra taula, més sinch sous i huit diners per a claus i tres sous i sis del serquillo per a el ara, que tot fa dita summa de huit lliures set sous i huit, y que guarde la present datis Monòver die quo supra. 8L. 7S. 8D. (31.05.94)

No. 27 EXTRAORDINARIS.

De manament y provisió de ses mercés de Roch Reig, Llorens Serdà y Francés Verdú, jurats, provixen que Diego Sanches, clavari, done y pague a Thomàs Estacio una lliura per haver apanyat la teulada de la hermita de santa Bàrbera, y que guarde la present datis Monòver die mensis octobris MDCLXXXXIII. 1L.

Presentació del llibre Triptic del Vi de Manuel Bueno

Senyores i senyors bona tarda, ens hem reunit aquí en aquesta empresa emblemàtica i singular del vell i estimat Crevillent per a presentar el llibre “Tríptic del vi” de Manuel Bueno Carreres. D’aquest llibre vaig tenir notícia per primera vegada ara fa uns anys, en el transcurs d’una tertúlia organitzada pel “Cresol” i a la qual vaig tenir l’honor d’assistir. Aquella nit de lectures diverses, em va sorprendre un relat curt que el senyor Bueno va llegir i que tenia a vore amb el món del vi. Ja en aquell moment em va captivar el tema, i no per la meua condició de vinater, sinó per la peculiar manera de tractar l’afer i les maneres franques i planeres d’explicar el meticulós treball del vi. En aquell moment i amb la complicitat de Josep Antoni Aznar, vaig animar a l’autor a insistir en aquell text que es presumia més ampli. Temps després, en varies ocasions, vaig llegir l’esborrany i va començar a il·lusionar-me pensar en la possibilitat, hui feta realitat, de vore el llibre editat.

Altres persones aquí presents, més qualificades que jo, parlaran objectivament del llibre. Soles puc dir que m’ha semblat preciós i sols faré dos comentaris.

Primer, des del punt de vista tècnic, en quant a matèria enològica es refereix, aquest llibre aporta una sèrie de notícies sobre tècniques d’elaboració ancestrals i infinitat de detalls que els puc assegurar que no es troben a cap llibre d’enologia i crec que els conec quasi tots.

Des de el punt de vista literari l’autor es recolza en la verema del raïm i la posterior l’elaboració del vi per a contar les seues vivències, ha buscat una excusa per a explicar-nos subliminarment el seu punt de mira sobre les coses de la vida.

Però jo no he vingut sols aquí a parlar d’un llibre. He vingut perquè darrere d’aquest llibre es troba un home. Un home bo.

Una dia, poc abans de Nadal de fa alguns anys, el mateix dia que complim la tradició anual de omplir les botelles de Fondellol, van arribar al meu celler de Monòver un grup de venerables crevillentins, una mena de senat romà on entre poetes, novel·listes, pintors i cantants formaven una espècie d’ateneu o congregació d’allò més curiós. Em vaig donar compte que eren diferents entre ells però a l’hora units pel fil invisible de l’amor a la cultura. Quan vàrem recórrer la bodega i jo intentava explicar les coses, el senyor Bueno amb gran mestria va prendre la iniciativa demostrant que coneixia molt bé el tema, per a que aprofitava cada màquina o que s’amagava darrere de cada una d’aquelles botes de vi. Els altres, no massa sorpresos, escoltàvem atentament i es felicitaven de tenir a la confraria del Cresol un erudit vinater. Finalment vam acabar en la sagristia del Fondellol, un lloc sagrat si atenem al vi que allí es guarda. Fent un brindis per l’amistat, acompanyats per un panet en figa fet a Crevillent i enaltits per les cançons que la majoria entonàvem, fent bo el dit que al meu poble, Monòver, es diu de tota la vida “A Crevillent tots saben cantar” Des d’aquell dia ens van fer bons amics i com a tal vaig plorar la seua mort. Ara em consola pensar que tots nosaltres i especialment vosaltres els crevillentins, hem rebut el millor llegat possible. Un llibre, la millor i més universals de les herències.

Per tant el millor homenatge que podem retre a la memòria de Manuel Bueno és llegir, el seu llibre i difondre-ho.

Gràcies.

 

UNA JOIA DE LA CARTOGRAFIA EN MONÒVER

El mapa “Valentiniae Regni…” de Abraham Ortelius, Anvers 1584.

Un dels poquissims exemplars que es conserven (Col.lecció de Manuel i Luís Vidal, Monòver)

En el 1570 publicà Abraham Ortelius( o Oertel) el Theatrum Orbis Terrarum, un atlas amb mapes de tots el paisos en el mateix estil i format, del qual es realitzaren més de quaranta edicions al llarg d’una trentena d´anys. Als Additamenta d’aquest atlas Ortelius figura el primer mapa del Valentiae Regni, olim contestanorum si Ptolomaeo, edetarum si plinio credimus typus, datat a Anvers el 1584. Ortelius escollia acuradament els seus col.laboradors i, possiblement, el que tingué a València fou Geroni Munyoç, catedràtic de la Universitat amb prestigi al món cientific internacional.

Aquest mapa de 1584 és de gran precisió i elegancia. No sols la costa sino també els rius s’hi troben molt ben traçats. El Regne de València hi apareix apaïsat, és a dir, amb el sud a l’esquerra. A la frontera ponentina del Regne està representat el sector Mosquerola-Ruviols, que en el segle XIII fou atribuït per Jaume I a València, el qual després passaria a Aragó. Com a tots els mapes del Regne de València anteriors al segle XIX, hi figura l’enclavament de Cabdet, vila valenciana aïllada en l’interior del Regne de Múrcia.

Belles orles envolten els títols, i completen l’ornamentació dues naus, una galera de vela llatina de tipus medieval i una caravel.la amb tres pals i dues veles quadrangulars, ja plenament reinaxentista. En la transcripció dels topònims valencians lliscaren nombroses errades. Gaspar Escolano ho censurava el 1510 amb excessiva acritud:

No es menor polilla en esta materia el escrivir por relaciones, como en nuestros dias le ha acontecido al curioso Abraham Ortelio, que en el mapa o tabla que , desde Flandes, ha sacado a luz del Reyno de Valencia en su Theatro Geográphico, ha desquiciado casi todos los pueblos de sus verdaderos sitios y nombres, y nos los presenta con otros tan diferentes , que de aqui a doscientos años, havrán de entrar en disputas los lectores, y hazer juycio de que huvo dos Reynos de Valencia: uno el que pinta abraham Ortelio, y otro el que realmente tenemos.(Gaspar Escolano Décadas de la Historia … 1661 I, VI, I, 3). Escolano, cal no silenciar-ho, també desfigurava els topònims valencians en castellanitzar-los.(Manuel Sanchis Guarner, obra completa-1 pag196. E.Climent editor 1976)

Ortelius, Abraham (Anvers 1527-1598) Nom llatinitzat d’Abarham Oertel (o Wortel), cartògraf i cosmògraf flamenc. Publicà un atles, Theatrum Orbis Terrarum(1570, primera edició i que s’anà repetint, amb inclussió de nous mapes, fins l’any 1612, que es publicà la darrera), que comprenia 53 planxes gravades en coure i acolorides a mà, realitzades amb la col.laboració de diversos cartògrafs i geògrafs.

Una secció d’aquest atlas inclou la hispaniae novae sive magnae, recens et vera descriptio, on figuren mapes del Regne de València i del Principat de Catalunya, i que va servir de base a d’altres cartògrafs a partir de 1580 i al llarg del segle XVII. Publicà també un Catalogus goegrapharum, d’un interés induptable per a la coneixença dels principals cartografs d’aquella època, i una gran quantitat de mapes de diverses contrades de la terra. Fou amic de Mercator, que estimulà en la seva tasca, i des del 1575 geògraf oficial a la cort de Felip II de Castella. Va escriure, entre altres obres, Synonymia geographica (1578), Parergon (1579) i Nomenclator Ptolemaicus ( 1584). (Gran enciclopedia catalana, vol. XVI, Ortelius.)

El Teatrum Orbis Terrarum, d’Abraham Oertel, amb titol Valentiniae Regni …. Va ser realitzat a una escala aproximadad de 12:640.OOO. Amb més de cinc cents topònims, encara que la transcripció no es correcta. Com a col.laboradors s’han barallat els noms de Jeroni Muñoz, Pere de Median i Ambrosi Morales, si bé qui hi figura com a tal a partir de 1603 és el preceptor de Felip II, Frederic Furió Ceriol. (Enciclopedia Valenciana vol.2 Cartografia)

ELS MISSALS DE SANTA BÀRBARA

Rafael Poveda

De l’escàs patrimoni que té l’ermita de Santa Bàrbara destacaria, per la seua antiguitat dos missals que estan custodiats en la minúscula sagristia que es troba en les espatlles de l’altar i que es comparteix amb la vivenda de l’ermità. Aquests dos llibres, que per ser anteriors a 1800 es consideren llibres antics, tenen un interès considerable per ser dels pocs elements que han sobreviscut a la barbàrie i l’espoliació que en general han patit els monuments religiosos.

Cap del dos llibres té marques o senyals que indiquen que pertanyien a Santa Bàrbara o que foren comprats per al culte de l´ermita, bé al contrari en un d’ells hi ha una anotació manuscrita que pot indicar que aquests llibres eren d´altre lloc i que en algun moment els van traslladar i els van deixar definitivament en Santa Bàrbara.

El primer volum és un “missal romà” en llatí dels típics utilitzats pels franciscans. De format foli major relligat en pell en prou bon estat de conservació. Presenta un gravat de Sant Francesc i va ésser editat en Venècia (Itàlia) en 1768 per Nicolau Pezzana, el qual va utilitzar el tipus Garamond en aquesta edició. Pezzana i més tard el seu fill Francesco van ser membres d’una de les més importants famílies d’impressors venecians i va imprimir també la Bíblia Sacra Vulgatae en 1742.

Manuscrit en la guarda apareix el següent text. “Dia 24 de Diciembre del año 1817 bendijo esta ermita del collado el licenciado Don Antonio Verdú, el señor Don Vicente Rodriguez cura de la parroquia del lugar de Salinas; y el dia 25, dia de la natividad de nuestro señor Jesucristo dijo la primera misa el padre franciscano Francisco Verdú predicador apostolico y morador en el real colegio de misioneros del Santo Espiritu de la regular observancia de San Francisco”

El segon volum és un “missal romà” oficialista en llatí. De format foli major relligat en pell en prou bon estat de conservació. Presenta un gravat al.legòric a la santa forma amb una custòdia voltada d’àngels encensaris i un calze. Va ser imprès en Anvers (Bèlgica) en 1725 per la vídua de Baltasar Moreto. Els Moreto Baltasar, Bertomeu i Joan, van ser els hereus i successors de Cristòfol Plantino, el més important impressor que els Països Baixos van donar en el segle XVI. Íntimament lligat a Felip II, va editar la famosa Bíblia Políglota d’Anvers.

Manuscrit al final de la portada posa “Compañia” el que podria significar que també pertanyia als franciscans.

25 de Novembre Santa Caterina d’Alexandria patrona de Monòver.

Santa Caterina d’Alexandria donzella, verge i màrtir, va morir en el 307. Va pertanyer a una familia distingida d’Alexandria que l’escriptor Metafrasto nomena reial. El seu nom prové de la coneguda Hecateria grega i segons el cardenal i historiador italià Cesareo Baronio correspon al de l’amazona a qui Eusebi va anomenar Hécate. Va rebre des de molt joveneta una ferma instrucció, estudiant amb profit filosofia i teologia. En l’any 307, quan Caterina tenia divuit anys, l’emperador Maxenci, que governava Egipte, va celebrar en Alexandria, on tenia temporalment la seua capital, en honor dels deus pagans, grans festes i sacrificis amb immolació de molts bous i moltons perseguint durament als cristians. Caterina va propagar la fe cristiana per tal d’evitar que els seus caigueren en l’idolatria i a més es va anar al temple d’Apis a parlar amb l’emperador per tal de recriminar-li la seua conducta idolatra. Caterina era de port delicat, d’esperit viu i de gran bellesa. Des d’un principi va interessar a l’emperador que es va quedar encantat davant l’audàcia de la jove i a la que no va poder rebatre per falta de coneixements. La va detindre en palau i va fer cridar cinquanta doctors d’Egipte als quals Caterina va impressionar amb els seus raonaments i cultura i va convertir a molts d’ells que més tard patirien la tortura amb ella. Després d’inútils ingents amb regals i declaracions d’amor l’emperador Maxenci la va condemnar a ser decapitada. Caterina encara va tenir temps de convertir a l’ esposa del emperador i al seu acompanyant i cap de les tropes Porfiri. El seu cap es conserva en el monestir del seu nom en Sinaí, el qual es va alçar en el segle VI per que segons la llegenda el seu cos va ser traslladat per dos àngels. És la patrona dels filòsofs i es considera un dels 14 sants de més influència en el cel. Santa Caterina d’Alexandria ha estat mil vegades representada plàsticament, la més famosa es el desposori de Santa Caterina amb Jesús infant de Memlig, el de Filippino Lippi que ho va fer de manera profana i el més pompòs de Corregio. Altres motius son la roda que simbolitza la que es va trencar miraculosament quant la martiritzaven, una creu menuda, un llibre i una ploma d’escriure. Altres llenços importants son “Santa Caterina” de Rafael Sanzio (Museu del Louvre, Paris) “Santa Caterina” de Rafael Sanzio (National Gallery Londres) “El cos de Santa Caterina portada al sepulcre per dos àngels” de Bernardino Luina, (Pinacoteca Brera, Milà). “Santa Caterina” de Simó Martini (Església de sant Francès d’Asís) “Santa Caterina” de F. Fiori el Baroccio (Galeria Borghese, Roma). “Santa Caterina” de Lucas de Leiden. “Santa Caterina” de Guido Real (Casa del Príncipe, Escorial, Madrid). “Santa Caterina” de Carvalho (Museu del Prado Madrid). “Santa Caterina” de Hans Baldung (Grün, Estrasbrug). També destaca el magnífic bust de Santa Caterina per Andreu della Robbla (Museu Nacional, Florència). I el retaule donat al Monestir de Sinaí pel cònsol de catalans a Damasc, Bernat Manresa, el 1387.

Al terme de Monòver, les estàtues més importants son les de l’Ermita del Fondó i la de la Església de Sant Joan Baptista de Monòver que es troba en la tercera capella de la part dreta de la nau central, incomprensiblement tot i ser la patrona de Monòver te el retaule més humil i auster de tot el temple i a més ha estat tapada fins fa pocs anys. A la ma dreta li falta una ploma d’au de les que s’utilitzaven per a escriure antigament.

Hem transcrit l’acta en la qual després d’un sorteig es nomena patrona de Monòver el 17 de Març de 1644.

“Consell i parroquia tenguda en rao de nomenar patrona en rao dels sant que l’any a de tenir i per aso es feren bolletes i hi hixque en primer lloch la gloriosa senta Cathalina.”

“Die XVII menssis Marcis anno anativitate domini MDCXXXXIIII.

Don Jusep Garcia de Ursino procurador general al present batle de la vila de Monnover. Pere Paia justicia. Juan Rico de Melchor Pau Serda dos dels jurats de la vila de Monnover = Pere Rois, Andreu Cortes = Andreu Molina = Joan Frances Mira = Vicent Cortes = Gaspar Serda = Roch Reig = i tota la de mes gent de la parrochia de dita vila que se a tengut per a haver de nomenar patro per a dita vila, per a lo qual se feu dos redolins ab los noms del glorios sent Roch i senta Catarina i sacant lo primer redoli fon la gloriosa santa Catarina i aixi es nomena per patrona de dita vila=” (Primer Llibre de consells, F. 208v.i 209. Ajuntament de Monòver).

Ja en el segle XVII als llibres de claveria de l’ajuntament de Monnover troben profusió de notícies sobre despeses fetes en festes dedicades a la santa. En 1658 trobem la primera notícia que diu que els majordoms gastaren 6 lliures. Mes tard en 1687 apareix la mes extensa i detallada notícia sobre la festa:

“Extraordinaris. Demanament i provisio de ses merces de dits oficials provixen que Frances Sans clavari done i pague asi mateix vint i quine lliures tres sous, que es lo que ha gastat la present vila en la festa de la gloriosa santa Caterina martir nostra patrona que es feu en 30 de agost de este corrent any per que es gasta en dita festa dosentes quaranta sis lliures i dotze sous de moneda so es en els focs de coheterio i // es pagaren Asuar de la vila de Elda sinquanta quatre lliures dos sous i huit, i a Roch Reig per la artilleria trenta tres lliures i vint lliures i dos sous per lo valor de dosentes i una lliura de polvora que repartiren als soldats del alarda la qual reparti Pau Mira per orde de ses merces dits oficials// sinquanta sinch lliures que costaren els dos dies de toros i cabestraje. Item vint lliures quatre sous i set que es donaren als torejadors gasto de menchar els vaqueros fer los taulats per a les comedies i toros fer els torils i portar i llevar la fusta i corda per a els torils i taulats. Item vint i huit lliures dihuit sous i nou que es gastaren en la almoina que es dona als predicadors que foren el pare presentado frai Thomas Corregea dominico i el reverend pare mestre frai Manuel Albustante de nostra senyora de la merced per que sels dona a deu peses de a huit cada uno, que monten deneu lliures i deu sous i les nou lliures i huit sous es gastaren en el sustento dels dits pares predicadors per atres propis que es feren al Orito Elig Ontinent i Alacant. Item vint i huit lliures deu sous que es gastaren en la musica so es vint i quatre lliures que es tocaren als musics i les quatre lliures i deu sous en la sivada que es dona a Andreu Cortes per portarlos i lo que es paga a Miquel Gonsalves menor per tornarlos a Villena. Item sis lliures catorze sous que es gastaren en dos antorches que compra la present vila gasto de sera en la proseso do//e als que els donaren als cuheters per son sustento i en quatre cuhets que es feen nous per desparar i lo que es paga a un home que ajuda de arreplegar la almoina que feren los vehins, que totes les dites partides prene i fan suma de les dites dosentes quaranta sis lliures dotse sous de les quals es rebajen sent trenta una lliura nou sous per lo valor de setze cafisos i sis barselles de forment que se arreplega per los vehins de la present vila que venuts a diferents preus per fer dines es trague dells sent tres lliures denau sous i huit lliures i quatre sous que es trague en diner i nou lliures i sis sous de valor de sinc cafisos i dos barselles de civada que tambe es replega de almoina de dits vehins venuda a dihuit reals lo cafis que les dites tres partides pren i fan suma de sent trenta una lliura nou sous rebaxades de les dites dozentes quaranta sis lliures i dotze sous es vist haver posat dits oficials ab vot de consell celebrat lo dia 14 de juliol i lo dia primer de setembre de este present i corrent any i que guarde la present datis Monover die 14 mensis octobris 1687. 115L 3S.”(Llibres de Claveria, arxiu municipal de Monòver)